dissabte, 3 de gener del 2015

La soletat del que no anava a morir...

Avui en dia tothom sap que és un Super Heroi i si no ho sap tal vegada és per que ell mateixa ja serà un Heroi. Aquest escrit va per a tots aquells que volen que hi hajen menys Super Herois i més Super Ajudants, ja que si et fixes bé tot super heroi te com a principal objectiu que no moris, però avui en dia fan falta més super ajudants que t’ajuden: A creuar el carrers transitats i sorollosos de les ciutats a tota aquella persona que estigui despistada o simplement ja no es valgui per si mateixa; A pujar les bosses de la compra tals dies com al nadal, o als dinars o sopars familiars; Algú que et puje les bombones de butano a casa; Algú que t’abraçe aquell dia en el que res et surti com tu vols o simplement no les tens totes per a seguir endavant; Algú que t’ajudi a fer la mudança; Algú que t’ajude a aprendre a viure per tu mateixa; Algú que t’ensenye a tocar música. En fí, jo desitjaria menys Salvadors i més Ajudants, i com podreu veure aquestes tasques ja estan complertes per treballadors, però aquest necessiten diners per viure i casi ningú ho faria altruistament, a diferencia d’un Super Heroi que salva les vides de la gent simplement per que te la capacitat de fer-ho, per això mateixa, jo, demane que a aquest món vinguen a Ajudar-nos i no a Salvar-nos.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada