Vull abraçar-te,
sense presa i amb pauses
per besar-te tota sencera,
o tal vegada ambdues,
a la vegada.
Vull acaronar-te els cabells,
estirar-te'ls,
fins que et moleste
i haja de disculpar-me.
Vull saber si estan suaus
els teus llavis,
també rugosos
i més si hi són mullats.
Al matí vull un cafè,
com també,
compartir un bon dia
amb tu.
No vull matins emprenyats
menys amb tu,
com tampoc matins
de princeses
i prínceps blaus.
Tal vegada siguin corrents
els dies blaus,
però també en vull
de verds, rojos
i multicolor.
Vull veure
la teva espatlla nueta
pel matí,
tarda
i nit,
com també
els teus pits,
i acaronar-los,
besar-los,
mossegar-los
i el millor
prémer-los.
No vull que
els teus ulls
esperen que
per la porta del teu davant
entre jo,
sinó que al tu entrar
ja hi siga jo dins.
Vull abraços per l'espatlla
al alba
o millor al despertar-nos-en.
Vull discussions sense sentit,
en les que ni tu,
ni jo,
canviem de parèixer.
No m'interessa
veure't plorar,
vull sempre veure't
somrient,
o el seu defecte,
sent feliç.
Vull aprendre
de tu,
del teu cos,
i dels teus fets,
així com
que aprengues
dels meus fets,
del meu cos,
i sobretot de mi.
Mai ningú podrà dir
que camine sense sentit,
si hi ha un fi en aquest,
però sobretot si camine
en qui estime.
Al costat d'un penya-segat,
o al d'un riu,
o al d'un museu,
o al d'un concert,
o al d'un camí empedregat,
o sinó al d'una casa vella,
que se'n sent els seus cruixits,
qualsevol d'aquests
serà un bon lloc
per dir-te que
t'estime,
o els seu defecte
que t'enyora,
o que t'espere,
o que m'encantes.
No puc explicar l'amor,
com molts han intentat,
però se que aquest sentiment
no hi és,
ni felicitat,
ni tristesa,
ni ira,
ni molt menys depressió,
ni confusió,
ni tots aquells sentiments
que no en siguen amor,
aleshores per descarte
ets simplement
tu,
tu provoques
un sentiment,
que em posa feliç,
si no ets a prop, tristesa,
si et passa alguna cosa, ira,
si no parle amb tu durant un temps,
depressió,
confusió al comparar-te amb mi,
i puc seguir però,
prefereixo deixar d'escriure
i anar a buscar-te.
sense presa i amb pauses
per besar-te tota sencera,
o tal vegada ambdues,
a la vegada.
Vull acaronar-te els cabells,
estirar-te'ls,
fins que et moleste
i haja de disculpar-me.
Vull saber si estan suaus
els teus llavis,
també rugosos
i més si hi són mullats.
Al matí vull un cafè,
com també,
compartir un bon dia
amb tu.
No vull matins emprenyats
menys amb tu,
com tampoc matins
de princeses
i prínceps blaus.
Tal vegada siguin corrents
els dies blaus,
però també en vull
de verds, rojos
i multicolor.
Vull veure
la teva espatlla nueta
pel matí,
tarda
i nit,
com també
els teus pits,
i acaronar-los,
besar-los,
mossegar-los
i el millor
prémer-los.
No vull que
els teus ulls
esperen que
per la porta del teu davant
entre jo,
sinó que al tu entrar
ja hi siga jo dins.
Vull abraços per l'espatlla
al alba
o millor al despertar-nos-en.
Vull discussions sense sentit,
en les que ni tu,
ni jo,
canviem de parèixer.
No m'interessa
veure't plorar,
vull sempre veure't
somrient,
o el seu defecte,
sent feliç.
Vull aprendre
de tu,
del teu cos,
i dels teus fets,
així com
que aprengues
dels meus fets,
del meu cos,
i sobretot de mi.
Mai ningú podrà dir
que camine sense sentit,
si hi ha un fi en aquest,
però sobretot si camine
en qui estime.
Al costat d'un penya-segat,
o al d'un riu,
o al d'un museu,
o al d'un concert,
o al d'un camí empedregat,
o sinó al d'una casa vella,
que se'n sent els seus cruixits,
qualsevol d'aquests
serà un bon lloc
per dir-te que
t'estime,
o els seu defecte
que t'enyora,
o que t'espere,
o que m'encantes.
No puc explicar l'amor,
com molts han intentat,
però se que aquest sentiment
no hi és,
ni felicitat,
ni tristesa,
ni ira,
ni molt menys depressió,
ni confusió,
ni tots aquells sentiments
que no en siguen amor,
aleshores per descarte
ets simplement
tu,
tu provoques
un sentiment,
que em posa feliç,
si no ets a prop, tristesa,
si et passa alguna cosa, ira,
si no parle amb tu durant un temps,
depressió,
confusió al comparar-te amb mi,
i puc seguir però,
prefereixo deixar d'escriure
i anar a buscar-te.
2 comentaris:
:)
^.^
Publica un comentari a l'entrada