Despertar altra vegada amb regust d'alcohol pels llavis, inclús la gargamella no es salva d'aquest gust. Tampoc les meves robes, encara posades de la nit anterior, del fum. Comences a ser conscient que estàs despert i de sobte te dones compte que estàs pensant en anglès, molt millor del que hauries pensat mai. Que va passar anit, eixos moments en els que no recordes ni com et dius. Altra vegada, mires al teu costat esquerre i veus una motxilla, la que portes a classe, Sóc a classe? Mires més avall i veus una botella de llimó, somrius i penses "Aaah val estic de festival". La tenda plena de trastos, al teu costat el teu company de viatges, que no es mou ni al respirar, tal vegada com jo feia unes hores.
Obris la entrada de la tenda i el cel no és solejat avui, no per què fos mal dia, sinó per què hi érem a Bilbao, i tothom coneix Bilbao a Espanya. Seus un moment a la porta per olorar la muntanya, impregnada d'alcohol i altres drogues, però sense deixar de ser pur. Fora de la tenda, passant l'altra tenda d'endavant veus una cara familiar, et saluda i ni siquiera saps si el coneixes, però ells a tu si, perfecte, "Buenos días chicos/as". Després de tot açó un tan sols pot pensar que si existira un Déu per allí d'alt, que de veritat pense que no, trobe que és millor del que ens pensem, no pas amb tot el món, però a mi me tracta de la millor manera, per això ho comparteixo amb aquells intransigents del meu món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada