3 setmanes

Com comencen gairebé totes les histories,

el cel aquell dia era blau i els pardals cantaven.

Jo mirava endavant i tan sols veïa colors i res de males cares,

començava una nova experiencia,

on la nova gent reia i jo somreia.

Allí el meu cap tan sols pensava una cosa,

pot ser tot tan bonic?

Participàrem en una recreació del passat,

amb un toc d'amarg present,

on les rialles i la vergonya s'entrecreuaven.

Viatjàrem pels nostres sentiments i vegèrem patrimoni savi,

també ens aparegué l'angoixa de la ignorància,

sobretot a mi.

Més tard, com tota història,

la realitat ens tornà al present,

allí les flames de la bogeria

cremaren allò que molts consideren com a casa,

l'infern aparegué com a nus d'aquesta història,

i nosaltres, a diferencia d'una bonica historia d'aventures,

erem impotents, observant i maleïnt a aquells que manen.

Però aquesta història no podia acabar mal,

i aquestes 3 setmanes acabaren amb

una vetllada on el fred gela,

i la gent no és important,

tan sols tu i jo,

unes copes de més,

i unes paraules tendres i dolces.

Avui sòc aquí,

finiquitant aquestes 3 setmanes,

esperant per demà veure un canvi a la meua terra,

però sobretot esperante a tu,

Bonic i Esplèndid Amor.