Com tot el món, he utilitzat les xarxes socials per mostrar lo feliç que sóc, amb la meua parella, amics, família o amb alguna activitat d'oci. Inclòs, he utilitzat l'escriptura per (des)informar de lo bé que estic. Crec que aquest fou un dels causants de que ara mateixa conserve poques xarxes socials i que haja descuidat l'escriptura, com no... Quan llegeixes un dels relats del passat i saps que no tot eren rialles i petons, el cap se't capgira i voldries esborrar-ho tot... Amb la testa més fresca i serena, decideixes deixar-ho passar, però l'escriptura, ai l'escriptura... A ella li tocava temporada de sequera. No volia plenar el meu mural de mentides per acontentar a Carallibres...
Des d'avui i uns quants relats enrere, prefereix contar, amb menys floritura, el que se'm passa pel cap, la vista, els oïts, l'olfacte, el gust o el tacte. Així qui entre al meu món puga fer-se a la idea del meu passat amb unes poques paraules i poques instantànies...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada