Som inestables, com el temps mediterrani,
tot el món enveja la nostra vida altruista
i la cervesa corre per la nostra testa.
Poca gent vol conviure amb les nostres parets,
però molts volen formar part d'elles.
Tenim l'essència de construir i destruir,
i deurien ser reconeguts per les nostres proeses.
La pàtria ens deurà emparar,
però així, també, deixar-nos volar sobiranament.
Ningú ens governa, ja que tots som crescuts,
inclús al carrer s'observa la nostra insubmissió.
Tenim de cognom "Contumàcia",
i allà on puga'm rebel·lar-nos, estarem.
A les aules estem, però també als cafès.
Alguns estudien i altres paguen,
però tots som feliços,
sempre i quan no ens empare Gener ni Juny.
Tots intentem cortejar, però tots som seduïts,
a les biblioteques hi som, però no sempre per estudiar.
No ens busqueu a les casernes,
ens veureu més pels concerts.
Diuen que estem bojos,
però tot això és mentida,
ja que, pertorbat és un nivell inferior a nosaltres.
Qui som? Els que buscaran solució a aquesta crisi, però no aquí, sinó fora!
Qui som? Els que buscaran solució a aquesta crisi, però no aquí, sinó fora!
1 comentari:
Molt xulo Vicento!
Publica un comentari a l'entrada