Les set i mitja del matí, ací Móstoles els
matins son gelats com ells soles, encara que aquests dies passats
fera temperatura de primavera, a principis de Març que estem!! El
edredó t'empresona i deu minuts més no te’ls perdona ningú. Un
altre dilluns qualsevol, sols que aquesta vegada comence la segona
setmana de treball. Una hora de viatge amb el tren i metro, llegint
les històries de drogaddictes de Irvin Welsh i amb música Soul de
fons. La gent passa i s’amuntega al meu davant, jo segueixo absort
amb la lectura però un segon amb el cap alçat i puc contemplar el
proletariat de Madrid, a les nou del matí, tots preparats per
aguantar quatre, huit, deu o inclòs dotze hores de treball. Jo la
veritat es que desentone bastant, cantant, somrient, inclòs saludant
als nens petits. Sóc un estrany dins d’aquell món sempre en
moviment, i la veritat crec que és per que vaig més ràpid que
ell...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada