No havia escrit mai d'ella.
Amb quaranta dies adoptada,
tan sols un somriure ens va valer.
Ara ja no podem viure sense ella,
el contracte el va firmar.
Som una família de tres,
i tal vegada més que vindran.
Ella que té els seus deu llits a la casa,
i fa les seues vint migdiades diàries.
Vol carícies,
però si fa temps que no ens veu.
A ningú arrapa,
si no li toques els ovaris.
Ella protegeix la casa,
estiga'm o no a la llar.
Dorm damunt de tu,
al costat o ben lluny.
Li encanten els seus uelos,
i sempre va a visitar-los en vacances.
Fa dos anys i mig,
i els que vindran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada