Xàtiva

Gràcies a les ensenyanses i consells del meu sensei Jovi, el 2008 vaig prendre la decisió d'escapar-me al Centre de Tecnificació Esportiva de Xest. Un centre on vaig aprendre a jugar a voleibol durant un curs lectiu, 4t de la ESO. La gent que em coneix sabrà que porte 15 anys dedicats al voleibol i que és una de les meues pasions. 

Xest em permitia entrenar durant 14 hores sematnals, dues hores de dilluns a divendres per les vesprades i ejercici físic els dimarts i dijous pel matí. Una bogeria. Allí vaig alcançar la meua forma física més impressionant i crec que mai tornaré a tindre-la.

Per a poder entrar a Xest vaig fer unes proves amb un amic del Potries Volei, ambos quedarem dels últims de la llista, però per sort eixe any acceptaren a tothom. Una gran alegria per a mi. Finalment, tan sols jo em vaig llançar a la aventura de Xest.

Xest és un centre escolar de sencundaria, en el que els becats podiem gaudir de estancia, menjar i estudis (i formació voleibolística) gratuïts. De Dilluns a divendres estavem convivint tots els alumnes a unes residencies, tot molt  pel·liculero. Ens despertaven amb la música que duia cadascú amb un disc, hi havia bulling als novells, jo incluït, però no el pitjor. Però el millor de tot, tots els alumnes estaven ahí per perfeccionar el seu esport preferit: Voleibol, Balonmà, Karate, Taekowndo, Natació, Atletisme, Rugbi, Tennis de taula, Judo, Tennis, Beisbol... entre d'altres.

En Xest vaig coneixer a 6 persones de la meua edat, cursant el meu curs i totes sis venien de la mateixa ciutat, Xàtiva. Ells tenien un equip complet entrenant en Xest, anaven a ser unes males bèsties, però els faltava un jugador, un Libero. Per ahí van allçar les orelles els meus entrenadors de Xest. S'adreçaren a mi per contar-me la jugada, canviar d'equip, del Potries Volei al club de voleibol de Xàtiva per ajudar-los a guanyar el màxim possible. Jo vaig tindre dubtes en abandonar el meu equip de tota la vida, el equip en el que em vaig enamorar del voleibol, però després de parlar amb Jovi, el meu sensei, la decisió ja estava pressa. 

Vaig coneixer a tot el club de Xàtiva, famílies involucrades al 1000% en el voleibol, amb tots els fills clavats al club i tots els caps de setmana llançant crits al pabelló de voleibol, tot un goig. Ara teniem el equip complet:

• Rafa #1, Opost i Capità
  
• Carlos #6, Col·locador
• Pau #8, Ala
• Àngel #7, Ala
• Vicent #3, Central Polivalent
• Roberto #14, Central
• Cento #15, Libero 

Va ser tot un goig jugar amb ells tot el any i arribar a ser 5ts del Campionat d'Espanya, mai ho havera esperat, però així va succeïr. Ara 12 anys després, vos deixe un dels partits en el que guanyem a Elche (2ns en el Campionat d'Espanya). No s'ho perdau, és al·lucinant el nivell que hi havia en uns xicons de 16 anys.