La matina m'esperà,
el vespre no es tan lluny,
i les tenebres ja vindran.
Fou al matí,
quan començà
la conflagració.
I fou tan curta,
que ho rememore confusament.
A la tarda ja és dispar,
escolte i escolte, però res sento.
Percepció si posseeixo,
tal vegada el que no aprecie
siga el lapse intermedi.
La nit no romandré igual,ho sé.
També sé que ventura seguiré tenint,
desigual i bonica serà,
encara que res passe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada