Beu, Esternuda i Aixeca't

Avui, m'he despertat a les 7:30 A.M, no he dormit gens bé, he estat com perdut en un món que no és el meu. Anava acompanyat d'una personeta, estava contenta i ho demostrava rient-se de mi.

Resulta que estava en 3r de una carrera de Telecomunicacions, i avui tenia un examen, no sabia fer gaire res. Al acabar he tornat cap a casa, sentia un poc de frustració, tal vegada tingui nota negativa en una part del examen i no sabia si quera qui era jo mateixa.

Al arribar a casa, el primer que he desitjat fer es escoltar música sensitiva i amb el volum al màxim. Després d'un moment d’èxtasi personal, he pensat en eixa personeta que avui s'ha alçat en mi, que m’ha abraçat durant part de la nit i de la matinada, i sobretot que m'ha desitjat un bon dia al despertar-se. 

El primer que he pensat es parlar en ella, i al parlar en ella i contar-li poc de la meva frustració, he estat un poc alleugerit, però després de veure que ella era contenta, jo he oblidat part del mal començament del dia i a part, he tornat una mica al meu vertader món.

Més tard al navegar per la xarxa, he vist a una de les xarxes socials que freqüente un escrit d'un noi català descrivint el seu primer amor, que no fou ni més ni menys que la pèrdua d'aquest i inclús el mai haver-lo aconseguit.

He reflexionat un poc el seu escrit i he vist la meva vida des d'un punt més ampli, i aquesta personeta que m'ha despertat avui, que no m'ha dit que m'estima, però ho ha suposat, tal vegada no sigui el meu primer amor, però tinc clar, ara que ja sóc al meu món, que no voldria perdre-la, per això, aquest escrit es per ella, que segueix aquí, mentre jo lluite contra mi mateixa i els meus mons perpendiculars, mentre jo lluite contra la meva ignorància pizzera, i a més de ser mitja albergínia és part de ma vida, i jo de la seva.

"No hi ha un primer amor,
 si no hi ha més d'un."

                                       B.W

Música

Per ella plore, per ella somric, per ella salte, per ella balle, per ella cante, per ella cride, per ella puc fer-ho tot, mai ningú entendrà que és a ella la que no vull perdre. Si ella regna a la meva vida, podré ser desnonat, maltractat, insultat, inclús violat, però no deixaré de viure, ja que ella estarà aquí per a què jo l'escolte, la balle, la cante, la cride, li somriga i inclús ploraré per ella. 

Per favor oïts no desaparegueu mai, vull poder sentir-ho, sentir-ho ben endins.

"Fins aquí tot el que necessite

per oblidar-me dels meus problemes."

!IL·LEGAL

Jo avui, faria un “sinpa”,

no un "sense pagar",

més bé un "sense papers".

Agafaria un encenedor,

aniria a tots els països

i cremaria tot allò

que diu que un tros de la terra

es SEU.

Mai he comprés

per a que serveixen les cremalleres,

menys les concertines.

Si tots som iguals

davant la biologia,

per a què separar-nos?

Es veritat, 

cadascú te la sort d'on naix,

però per què no pot canviar-la fàcilment,

i viure en altre lloc on poder avançar?

Mai he pensat 

que hi ha inferiors i superiors,

tan sols diferents sorts,

per a diferents llocs.

E.E.U.U té més premis novells,

no per això han trobat solució

a aquest problema,

tal vegada mai l'han buscada

o simplement l'han esquivat.

Crisi darrere crisi,

el problema s'incrementa.

Menys recursos, 

més gent.

Sí, tota la culpa la tenen ells,

naixeren allí,

això ja ho se.

Des de petit

he sentit atracció

 per solucionar aquest problema,

com un anarquista

que vol un planeta per a tots,

o si fos el cas,

per a la naturalesa i no per als humans.

Però ja ho se,

és una UTOPIA,

com també ho era

poder volar en el S.X.

Qui sap si al S.XXX

ho aconseguirem.

Tal vegada no conviure

tots sense fronteres,

però almenys ja ens haurem

matat tots els humans,

i regne la naturalesa

per damunt de la intel·ligència. 

Help anybody

Al caminar y mirar atrás perdemos el futuro, y si perdemos el futuro, no hay presente. Hoy vamos a intentar mirar el futuro, pero no el futuro lejano, más bien el futuro de dentro de 1 minuto. 

¿Qué podría hacer yo dentro de un minuto?

Tal vez, dejar de escribir, o llamar a alguien, o comer, o correr por las calles gritando, no se si sería adecuado, pero podría trabajar en algo más productivo, pero, ¿a caso esto no lo es? Y cómo no, reírme de mi mismo, o de tí, que más da. Besaría a alguien en los morros, o soltaría un "buenos días" a la primera persona que pasara por mi lado. Y por que no, ponerme a pintar un cuadro para mi familia. Pero, ¿qué podría hacer dentro de un minuto para hacer feliz a alguien? Besarla serviría, si le gusto, claro está. Decirle te quiero a cualquier persona, o eres muy guapo/a, tal vez ayudar a alguien a subir la compra a su 4o piso. Debatir con un escéptico tal vez le guste, o abrazar una persona deprimida, o más bien, a cualquier persona. Creo que hacerle la comida le encantaría, pero abrazarla/o mientras duerme también le gustaría, no a todas pero si a la mayoría. Dar un paseo con un minusválido sería reconfortante para ambos, o tal vez con tus abuelos. Contarle tus peripecias a una persona que no conoces de nada, tal vez sea grosero, pero si esta necesitara hablar también de sus peripecias, seguramente le encantaría que se las contases. Montarle un mueble a los padres, no estaría mal, pero hacerle un regalo sería mejor. Bueno, hay muchas cosas que podrías hacer dentro de un minuto para hacer feliz a alguien, así que imaginate cuantas sonrisas te has perdido al leer esto, sal a la calle y ayuda a quien más te convenga.