Fa fred, i no cal despertar.
Fa fred, i necessites algú al costat.
Allí, on deuria estar, el cel no és precisament bonic,però és on millor flueixen les paraules i les reflexions.
Fa bo, i és precís gaudir.
Fa bo, i sempre hi haurà algú més afortunat que tu.
Allí, on deuria caure, les ciutats no són precisament boniques,però és on millor se descansa l'ànima.
Fa calor, i poca roba se duu.
Fa calor, i no se pot somniar.
Allí, on deuria aparèixer, el sòl no és precisament bonic,però és on més somriures hi ha.
No a tots els llocs vaig a tindre un tros de pa i un got de llet.
No a tots els llocs vaig a tindre un petó i un abraç.
No a tots els llocs vaig a tindre llibertat i rialles.
Però m'ha conforme en tindre...
Paraules i reflexions sobre el cel de les ciutats, on la meva ànima puga caminar per un sòl ple de somriures, on no siga necessari ni la farina ni els lactis, i que els únics llavis que facen desencadenar les meves rialles siguen ELS TEUS. "El único egoísmo aceptable
es el de procurar que todos estén bien
para estar uno mejor."
Jacinto Benavente
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada