Mai res fou etern, tampoc instantani. No hi ha creixement en la constància, menys en la irregularitat. Si el cel fos avui verd, hi haurien mil versos per descriure'l, però és blau, com tots els dies, i tal vegada ja s'haja escrit massa d'aquest. Els fanals del carrer mai intentaren il·luminar el camí, sinó, a les persones tristes que caminen per ell, sols perquè necessiten veure que hi ha alguna llum que els enfoca a ells, que no són simples cossos caminant o surant per la terra. Al tornar-se negre, si hi ha perles brillants, mai hi ha prou versos per descriure'l. Per això, hi ha gent que a la nit no dorm, però al dia o tarda tampoc. I tu diràs: "no estan bojos aquests?" I tant, però i tu? No ho estàs?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada