diumenge, 23 de juliol del 2023

Sleep on the Floor, baby

Seis, seis, seis, son seis años, hace seis meses y han renacido seis personas: O. X. A. , N. M. C.

Nunca pensé que yo sería así, que dentro de mí habitaba un niño dormido y que solo yo podía despertarlo. Siento mucho no haber podido ser yo al cien por cien contigo, para que pudieses disfrutar de mí como yo disfruté de ti, de tus sonrisas, de tus risas alocadas, de tu mirada cómplice, de tus besos, de tu música, de tu gastronomía e incluso de tus llantos. Yo te lo escondí. Yo no era aquel niño asustadizo en una gran ciudad que todo le provocaba ansiedad y que caminaba con pies de plomo. He aprendido que yo vuelo muy bien, que no necesito mapas ni guías, que no tengo horizonte, pero ahí está el quid de la cuestión.

No me arrepiento de nada, estos seis años, ya pasados, fueron los mejores de mi vida y disfruté como un niño pequeño de tu liderazgo, de tu valentía, de tu cariño y de tu comunicación. Pero ahora necesitamos echarnos a volar, basta ya de estar con los pies sobre el suelo, miremos más allá y también más hacia dentro de nosotros y cerremos los ojos para saber que nadie nos quita lo bailado. Vamos a estar siempre ahí y vamos a ayudarnos con todo. Llevamos seis meses separados, pero no ha pasado un día en el que no intercambiemos un "holi", hemos sufrido, pero hemos crecido y estamos por buen camino. La vida nos lo va a remarcar muy bien. 

Crece mucho y disfruta de la vida, eres lo mejor que me ha podido dar el mundo y sé que volarás alto. 

¡Te amo bebé! ¡No dejes nunca de soñar!

Nunca te duermas en el suelo sola


m'ini always


dimarts, 4 de juliol del 2023

Abaria Avària

Bueno, els que em coneixeu, i sou del meu poble, sabreu que ma mare, Isabel Avaria, està fent l'arbre de la meua família i està connectant gairebé tot el poble amb la tonteria. Més de 3000 persones porta connectades i ja du investigant més de 10 anys, que es diu prompte.

Jo, vulguent coneixer els meus ancetros li vaig demanar les nostres conexións fins al país vasc, d'on venim els Abaria, i he pogut fer esta cosa tan bella que veieu en les següents imatges:


Arbre de Mom pare Vicent Avaria Piris


Arbre de Ma mare Isabel Avaria Canet


Com podeu veure als retalls del arbre original, hi ha conexions entre ells, perque comparteixen el mateix avi de fa 5 generacions, allà el 1746 va neixer Vicente Avaria Borrell, que és el seu 5nt uelo.

Vos deixe per ací el document de Drive per a que li pegueu una mirà que està ben xulo i és una currada que flipes que ha fet la Isabel.

https://drive.google.com/file/d/1CV4vSiRhG4UHpDvudIaBgh8f5WW9t2Ni/view?usp=drive_link

Moltes gràcies mare! T'estime! 💜



dimarts, 20 de juny del 2023

diumenge, 18 de juny del 2023

Apologia de la Diversidad in Communities

Com es pot veure al titular de l'article en eixa frase ja hi ha tres idiomes mesclats per tal de fer entendre eixa diversitat que defensaré en aquest escrit. A més, cadascun d'aquests idiomes han estat formats per la mescla d'altres com els àrabs, l'italià, el francés, el gal·lés, l'iber... i així fins a l'infinit.

La reflexió que plasmaré ací, apareix un dia de ressaca que has dormit cinc hores i t'ha donat per esmorzar amb els amics i anar al MAGa de Gandia a veure materials arqueològics de quan els Romans i Ibers convivien a la península Ibèrica.



En veure com totes les comunitats del planeta han evolucionat des de l'Edat Antiga on no hi havia gairebé un alfabet clar, com el dels Ibers, fins a crear la impremta molts anys després, el cap de cop i volta, per estar cansat i buscant sobreviure, comença a entrellaçar i treballar per relacionar aquesta evolució amb el teu entorn i la societat actual.

La principal reflexió extreta de la visita al MAGa és "l'evolució de les comunitats per tractar de simplificar la vida d'aquests, amb processos més simples i més automatitzables". Actualment, estem vivint altre boom tecnològic en el qual la intel·ligència artificial està incorrent en la nostra vida de manera abrupta i aportant un ventall infinit d'aplicacions noves que ens faciliten la vida, i clarament estan creant-se els grups que la recolzen i els que la rebutgen de manera ràpida també.



