DALL·E 2 x Cento: “A Men and a Woman, reading in the Fez Medina”
Escriure, fa anys que escric i anys que llig qualsevol cosa, des de novel·les negres, fins articles científics fins a notícies del cor… No hi ha res més gratificant que aprendre gràcies a paraules escrites, parlades no està mal, però escrites per una persona o varies, modificant tots els detalls per a transmetre exactament el que volen dir, això no té preu!
Amb tots aquests anys escrits mai m’he considerat un escriptor, quina bogeria, com si escriure et fera docte en l’art d’escriure. Però és veritat que ha estat el viure el que m’ha donat idees per a plasmar en aquest trosset de xarxa. Tot i això, escriure aquestes parauletes per aquí no és tant per crear una necessitat a la societat de viatjar o similars, sinó més bé de deixar la golafreria i eixir de casa, dona igual si és al parc del poble o a comprar a la botiga del costat, però fugir del món virtual, que n’és molt còmode i podries passar hores i hores allí, ho diu algú que ho ha sofrit.
També és veritat que per a viure tampoc és necessari eixir de casa, amb un bon llibre o un bon còmic també et pots transportar a un altre univers, completament diferent del teu dia a dia, però sí que encoratjaria a fer-ho fora de casa, allà on el sol calenta la testa i el vent pentina les idees. No ho faces per les xarxes, ni pels altres, fes-ho per tu i per la gent que et vol, que et veurà somriure i els ompliràs el cor de felicitat!
Arrivederci
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada