Se’m fan complexes alguns dies, i d’altres sobrepense i sobresenc massa les coses, però ara el cervell s’apaga, desconnecta. Ja no té la càrrega pesada d’abans, un treball que tan sols feia que m’auto taladrara les idees i les forces eren inexistents.
Ara desperte i la casa és plena de goig, la música m’acompanya tots els dies i dos ratetes s’estan començant a portar millor.
Gràcies temps!
Benvingut Cento!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada