Al
capvespre del 25 de Gener, ningú i jo vam anar a parar davant del
precipici més alt del món, es veia des d'allí les ciutats com formigues i
els edificis com puces. Ambdós mirarem cap a baix el més recte
possible, es clar que donava vertigen, però allí, podíem veure que per
al món, nosaltres no érem més que una mota de pols a la nostra vida i
vam començar a debatre ambdós aportant els seus arguments, primer era jo
el que defenia que si que érem importants en aquest mòn i ell que no
aportàvem res a este món. Després de dues hores de reflexió i crits,
camviare'm de posició, ara era jo el pessimista i ell l'optimista, ell
ara creia que les nostres aportacions podrien camviar el mòn i jo el que
sense un recolzament un individu no podia fer res.
Fou
un dels dies més llargs de la meua vida, i al despertar, vaig seguir
amb la meua vida sense calfar-me'l cap en eixes tonteries i simplement
vaig fer el meu camí per allí per on em dugués.
"Però al igual que tu, jo formaré part d'aquesta terra."
B.W
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada