Una vesprada per patinar i tornar a sentir l'aire a la cara. Respirar ben endins i començar a patinar el més ràpid posible, inclús tancar els ulls un moment per recordar aquells anys on el més important era aprendre un nou moviment en els patins per mostrar-li'l als amics.
M'agradaria tornar a construir cabanyes a l'hort d'un avi del poble, que ens cremava els palets i colxons que portavem fins allà dalt. Erem feliços tan sols anant allí dalt i veient el poble viu, inclús per les nits. Si plovia, el primer que se'ns ocorria era pujar corrent per tapar-la i que no es fes malbé, encara que després tornàrem xops i els nostres pares no ens deixaren ni entrar a casa.
Voldria veure viva la gent de nou, que els caps dels nanos tan sols miren al sòl perquè se-li han descordat les esportives, i no per estar mirant una pantalla tàctil. Què els pares no utilitzaren aquests aparells encïssadors per a que els fills no els molesten, i anaren més a passetjar per contar-los historietes que feien ells de petits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada