Al començament de tota paràbola, per la qual tota "Ens" té que passar per poder embotir la seua vida, pensem que el sacrifici i l'obstinació donaran els seus fruits, i quan siguin ben madurs, podrem recollir-los sense que ningú se'ls emporte per nosaltres.
Aquesta ocurrència, si no hi ha cap atrocitat, passaria sense preàmbuls i nosaltres ens enduríem allò que hem cultivat més tranquils que l'alta mar. Però a aquesta història hi havia de tindre un mal final, i aquell que ha estat treballant durant tant de temps ho perdrà tot, sense saber el perquè...
Aquest esdeveniment no és normal, ni molt menys, però al igual que els incidents naturals, estan predestinats a que passen i ningú ho pot parar, ja sigui un terratrèmol, un tsunami o una tempestat, res pot parar-ho.
Però aquest escrit no és per dir que NOSALTRES som els que hem fet un contendre i anem a perdre'l per un encreuament tan estúpid, al contrari, NOSALTRES serem eixa TEMPESTAT, que et faja tremolar més que un TERRATRÈMOL, i arrase més que un TSUNAMI, ja que...
IT'S OUR TIME!!
1 comentari:
Molt bò Vicento!
Publica un comentari a l'entrada