Mai fou tan fàcil sospirar,
tan sols era feina de les lletres,
deixant-les emanar entre llençols
i rebuscar-les nuets.
No ens veiem mai la faç,
però entenem que està somrient,
no per goig,
més bé per plaers mundans
que algun dia podrien passar.
Sense donar un pas enrere,
callem allò que volem escriure,
i escrivim allò que volem dir.
Buscant aquell pebre que compartir,
no per riure ni imaginar,
tal vegada per beure
un del altre i tots dos del làtex.
Apagant els motors
i per caldejar l'ambient,
regale un somrís
a tota aquella persona
que entenga les lletres
escrites al meu cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada