Caroline

Ja hi hem estat abans,

vaig veure el teu nom en una targeta en entrar per la porta.

Negaràs el nostre amor una altra vegada?

Bojos, dolents i perillosos, encara ets la mateixa.

Trenca aquest vidre i munta l’escena una altra vegada,

sé que és el que vols per poder escriure una altra vegada.

Jo sempre vole fins que em tombes,

aquest amor només pot durar si jo no estic.

Caroline, pots seguir el teu camí,

però el meu rostre et seguirà i omplirà els teus somnis.

Els estels poden guardar els teus secrets,

jo no vull deure’ls res.

Així que traçaré la línia,

traçaré la línia,

oh, Caroline.

Durant anys hem estat somiant en secret,

però les paraules que escrius han perdut tot el seu sentit.

Vols abocar-me i beure’m del terra,

per poder dir que ets una salvadora, però jo sé que ets una farsa.

Caroline, pots seguir el teu camí,

però el meu rostre et seguirà i omplirà els teus somnis.

Els estels poden guardar els teus secrets,

jo no vull deure’ls res.

Així que traçaré la línia,

traçaré la línia,

oh, Caroline.

Caroline, pots seguir el teu camí,

però el meu rostre et seguirà i omplirà els teus somnis.

Els estels poden guardar els teus secrets,

jo no vull deure’ls res.

Així que traçaré la línia,

traçaré la línia,

traçaré la línia.

Rushmere

No trobes a faltar l’ofec,

la salvatgia en la mirada?

Arribar a casa tard amb la llum del matí,

somnis enrogits sota encanteris de fanals,

una veritat que ningú pot dir,

i jo encara era un secret per a mi mateix.

Encén-me, estic perdut en la foscor,

Rushmere, cors inquiets al final.

Trau-me el cap de la terra,

temps, no ens falles una altra vegada.

Emporta’m de nou a prats buits,

sense cap altre lloc on anar.

Dius: “Vine, perdem-nos entre la gent de la fira”,

on ningú sap el teu nom,

només hi ha errors honestos,

no hi ha preu per una hora perduda.

Encén-me, estic perdut en la foscor,

Rushmere, cors inquiets al final.

Trau-me el cap de la terra,

temps, no ens falles una altra vegada.

El que s’ha perdut està enterrat profund,

pren coratge i deixa-ho estar.

No et mentisques a tu mateix.

Hi ha bogeria i màgia en la pluja,

hi ha bellesa en el dolor.

No et mentisques a tu mateix.

Encén-me, estic perdut en la foscor,

Rushmere, cors inquiets.

Hi ha alguna cosa que podríem perdre,

una vida sencera en un instant.

Encara estic intentant entendre-ho,

temps, no ens falles una altra vegada.

Perquè no esperaré,

trau-me el cap de la terra,

temps, no ens falles una altra vegada.