Tisana Tisaneta!!

Crec que el primer record que tinc d'ell fou d'un diumenge, amb el blues del pare a tota veu, allí assegut davant la televisió. Els seus ulls no perdien la mirada de la pantalla i sostenia entre les mans el comandament de la Sega Megadrive. Al baixar per les escales, podia veure com jugava al Sonic, i al arribar baix i adonar-se'n que era jo, m'oferia l'altre comandament per jugar amb ell, clarament acompanyat d'un, "Avui tampoc vas a guanyar-me!".

Ell era prou més major que jo i passava els dies a l'habitació dibuixant, de ves en quant em mostrava el que dibuixava, però s'enfadava si escodrinyava per l'habitació sense estar ell davant. Per a mi la seua habitació n'era la millor, plena de cartells, plena de vida. Sabia que jo faria igual que ell era el meu referent.

Any rere any, compartíem tant bronques dels pares com rialles als videojocs. Recorde lo buida que es quedà la casa quan començares la universitat i més encara quan et tocà l'Erasmus. Crec que aquests anys foren els que em feren créixer diferent a tu, ja que vaig necessitar altre referent per guiar la meua adolescencia. 

Avui, amb artista buscant renom, inclús compartint casa independent, tan sols em queda acabar aquest escrit per mostrar-te tot els meus respectes i mostrar l'orgull d'un germà menut pel seu màxim referent.