La nit se'm fa curta i els estels seguits de sa mare,
la bondadosa lluna, desapareixen del gloriós cel.
I es que, qui fos jo, per tindre en tatuatges i cicatrius
tot allò que m'ha importat en aquesta vida.
Pot ser pense que no sóc ningú,
com també pense que ho sóc tot,
però mai serè el no-res.
Ja que mai deixaré d'haver marcat una època,
bona, mala, però una d'elles.
Qui sap del futur, més que aquells fal·laços personatges que surten a la TV?
Ja que el futur no està determinat.
Però no per això no se el que estic fent ara mateixa,
i no deixarà de ser una part de mi tot açò.
-2055-
-Tatua'm tot allò que m'ha fet feliç en aquesta vida arreu del meu cos.
-También lo que te hacía feliz de pequeño,viejo?
-Clar que sí!Això també, tot m'importa.
"El futuro nos tortura
y el pasado nos encadena.
He ahí porque se nos escapa el presente."
Gustavo Flaubert
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada