Avui, m'he despertat a les 7:30 A.M, no he dormit gens
bé, he estat com perdut en un món que no és el meu. Anava acompanyat d'una
personeta, estava contenta i ho demostrava rient-se de mi.
Resulta que estava en 3r de una carrera de
Telecomunicacions, i avui tenia un examen, no sabia fer gaire res. Al acabar he
tornat cap a casa, sentia un poc de frustració, tal vegada tingui nota negativa
en una part del examen i no sabia si quera qui era jo mateixa.
Al arribar a casa, el primer que he desitjat fer es
escoltar música sensitiva i amb el volum al màxim. Després d'un moment d’èxtasi
personal, he pensat en eixa personeta que avui s'ha alçat en mi, que m’ha abraçat
durant part de la nit i de la matinada, i sobretot que m'ha desitjat un bon dia
al despertar-se.
El primer que he pensat es parlar en ella, i al parlar en
ella i contar-li poc de la meva frustració, he estat un poc alleugerit, però
després de veure que ella era contenta, jo he oblidat part del mal començament
del dia i a part, he tornat una mica al meu vertader món.
Més tard al navegar per la xarxa, he vist a una de les xarxes
socials que freqüente un escrit d'un noi català descrivint el seu primer amor,
que no fou ni més ni menys que la pèrdua d'aquest i inclús el mai haver-lo aconseguit.
He reflexionat un poc el seu escrit i he vist la meva
vida des d'un punt més ampli, i aquesta personeta que m'ha despertat avui, que
no m'ha dit que m'estima, però ho ha suposat, tal vegada no sigui el meu primer
amor, però tinc clar, ara que ja sóc al meu món, que no voldria perdre-la, per
això, aquest escrit es per ella, que segueix aquí, mentre jo lluite contra mi
mateixa i els meus mons perpendiculars, mentre jo lluite contra la meva ignorància
pizzera, i a més de ser mitja albergínia és part de ma vida, i jo de la seva.
"No hi ha un primer amor,
si no hi ha més d'un."
B.W
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada