Fou allà al matí, quan el sol eixia per
l'est i la majoria dels marroquins dormien, ja que el dia anterior
havien fet vida per la nit, pel Ramadà. Nosaltres 6 sense més ni menys decidirem anar a un poble on s'apreciara més la vida dels marroquins i no aquella ciutat, Marrakech, massa transitada per turistes.
Després de lluitar amb els marroquins per trobar un preu assequible per anar a Ouarzazate, emprenem camí amb un 4x4 i ben atapeïts. A mitat camí el marroquí ens recomana canviar de ruta, ja que el
Ouarzazate era similar a Marrakech i decidim anar-nos-en on ens diu, un poble de carretera i després pujar per el Atlas fins un poble berber, passant per una cascada.
Després de acordar el que ens costarien els dos dies per allí, emprenem camí cap al gran Atlas. Amb les motxilles a l'esquena i algun que altre en Crocs per sabates pujarem aquella gran muntanya, en la que si algú se queia se podia oblidar de no trencar-se alguna cosa. El guia anava com "Pedro per sa casa", ningú li aguantava la marxa, i a més ningú podia dir-li que anara més lent per què ningú parlava Francès ni Marroquí. Vam tindre sort que el guia estava experimentat, ja que a un dels xicons se li van trencar les anses i ell li va fer un arreglo amb la camisa.
Després de 2 o 3 hores, van començar a anar per pla i veien els primers animals, com cavalls o cabres, i lluny l'anhelada cascada, que pensàvem que seria més gran, però igualment estàvem contents.
En arribar el primer que férem es banyar-se en l'aigua purificadora i congelada. i com els seus pares els van portar al món. Més tard meravellats de les vistes al seu al voltant, mentre el guia resava, els xicons van fer una de les millors mig diades de sa vida, amb pendent i pedres però la millor.
A mitat tarda teníem que anar anant cap al poble berber ja que per la nit no podrien guiar-se. Hora i mitja després arribaren al poble on passarien la nit. Allí tot el món se'ns quedava mirant, érem estranys i pocs entendrien que fèiem allí. No hi havia llum als carrers, era un vertader poble berber. Allí ens prepararen el sostre de sa casa per poder dormir, com si fórem els seus millors invitats.
Per berenar ens portaren te de menta, que ja li havíem pillat el gust en aquell país, i pa amb mantega i melmelada, que bo estava. Hi havia una cosa curiosa, va passar un nen amb una cabra remugant i més tard van poder veure al nen amb els trossos de cabra per poder menjar. Per sopar ens portaren cuscús i altra vegada te. Allí en plena obscuritat, fumaren tranquil·lament i tots parlant de que allò era el millor que havien fet al viatge.
Al dia següent tingueren una guerra amb les mosques i amb el sol. Ens portaren el esmorzar als 5 minuts de despertar-nos, estaven ben preparats. També podíem veure com els nens matiners i curiosos ens miraven d'amagats i un dels xicons va decidir donar-li a un nen un tazo d'equips de futbol, el nen es va ficar a riure i a córrer a mostrar-li-ho als amics.
Després de passar el matí allí tocava tornar cap a la transitada Marrakech, però amb una experiència més que mostrar-li al món, com estem fent ara.
