Rushmere

No trobes a faltar l’ofec,

la salvatgia en la mirada?

Arribar a casa tard amb la llum del matí,

somnis enrogits sota encanteris de fanals,

una veritat que ningú pot dir,

i jo encara era un secret per a mi mateix.

Encén-me, estic perdut en la foscor,

Rushmere, cors inquiets al final.

Trau-me el cap de la terra,

temps, no ens falles una altra vegada.

Emporta’m de nou a prats buits,

sense cap altre lloc on anar.

Dius: “Vine, perdem-nos entre la gent de la fira”,

on ningú sap el teu nom,

només hi ha errors honestos,

no hi ha preu per una hora perduda.

Encén-me, estic perdut en la foscor,

Rushmere, cors inquiets al final.

Trau-me el cap de la terra,

temps, no ens falles una altra vegada.

El que s’ha perdut està enterrat profund,

pren coratge i deixa-ho estar.

No et mentisques a tu mateix.

Hi ha bogeria i màgia en la pluja,

hi ha bellesa en el dolor.

No et mentisques a tu mateix.

Encén-me, estic perdut en la foscor,

Rushmere, cors inquiets.

Hi ha alguna cosa que podríem perdre,

una vida sencera en un instant.

Encara estic intentant entendre-ho,

temps, no ens falles una altra vegada.

Perquè no esperaré,

trau-me el cap de la terra,

temps, no ens falles una altra vegada.