En l’edat mitjana, en un any que tots volien oblidar, va haver-hi la Gran Guerra. A la Mount Doom va succeir tot. Primer de tot, al costat de The World Tree, blau i brillant com la resta d’anys, van començar a créixer tota mena de terrenys: alguns càlids, d’altres freds; uns més lluminosos, d’altres més foscos; alguns eixuts i d’altres verds i lluents.
El primer problema el va detectar Jodah, the Unifier quan s’hi aproximava una legió de Serra Angel, Baneslayer Angel i Lyra Dawnbringer, disposades a exterminar la diversitat del món i a proclamar-se reines del món mitjà amb les seues vides infinites i els seus encanteris. Per a poder combatre-ho, Jodah havia d’alçar una companyia: va cridar Llanowar Loamspeaker i Ilysian Caryatid amb el seu ceptre-destral per tal d’invocar més soldats per a la guerra; però les hosts d’Archangel of Thune i Resplendent Angel ja apareixien, i Jodah va haver d’invocar Dragon Sniper i encanteris Ghostly Prison per alçar una defensa fèrria i impedir que cap Serra Paragon traspassara la Mount Doom, mentre elles augmentaven la seua vida i enfortien els seus.
A l’altra banda, fou necessari convocar Silverback Elder per anar destruint els maleïts encanteris que sostenien les files de Reya Dawnbringer i Angel of Serenity, tan lluentes elles. Durant les diferents embestides de les hostes blanques —ara liderades per Linvala, Keeper of Silence i Angel of Invention— i els contraatacs de la companyia, amb l’Instrument of the Bards es va aconseguir cridar altres personatges històrics de l’edat mitjana, com Captain Sisay o el planeswalker Sarkhan, Dragonsoul; ells s’encarregaren d’anar invocant altres herois i d’atacar el Cap del bàndol contrari i els seus planeswalkers.
Però, de sobte, les files d’Angel of Jubilation i Sunblast Angel van crear tants cavallers rasos —gairebé un miler— que no era possible contindre el següent assalt només amb Dragon Sniper. Sarkhan, Dragonsoul va haver d’enviar al cementeri tots aquells cavallers per poder frenar l’avenç blanc. Enmig de les onades d’assalts, Jodah i Silverback Elder van ser enviats a l’exili per les forces blanques, i fins i tot van colpejar el Cap de la companyia, deixant-lo amb la vida penjant d’un fil. Per sort, Captain Sisay va poder convocar Shadowspear, una llança històrica que permetia atacar el Cap enemic mentre guarien el seu.
Amb el pas dels dies es volia començar a invocar els dracs de la companyia; per això es va traure Carnelian Orb of Dragonkind per accelerar-los. El primer a aparéixer fou Fearsome Whelp: menut però fonamental perquè la resta de dracs costaren menys d’alçar. Mentre la companyia guanyava tracció dracònica, Captain Sisay va ser exiliada, igual que l’Instrument of the Bards.
Els dracs que van anar emergint —Goldspan Dragon, Terror of Peaks, Thrakkus the Butcher i Dragonlord Kolaghan— van igualar el combat; però era impossible contindre les noves legions que alçaven Lyra Dawnbringer i Archangel of Thune, i altra volta van reunir una host de deu mil cavallers. Sarkhan, Dragonsoul fou assassinat per l’esquena amb un encanteri blanc.
Aleshores, amb el sacrifici de la històrica Shadowspear es va cridar a la força salvatge de la Mount Doom, que va esclatar, ja que era un volcà, que va eliminar a tots els enemics… però també tots els combatents de la companyia, i només van quedar vius —i molt ferits— Goldspan Dragon i Thrakkus the Butcher. Tots els Llanowar Loamspeaker i Ilysian Caryatid havien caigut. Per això la companyia va necessitar invocar Timeless Lotus per poder alçar de nou dracs i soldats.
Entre les invocacions, es va trobar Scion of the Ur-Dragon, tan daurat ell, que permetia convertir-lo en qualsevol drac amb poc esforç. Scion es va fer Beledros Witherbloom, després Ancient Silver Dragon, Bahamut, Old Gnawbone, Ziatora, the Incinerator… Però la batalla es feia cada vegada més dura, i l’única sort era que Scion va poder ser protegit per Mithril Coat, i cap host de Serra Angel ni de Resplendent Angel el va poder aniquilar, però a la resta de dracs i combatents sí.
Finalment, amb totes les terres possibles al seu abast, es va sacrificar The World Tree per portar tots els Déus com: Esika, God of the Tree; Anzrag, the Quake-Mole; Ojer Kaslem, Deepest Growth; Xenagos, God of Revels; o Tiamat, que amb la combinació infinita de batalles i duplicació de poder entre Anzrag i Xenagos, van aniquilar per complet les hostes de Lyra Dawnbringer, Baneslayer Angel.
Aquella batalla sempre serà recordada per les pèrdues a ambdós bàndols, però la companyia va aconseguir defensar l’edat mitjana de l’hegemonia blanca i mantindre la diversitat a la Terra Mitjana. Gràcies a Gaea's Blessing es va reviure a tots del cementeri i amb l'ajuda del Prismatic Bridge es va anar repoblant poc a poc la terra amb cadascuna de les espècies...
