El temps passa, el somriure queda!

Mirant al passat pots veure que, tal vegada, no tot ha estat com t'agradaria que fos. Pot ser has perdut: un amic amb el que abans comparties rialles, que et deixaven les galtes fetes pols, festes o inclús converses transcendentals en la teua vida; O un familiar que et contava parts de la seua vida entusiasmat, o trist per no poder fer-ho ja, també quan el veies, sempre fent el mateix, i et demanava ajuda, o tal vegada, quan et deixava en ridícul davant tota la família al nadal; O un romanç, que volies que els segons foren més llargs, i la vida més intensa, gaudint de la seua vida i convertint-la en part de la teua; O una nit d'èxtasi, ja sigui amb els amics, a una festa inesperada, que tornaves a casa i tan sols sabies que ho havies passat genial, o amb algú especial, ja sigui parlant al carrer les nits dels estius més calorosos o al llit compartint els cossos y els sentiments; O uns hàbits, com muntar una cabanya amb el grupet d'amics, espantats per si apareixia el propietari, o també quan no et preocupaves de res i sempre estaves al carrer, o simplement quan passaves una setmana entrenant a voleibol per a preparar-se per a un partit important. 

Però encara que el temps passe.... el somriure queda!