La cosa és que en aquests dos segles, XX i XXI, estem vivint canvis de manera molt accelerada en la societat i la tecnologia és una de les causants d'aquests. A més, unit a la destrucció del planeta, amb el canvi climàtic i les destruccions dels ecosistemes, així com la biodiversitat, la tecnologia és un dels principals agents a contrarestar i molta gent tracta d'aïllar-se dels avanços tecnològics en la mesura que la seua vida li ho permeta.

Amb tot açò dels canvis i la mescla de diverses cultures, tradicions i formes de vida, les comunitats hem crescut de manera exponencial, sobretot amb l'aparició de l'escriptura i l'impremta, i a més, com hem dit, sempre hem tendit a simplificar-nos la vida i automatitzar-nos eixes feines tedioses o laborioses per tal de realitzar menys esforç i avançar més de pressa. Per tant, l'aparició de la industrialització i ara de la intel·ligència artificial no és més que un reflex del que els Romans van instaurar a Ibèria amb el treball en cadena, el monocultiu i l'especialització de cada territori en general.

I tot açò, per què ho comente? Doncs la veritat és que l'objectiu d'aquest escrit era, sobretot, per tractar el tema de la diversitat en un aspecte més personal i del meu entorn, però saber com ha aparegut al meu cap també em pareixia interessant.

La cosa és que actualment hi ha molts tipus de gent al planeta i jo voldria parlar d'un grup reduït de persones que em paren de prop i que crec que també es pot estendre per Aspanya o inclòs en aquests països, occidentals sobretot, que es trobarien actualment en el primer món.

Aquest grup es compon per gent molt intel·ligent, amb molta cultura, defensors de la terra, de les tradicions, naturistes, rebels, artistes, intel·lectuals, amb estudis superiors... entre d'altres. El que jo observe és que aquesta gent, encara no sent d'una classe social alta i de fet molts d'ells van en contra de la distinció de classes, es relacionen d'una manera excloent amb la societat que els agradaria cuidar i defensar. A què em referisc en açò? Doncs normalment aquesta gent, amb el seu intel·lecte i el privilegi d'estar a un país amb un statu quo molt alt, així com tindre famílies més o menys acomodades,etc. els permet estar en un escalafó més alt que l'altra gent que ha sofert més problemes, són immigrants, racialitzats o d'altres problemes de la societat. Aquest escalafó fa que relacionar-se amb el grup de gent majoritari del seu país, per exemple, és gairebé impossible, ja que ells han avançat de manera molt més ràpida que els altres i tenen dogmes i principis inamovibles que no els permeten tan sols interactuar de manera contínua amb aquesta gent més "ignorant" o amb situacions més complicades. Al final, es crea una bambolla al voltant d'aquest tipus de gent que filtra tota aquella població que no encaixa, i de fet, no es fa d'una manera conscient, sinó que aquesta població que no encaixa dins del grup, es sent exclosa o incòmode dins d'ell.

Amb tot això, aquesta apologia de la diversitat en les comunitats és sobretot per deixar patent que aquests grups privilegiats, devien baixar més a la terra i relacionar-se amb gent de tota mena per conéixer de primera mà els problemes de la majoria de la població, ja que aquest aïllament del grup no afavoreix a la comunitat, que a més els agradaria defensar i millorar, perquè la distància entre la majoria de gent i ells cada vegada es fa més gran.

i ja, bon diumenge! 😅

dissabte, 10 de juny del 2023

dissabte, 3 de juny del 2023

Ç’est la vie!

Sense donar-me compter he passat d’estar a casa tot sol durant quatre mesos, a mantindre’m ocupat fora i dins de casa, amb videocridades, quedades, sopars, festes, ejercici, oci i inclòs nous projectes, en un tres i no res. 

Se’m fan complexes alguns dies, i d’altres sobrepense i sobresenc massa les coses, però ara el cervell s’apaga, desconnecta. Ja no té la càrrega pesada d’abans, un treball que tan sols feia que m’auto taladrara les idees i les forces eren inexistents.

Ara desperte i la casa és plena de goig, la música m’acompanya tots els dies i dos ratetes s’estan començant a portar millor. 

Gràcies temps!

Benvingut Cento!