Chao 2023

Espere que aquest any siga un punt d’inflexió, de voler a voler-me, de sorprendre a sopredre’m.

No ho oblides per favor, que ja contem enrere, dels 30 als 0.

Tan difícil no pot ser

🧡

Aïllament

Passa alguna cosa quan no estic content amb mi mateixa, ja que comence a bloquejar el meu dia a dia i les meues relacions per acabar aïllat de la gent, que a la vegada em crea més inseguretat i més bloqueig. No ho he buscat conscientment, però després d’un estiu sense restriccions, amb muntó de plans i amb cap bloqueig, la tardor està sent àrdua. La tornada a una rutina inexistent i cada vegada tindre més a prop l’enfrontament amb un canvi de vida i començar un nou treball se’m fa cara amunt. Clarament, necessite aquest treball que m’aporte un activament setmanal i un camí que recórrer, però elegir el primer pas no em fa estar a gust amb mi mateixa, la por de no ser suficient, de tornar a fallar, d'elegir un camí erroni i haver de tornar arrere sols em permet mantindre’m bloquejat. Com si el meu cap per tal de no tornar a passar pel mateix, tracta de formar una realitat on jo no soc capaç d'aconseguir-ho i l’aïllament és la millor fórmula per mantindre-la. Al final l’enfrontament amb el problema no es pot donar si jo em sent incapaç, tipus el final obert de la pel·lícula ‘¿Quién voló sobre el nido del cuco?’. Al final és més fàcil quedar-se parat que afrontar el conflicte. Sé que eixiré d’aquest aïllament autoimpost, i que al sortir tornaré a sentir-me bé amb mi mateixa, apareixeran els milers de plans, deixaré la por de banda, però tornarà a passar amb altre conflicte que no sàpia com enfrontar. Hauria de fer una sortida conscient d’aquest aïllament per aprendre, i no que la sort seguisca regint el meu avanç. Prendre el volant de la meua vida i deixar de fluir pel camí.

Novembre

Dormir

Cataaaania!

No recordava el que era viatjar, però ho trobava a faltar. El moviment, la gent nerviosa, les coses noves, la testa desperta. Ho necessitava.

Veure persones de qualsevol localitat, ètnia o creença em dona per canviar, canviar de pensament, de raciocini i inclòs de manera de ser.

Amb dues setmanes a les terres sicilianes m’ha donat per a tot. Però, sobretot he gaudit de la convivència. Ho trobava a faltar. Això de conviure. Despertar amb algú que et pregunta com has dormit. Que vas a fer al dia. Si vols café.

Viatjar acompanyat també crec que és molt millor que sol. Poder comentar sobre la gent que observes. Poder riure d’alguna estàtua lletja. Menjar acompanyat. Gaudir dels paisatges tot plegats.

No sé si tornaré mai a aquestes terres, però he gaudit d’una illa gegant, amb molt d’italià i amb les seues maneres de viure o sobreviure. No m’emporte res interessant de tota aquesta gent que m’he creuat, però si del seu estil de vida.

Ara tan sols em queda tornar a la realitat, a la meua. Enfrontar el que està per vindre i avançar!

Gràcies, Dídac!

Tractaré de tornar, però vine tu abans! 😘

Festivaleando III

Feia 6 anys que no anava de festival i la veritat és que els trobava a faltar. No cregueu tampoc que no he patit. La realitat és que tinc una relació d'amor-odi cap a ells. Per una part escoltar música, o poesia, en directe i amb tanta gent motivada per gaudir, és una de les millors sensacions de l'univers. Música que plena els teus plans per dos, tres, quatre dies, qui podria demanar més?

Però és clar que tot aquest món sempre et porta a un entorn complex de controlar, les drogues, tant legals com il·legals o alegals, ronden per enlloc, i si vas al càmping encara més. No dic que les drogues siguen roïns per se, en realitat roïns som els humans, que fem un mal ús d'elles. La bona qüestió és que et pots trobar amb gent superbona que fa que la teua estada siga el més agradable possible parlant de la seua vida i cosetes d'allà on és, però també gent violenta, dones assetjades i discussions ximples, així com problemes del primer món.

En menys de dos mesos he anat a quatre festivals distints, un d'inidie-rock, altre de rock-rap, altre de música alternativa i de cambra, i finalment un festival indie. La veritat no me'n penedisc de res, he gaudit de grups que no coneixia, he escoltat grups ja massa escoltats i d'altres que han canviat la meua percepció sobre ells. He conegut gent bonica d'Aragó, Andalusia, Catalunya, Astúries... També he discutit amb part d'ells. També he sofrit de tot, cinc dutxes al dia per la calor, atacs de calor, suades i fred a 35ºC, constipats i febres inesperades, discussions ximples, ruptures inesperades, xarrades fins a les cinc del matí, angoixa, brutícia infinita, gana d'enviar tot a fer la mà, insomni, son, cansament... Però també rialles, somriures, mirades còmplices, felicitat, cansament del bo per ballar massa, abraçades infinites... entre d'altres.

Clarament, ja estic major per viure de festival, el cos m'ho ha dit vàries vegades aquests mesos, almenys de càmping festivaler. La cosa és que també he tret altres conclusions, com:

1. Els grupets d'hòmens ens comportem com a troglodites quan estem de festa i sols, sense llei.
2. No tornaré a cap festival on no hi haja artistes, dones com a capçaleres del grup.
3. Mola molt conèixer gent d'altres llocs, encara fora una nit o unes hores.

Fins ací el Festivaleando III. Qui sap que em depararà en els següents?

Potries Music Fest 2023 - Antonio Oyarzabal

Sleep on the Floor, baby

Seis, seis, seis, son seis años, hace seis meses y han renacido seis personas: O. X. A. , N. M. C.

Nunca pensé que yo sería así, que dentro de mí habitaba un niño dormido y que solo yo podía despertarlo. Siento mucho no haber podido ser yo al cien por cien contigo, para que pudieses disfrutar de mí como yo disfruté de ti, de tus sonrisas, de tus risas alocadas, de tu mirada cómplice, de tus besos, de tu música, de tu gastronomía e incluso de tus llantos. Yo te lo escondí. Yo no era aquel niño asustadizo en una gran ciudad que todo le provocaba ansiedad y que caminaba con pies de plomo. He aprendido que yo vuelo muy bien, que no necesito mapas ni guías, que no tengo horizonte, pero ahí está el quid de la cuestión.

No me arrepiento de nada, estos seis años, ya pasados, fueron los mejores de mi vida y disfruté como un niño pequeño de tu liderazgo, de tu valentía, de tu cariño y de tu comunicación. Pero ahora necesitamos echarnos a volar, basta ya de estar con los pies sobre el suelo, miremos más allá y también más hacia dentro de nosotros y cerremos los ojos para saber que nadie nos quita lo bailado. Vamos a estar siempre ahí y vamos a ayudarnos con todo. Llevamos seis meses separados, pero no ha pasado un día en el que no intercambiemos un "holi", hemos sufrido, pero hemos crecido y estamos por buen camino. La vida nos lo va a remarcar muy bien. 

Crece mucho y disfruta de la vida, eres lo mejor que me ha podido dar el mundo y sé que volarás alto. 

¡Te amo bebé! ¡No dejes nunca de soñar!

Nunca te duermas en el suelo sola

m'ini always

Abaria Avària

Bueno, els que em coneixeu, i sou del meu poble, sabreu que ma mare, Isabel Avaria, està fent l'arbre de la meua família i està connectant gairebé tot el poble amb la tonteria. Més de 3000 persones porta connectades i ja du investigant més de 10 anys, que es diu prompte.

Jo, vulguent coneixer els meus ancetros li vaig demanar les nostres conexións fins al país vasc, d'on venim els Abaria, i he pogut fer esta cosa tan bella que veieu en les següents imatges:

Arbre de Mom pare Vicent Avaria Piris

Arbre de Ma mare Isabel Avaria Canet

Com podeu veure als retalls del arbre original, hi ha conexions entre ells, perque comparteixen el mateix avi de fa 5 generacions, allà el 1746 va neixer Vicente Avaria Borrell, que és el seu 5nt uelo.

Vos deixe per ací el document de Drive per a que li pegueu una mirà que està ben xulo i és una currada que flipes que ha fet la Isabel.

https://drive.google.com/file/d/1CV4vSiRhG4UHpDvudIaBgh8f5WW9t2Ni/view?usp=drive_link

Moltes gràcies mare! T'estime! 💜

ONE PIECE

V.18

Apologia de la Diversidad in Communities

Com es pot veure al titular de l'article en eixa frase ja hi ha tres idiomes mesclats per tal de fer entendre eixa diversitat que defensaré en aquest escrit. A més, cadascun d'aquests idiomes han estat formats per la mescla d'altres com els àrabs, l'italià, el francés, el gal·lés, l'iber... i així fins a l'infinit.

La reflexió que plasmaré ací, apareix un dia de ressaca que has dormit cinc hores i t'ha donat per esmorzar amb els amics i anar al MAGa de Gandia a veure materials arqueològics de quan els Romans i Ibers convivien a la península Ibèrica.

En veure com totes les comunitats del planeta han evolucionat des de l'Edat Antiga on no hi havia gairebé un alfabet clar, com el dels Ibers, fins a crear la impremta molts anys després, el cap de cop i volta, per estar cansat i buscant sobreviure, comença a entrellaçar i treballar per relacionar aquesta evolució amb el teu entorn i la societat actual.

La principal reflexió extreta de la visita al MAGa és "l'evolució de les comunitats per tractar de simplificar la vida d'aquests, amb processos més simples i més automatitzables". Actualment, estem vivint altre boom tecnològic en el qual la intel·ligència artificial està incorrent en la nostra vida de manera abrupta i aportant un ventall infinit d'aplicacions noves que ens faciliten la vida, i clarament estan creant-se els grups que la recolzen i els que la rebutgen de manera ràpida també.

La cosa és que en aquests dos segles, XX i XXI, estem vivint canvis de manera molt accelerada en la societat i la tecnologia és una de les causants d'aquests. A més, unit a la destrucció del planeta, amb el canvi climàtic i les destruccions dels ecosistemes, així com la biodiversitat, la tecnologia és un dels principals agents a contrarestar i molta gent tracta d'aïllar-se dels avanços tecnològics en la mesura que la seua vida li ho permeta.

Amb tot açò dels canvis i la mescla de diverses cultures, tradicions i formes de vida, les comunitats hem crescut de manera exponencial, sobretot amb l'aparició de l'escriptura i l'impremta, i a més, com hem dit, sempre hem tendit a simplificar-nos la vida i automatitzar-nos eixes feines tedioses o laborioses per tal de realitzar menys esforç i avançar més de pressa. Per tant, l'aparició de la industrialització i ara de la intel·ligència artificial no és més que un reflex del que els Romans van instaurar a Ibèria amb el treball en cadena, el monocultiu i l'especialització de cada territori en general.

I tot açò, per què ho comente? Doncs la veritat és que l'objectiu d'aquest escrit era, sobretot, per tractar el tema de la diversitat en un aspecte més personal i del meu entorn, però saber com ha aparegut al meu cap també em pareixia interessant.

La cosa és que actualment hi ha molts tipus de gent al planeta i jo voldria parlar d'un grup reduït de persones que em paren de prop i que crec que també es pot estendre per Aspanya o inclòs en aquests països, occidentals sobretot, que es trobarien actualment en el primer món.

Aquest grup es compon per gent molt intel·ligent, amb molta cultura, defensors de la terra, de les tradicions, naturistes, rebels, artistes, intel·lectuals, amb estudis superiors... entre d'altres. El que jo observe és que aquesta gent, encara no sent d'una classe social alta i de fet molts d'ells van en contra de la distinció de classes, es relacionen d'una manera excloent amb la societat que els agradaria cuidar i defensar. A què em referisc en açò? Doncs normalment aquesta gent, amb el seu intel·lecte i el privilegi d'estar a un país amb un statu quo molt alt, així com tindre famílies més o menys acomodades,etc. els permet estar en un escalafó més alt que l'altra gent que ha sofert més problemes, són immigrants, racialitzats o d'altres problemes de la societat. Aquest escalafó fa que relacionar-se amb el grup de gent majoritari del seu país, per exemple, és gairebé impossible, ja que ells han avançat de manera molt més ràpida que els altres i tenen dogmes i principis inamovibles que no els permeten tan sols interactuar de manera contínua amb aquesta gent més "ignorant" o amb situacions més complicades. Al final, es crea una bambolla al voltant d'aquest tipus de gent que filtra tota aquella població que no encaixa, i de fet, no es fa d'una manera conscient, sinó que aquesta població que no encaixa dins del grup, es sent exclosa o incòmode dins d'ell.

Amb tot això, aquesta apologia de la diversitat en les comunitats és sobretot per deixar patent que aquests grups privilegiats, devien baixar més a la terra i relacionar-se amb gent de tota mena per conéixer de primera mà els problemes de la majoria de la població, ja que aquest aïllament del grup no afavoreix a la comunitat, que a més els agradaria defensar i millorar, perquè la distància entre la majoria de gent i ells cada vegada es fa més gran.

i ja, bon diumenge! 😅

Espasses i escuts

Ç’est la vie!

Sense donar-me compter he passat d’estar a casa tot sol durant quatre mesos, a mantindre’m ocupat fora i dins de casa, amb videocridades, quedades, sopars, festes, ejercici, oci i inclòs nous projectes, en un tres i no res. 

Se’m fan complexes alguns dies, i d’altres sobrepense i sobresenc massa les coses, però ara el cervell s’apaga, desconnecta. Ja no té la càrrega pesada d’abans, un treball que tan sols feia que m’auto taladrara les idees i les forces eren inexistents.

Ara desperte i la casa és plena de goig, la música m’acompanya tots els dies i dos ratetes s’estan començant a portar millor. 

Gràcies temps!

Benvingut Cento!

Te echaré de menos Galápagos (Ecuador)