Fish & Chips (Real)

Ja davant de l'escala del avió i amb l'espatlla plena de bultos, podíem veure el somriure del "steward" (Com diuen per allà) al revisar els bitllets i com poc a poc s'acostava l'aventura. Al vol no vam tindre cap sorpresa i cap allà mig dia ja érem a la capital anglesa. Amb l'ajuda del WI-FI buscàrem allà on més barat podíem menjar, i sense voler-ho acabàrem al rellotge més famós del món. Les vistes des d'allà baix, i amb un sandvitx casi per acabar, eren sorprenents. El cel ras, com si seguírem a la nostra terra, inclòs els més valents amb mànega curta. El 'eye of London', com m'agrada dir-li a mi, també aportava majestuositat a l'escena.

Se'ns feia tard i el tercer en discòrdia ens esperava així que 3 hores més amb bus ens esperaven. Els arbres grans que passaven a la velocitat del bus, ens tapaven part del Sol i podíem observar com els núvols ja ens acaçaven. Ja arribats a la terra del nostre 3er, notàvem el fred per primera vegada rascar les nostres pells, però l'excitació del misteri repel·lia el fred aportant-nos una adrenalina calorífica.

Ja amb l'equip complert tan sols quedava assentar-nos a la nova terra i tastar la seua malta sense gas, que bona era i que bé entrava després de 13 hores de viatge. El efecte "Jet Lag" es notava, però calia disfrutar de l'arribada. Així que començàrem a gaudir de la real Anglaterra, amb els seus bars característics i la joventut regnant per la nit. La nit se'ns va quedar curta però la son acaçava.

El dia següent, amb els peus com a vehicle, visitarem el famós castell de Nottingham així com la seua història i el seu heroi Robin Hood. Teníem temps per disfressar-nos i gaudir de les rialles compartides, com aquells v/bells temps, quan al despertar les nostres cares eren les primeres cares que veiem.

Provarem el real Fish & Chips i gaudirem fins esclatar dels seus gustos, fins i tot a preus raonables. Però després ja no hi havia forces per moure's, i la migdiada ens cridava, com a bons valencians que érem. Encara que les piles ja estaven plenes, així que tocava caminar una mica més, fins trobar el apreciat parc i les seues criatures omplint-lo de vida, els cérvols. 

Era l'última nit a la seua terra, així que tan sols ens quedava gaudir d'ella junts per acabar rendits, i dormint com a nens petits, inclòs amb mascletades falleres, que ja se'ns acostaven les dates i el menjar d'aquell dia no acompanyava, sobretot el picant dels noodles, quin goig.

Gaudits els dies com a trio calavera, tan sols quedava preparar-nos per a sobreviure a la capital, comprant marranades per sobreviure als viatges llargs d'autobús. Encara que els llibres d'assassinats feien una gran feina per poder entretenir-nos en les hores perdudes...

 "Amb amfitrions així,

 anirem a visitar-te a l'infern

 si cal."

B.W