Són les dotze del migdia i ja dus dormint massa hores al llit. Obris un ull i després l’altre per adonar-te que de fet el dia ja és molt lluent pels buits de la persiana. T’alces sabent que no tens altra feina per a fer aquest dia, de dissabte. Estàs sol a l’habitació, sols un fil de música de Ludivico Einaudi al volum més baixet del mòbil intel·ligent inunda l’habitació amb el seu piano majestuós. Tens els ulls cansats de tant de no obrir-los. Ve la teua gateta a ronronejar, demanar-te mimos com un fill qualsevol. Tanques els ulls i l’abraces per davall de la manta, ella ronroneja més fort. Així fins a una hora més al llit. Un plat de cereals, dels que cruixien i una mirada perduda a l'infinit. Es nota que cap núvol tapa avui el sol, el pati brilla. Tractes de recordar el malson d’avui. Tal vegada una dent se t'ha trencat, has caigut d’un edifici o has tingut una discussió amb amics, els comuns. Cullerada darrere cullerada, amb les culleres menudes per menjar més lent, el somni s'esborra com un reinici de la vida per tal de ser productiu. Interaccions per whatsapp per tal de veure si hi ha alguna nova, repàs a totes les xarxes socials per veure si algú ha gaudit del divendres nit. Una mirada als correus per si alguna web de publicitat necessitara la meua ajuda, amb alguna subscripció a cancel·lar. Eliminar cadascuna de les notificacions del mòbil i veure algun que altre meme, per traure el primer somriure del dia. Café no que m’accelera, però un te negre pot valdre. A fora de casa el sol calenta però fa ventet de tardor. Música als cascos sense cables i una passejada pel riu de Potries, saludar indistintament a la gent que visita el riu o està de passeig i caminar, caminar arrancant fulles i herbes de la flora que em rodeja, fins a arribar al poble del costat, Palma. Ja és tard, tres de la vesprada i els cereals es queden curts. Tornes gairebé corrents, pares a casa els pares i menjar xoriç, pernil i formatge. Tornes a casa teua i llegeixes uns quants capítols d’algun manga. Gairebé t’adorms al sofà amb música de fons i la tauleta tàctil et cau a la cara. Ja són les cinc i tens partit a les set a Gandia. Prepares la motxilla amb un ull mig tancat i comproves que res et deixes. Vas cap al pavelló, ja estan muntant. Ajudes i a escalfar. Ho dones tot fins a deixar-te la veu, perdeu 2-3, partit intens però lluitat. Tornes a casa i t’espera Nadya, amb mil anècdotes i xafardejos dels seus plans de dissabte. Mil rialles, una botella de vi blanc semidolç, uns quants passos de ball abraçades. Fer l'amor al sofà arribant ambdós a la vegada a l'orgasme, suats, però demandant més amor. Un Te amo apagat, sense forces i dormir abraçats durant tota la nit, per despertar a migdia altra vegada i tornar a veure com dorm plàcidament al meu costat.
Aquest és CENTO!
By: Stable Difussion
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada