Acabant el primer mes, d'una vida nova a Madrid, ja ha passat de tot. La confiança amb aquella persona amb la que passe més temps abraçat i dormint és excepcional. Del treball, a part de l'aparició de les dead lines a l'horitzó, no puc tindre cap queixa, menjades per ací i per allà, reunions encoratjadores, viatge a la terra del vi, on quatre copes de vi en mitja hora et posen el somriure a la cara. Una família menuda i unida que tal sols vol mantindre's en la cresta tecnològica. Per a poder estar allí intenten reunir els coneixements de les universitats per crear un entorn de creixement de la sabuderia.
Jo feliç n'estic, a tu que et pareix?
2 comentaris:
Què bé que estigues feliç!
Gràcies Tisaneta!
Publica un comentari a l'entrada