No tinc una pedra que llançar-li al riu, com tampoc una canya, ni un fil, per poder fer com si pesqués. No tinc la imaginació suficient com per a dir que els núvols d'avui, que em tapen el Sol, son un Tiranosaure i un rinoceront lluitant. Molt menys suficient coratge per començar a saltar al veure un toll d'aigua de la pluja d'anit. M'agradaria pujar les reixes de les cases per veure per damunt dels cotxes, però la gent tal vegada s'espantaria. No perd les claus tots els dies que ixc al carrer i no em fa falta dur-la al coll penjada, així com tampoc m'emporte una rama d'aquella planta que he descubert i tant m'agrada. Els veïns poden descansar agust ja que saben que jo no els despertaré de la migdiada jugant al 'Timbre', així com jo se que no puc mullar-me la roba i dur-la tot el dia posada. Els 'Tazos' no omplin les meues butjaques i no tots els pantalos tenen forat. Les meues moradures ja no son per la carrera que vas fer en un amic i dormir després d'estar tot el dia fora no es tan fàcil. Tan poc es important en la meua vida si l'altre dia vaig matar al monstre final del Final Fantasy, i menys si una gata del poble ha criat. Fer una cabanya amb els amics la faria, però ningú m'acompanyaria. Les meues festes ja no son amb refrigeris tan sols, i dir-li 'Hola' a Maria no és tan difícil. Ja no puc emboirar-me en una mosca quan soc a classe i no se'm passa pel cap amagar menjar si no m'agrada.....
"Ara tan sols camine."
B.W
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada