La vesprada enlluerna,
ben entrada ja l'hora de sopar.
Sentat allà on no et tapen els núvols
es fa més difícil cada dia,
i la roba ja ens sobra.
Les cares enlleganyades
arriben ja fins a mig dia,
i ja pocs miren el rellotje.
El roig destaca més del que deuria,
i el tostat no es un extrany entre la gent.
Les reds estan plenes de cames depilades,
així com també de palmeres,
però destaquen els somriures i el got a la mà.
Les nits no son apagades i els carrers no els lleven,
així com els matins la sombra casi mai regna.
La veritat, comença altra vegada,
i altra vegada em despedeixc dels llibres
sabent que no els tornaré a obrir aquests.
"Hola."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada