Eixa mirada riallera
amb mossegades de llavis,
acompanyades de caricies malsonants,
i una mica de llengua pels llavis.
Un petó al coll i altre i altre,
un sospir massa llarg i
els ulls blancs.
Unes mans agafant-me l'espatlla,
esgarrapant-me-la,
pressionant-me-la,
estirant-me-la.
Uns llavis furiosos,
com a gossos de presa,
buscant una llengua espantadissa
per la brusquedat de l'espenta.
Uns ulls oberts,
buscant els meus lòbuls
per fer-los seus,
inclús si es per la força.
Unes mans despulladores,
que llevant la roba
son totes unes expertes.
Uns llavis húmeds
que et besen per tot arreu,
i marquen cada lloc per on passen.
I la mirada fixa,
buscant allò que més desitja,
besant-la,
xuclant-la,
envoltant-la sobre la llengua en si
per finalment tornar a la
mirada fixa.
Ja sense roba,
es gita cap per amunt,
et mira, t'obliga a mirar-la,
i amb mirades persuassives,
em toca,
i la nit es fa llarga
i ja ningú ens pot dir
que la nit no és nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada