Neu per tot arreu

Hui vos contaré un viatget que férem a les grans muntanyes de Espot Ski, prop d'Andorra. Fou allà el 2010 per Febrer, ací la comarca La Safor no feia gaire fred, com sempre, però allí d'alt, com era d'esperar, ens moríem de fred.

Aquest viatge ja era la segona vegada que anàvem, i tots sabeu per què vam repetir. El primer dia fou el millor, ja que arribàvem allí, ens portaven a per tot el equipatge per poder esquiar, veiem aquelles muntanyes blanques com els núvols d'estiu, que li donaven un toc perfecte al dia. Més tard després de pujar amb el telecadira fins allí d'alt i escoltar la xarrada dels professors i esperar al monitor, ens tiraven per aquella pista verda, la més fàcil de totes, i se'ns quedava curta, però la gaudíem com a nens petits.

Una cosa que odiàvem d'aquest viatge era el menjar, que deixava molt que desitjar, però després d'una jornada d'esquí dura, s'ho menjàvem tot com si no haguéssim menjat en una setmana. Per contra, el millor d'aquest viatge, apart d'esquiar, era la festa que es muntàvem en les habitacions, que fins i tot ens portàvem un joc que nosaltres el vam batejar com a la "oca borratxa", no fa falta que done molts detalls per a que s'entenga de que tractava.

Recorde que totes les nits, un grupet de nosaltres  se disfressava amb el primer que trobava per l'habitació, ja siga papereres, calces, edredons, coixins, de tot.

Després d'esquiar vos puc contar com era cadascuna de les pistes, però vos parlaré de les millors, les roges i les negres. Recorde que una que fèiem sempre era una  roja que baixava fins al hotel i que hi havia trossos on hi havia bots, m'encantava. Ara el millor que ens va passar en una pista d'esquí, va ser quan pujàvem per primera vegada a una negra amb un tele-arrastre, que el nostre amic Tomas, anava d'avant de nosaltres i se va caure del tele-arrastre però se va quedar enganxat amb l'esquí al tele-arrastre i va estar uns 150 metres arrastrant-se pel camí, nosaltres no podíem parar de riure i a més a mitat camí es va desenganxar i va tindre que pujar una negra a peu, tot un show.

Altra cosa que em va agradar molt va ser quan vam anar a un poble del costat i el poble estava tot nevat, m'encantava veure el carrer blanc i els sostres de les cases blanques, pareixia tot tan celestial.

I res aquest va ser el nostre viatget, que esperem repetir-lo prompte.

Eoooo

Hielo,

yo soy buen florero.

Fuego,

yo no me mantengo entero.

Miedo,

yo no me rebelo.

Sueño,

yo no tengo esmero.

Risueño,

yo voy y me meo.

Dueño,

yo controlo tu anhelo

Cielo,

yo te miro y pienso.

Senos,

yo os miro y sueño.

Vaquero,

yo me quito el sombrero.

Madero,

yo me meto con tu acento.

Veneno,

yo te bebo y me muero.

Ego,

Yo me quiero.

Dedo,

yo tengo tu dinero.

Puedo,

yo no tengo miedo.

Eco,

yo no te comprendo.

Banquero,

yo quemo tu dinero.

Cero,

yo seré tu opuesto.

Marinero,

yo voy a ver el cielo.

Estupendo,

yo nunca pierdo.

Mujeriego,

yo voy primero.

Tabernero,

yo me compraré un cervecero.

Acero,

yo te doblo entero.

Viejo,

yo aguantaré tu tiempo. 

Malta i sa malta!

 

Liquidats tots els exàmens del batxillerat, i més d'una amb el títol baix del braç. Era el 2011, i érem una dotzena, o més, de xics i xiques, d'uns 18. El nostre destí era Malta i la seua festa, en concret St.Julians, a primera línia de la platja i de la festa.

El viatge començava bé, ja que teníem un bon hotelet, encara que vam fer poques hores allí dins. El primer que vam fer en arribar allí va ser veure la platja, que era de pedres petites i a alguns li molestava, però per a mi millor que les d'arena de per ací. També vam veure que teníem davant de nosaltres tots els pubs i la zona de copes, per lo tant de luxe, menys per als que volgueren descansar.

La primera nit del viatge va ser una de les millors, en la que vam veure tot allò, una festa bestial, i a més l'alcohol estava més barat que per ací, per lo tant el "pet" va ser bonic. Això de que tot fora més barat que ací va ser una alegria per a molts, la veritat.

Per no anar detalladament en cada dia, un bon resumet del que vam fer en general, vindrà bé.

Provarem les caximbes de per allí, alguns que altres entraren als prostíbuls de per allí, un dia vam anar a Comino a passar el dia a les seues platges perfectes, però congelades. També vam anar a fer busseig amb un guia, tot un amfitrió. Vam anar a visitar La Valletta, la capital de Malta, i un dels últims dies vam anar a una festa en un vaixell a mitat del mar mediterrani, en el que alguns se'n passaren amb l'alcohol i altres tan sols se marejaren del vaixell.

La veritat es que Malta es molt bon lloc per a celebrar el final dels estudis, però millor és anar acompanyat de bona companyia. Vos ho recomane sempre.

Atlas i els seus Berbers

Fou allà al matí, quan el sol eixia per l'est i la majoria dels marroquins dormien, ja que el dia anterior havien fet vida per la nit, pel Ramadà. Nosaltres 6 sense més ni menys decidirem anar a un poble on s'apreciara més la vida dels marroquins i no aquella ciutat, Marrakech, massa transitada per turistes.

Després de lluitar amb els marroquins per trobar un preu assequible per anar a Ouarzazate, emprenem camí amb un 4x4 i ben atapeïts. A mitat camí el marroquí ens recomana canviar de ruta, ja que el

Ouarzazate era similar a Marrakech i decidim anar-nos-en on ens diu, un poble de carretera i després pujar per el Atlas fins un poble berber, passant per una cascada.

Després de acordar el que ens costarien els dos dies per allí, emprenem camí cap al gran Atlas. Amb les motxilles a l'esquena i algun que altre en Crocs per sabates pujarem aquella gran muntanya, en la que si algú se queia se podia oblidar de no trencar-se alguna cosa. El guia anava com "Pedro per sa casa", ningú li aguantava la marxa, i a més ningú podia dir-li que anara més lent per què ningú parlava Francès ni Marroquí. Vam tindre sort que el guia estava experimentat, ja que a un dels xicons se li van trencar les anses i ell li va fer un arreglo amb la camisa.

Després de 2 o 3 hores,  van començar a anar per pla i veien els primers animals, com cavalls o cabres, i lluny l'anhelada cascada, que pensàvem que seria més gran, però igualment estàvem contents.

En arribar el primer que férem es banyar-se en l'aigua purificadora i congelada. i com els seus pares els van portar al món. Més tard meravellats de les vistes al seu al voltant, mentre el guia resava, els xicons van fer una de les millors mig diades de sa vida, amb pendent i pedres però la millor.

A mitat tarda teníem que anar anant cap al poble berber ja que per la nit no podrien guiar-se. Hora i mitja després arribaren al poble on passarien la nit. Allí tot el món se'ns quedava mirant, érem estranys i pocs entendrien que fèiem allí. No hi havia llum als carrers, era un vertader poble berber. Allí ens prepararen el sostre de sa casa per poder dormir, com si fórem els seus millors invitats.

Per berenar ens portaren te de menta, que ja li havíem pillat el gust en aquell país, i pa amb mantega i melmelada, que bo estava. Hi havia una cosa curiosa, va passar un nen amb una cabra remugant i més tard van poder veure al nen amb els trossos de cabra per poder menjar. Per sopar ens portaren cuscús i altra vegada te.  Allí en plena obscuritat, fumaren tranquil·lament i tots parlant de que allò era el millor que havien fet al viatge. 

Al dia següent tingueren una guerra amb les mosques i amb el sol. Ens portaren el esmorzar als 5 minuts de despertar-nos, estaven ben preparats. També podíem veure com els nens matiners i curiosos ens miraven d'amagats i un dels xicons va decidir donar-li a un nen un tazo d'equips de futbol, el nen es va ficar a riure i a córrer a mostrar-li-ho als amics.

Després de passar el matí allí tocava tornar cap a la transitada Marrakech, però amb una experiència més que mostrar-li al món, com estem fent ara.

No voldríem que passara

S'escolta un tret, després un altre. Al moment cau un cos desplomat i el temps que tarda en tancar-li-se els ulls al desplomat, ell pot observar la seua vida passant a 1000 hores per segon.

1-
-Ei mamà d'on venen els nadons?
-Això que t'ho explique el teu pare.

2-
-Ei per què no ens fem una cabanya?
-On?
-Allí als horts

3-
-Sa....Saps que ets molt bonica?
-I tu molt lleig buagh, quin fàstic

4-
-Joder que bona està aquesta tia, me faria sempre palles en aquest vídeo!!
-Oooh si!

5-
-Ja tinc el batxillerat ara a la uni.
-Vinga, que t'invite a unes birres tio.

6-
-Saps que t'estime moltíssim?
-I jo a tu.

7-
-Ves-te'n a la merda, ves-te'n en aquella tia.
-Ho sent.

8-
-Vols que tornem a follar?
-Clar que si, tinc condons de sobra.

9-
-Un brindis per ell, que es el seu aniversari.
-N...no no que ja porte 10 xupitos de cassalla.

10-
-Ja tinc aquesta carrereta.
-Tu on vols treballar?
-Jo crec que per ara no vaig a treballar, me'n vaig a viatjar.

11-
-Konnichi wa!
-Hi!

12-
-¿Guapetón quieres un trabajito? 20 pesos
-No se yo...
-Venga, que soy experta.

13-
-Hahahahaha que collons això volies dir
-hahahahaha com pega aquesta maria.

14-
-Oye boludo no te metas con mi amigo eh!
-Tranquilo él es el que ha empezado.
-A mi me la trae floja.

15-
-¿Dónde crees que vas? Siempre viajando.
-No quiero volver allí.

16-
-Fill meu!! quant de temps sense veure't
-Sí pare.

17-
-Xe! xicon si no t'esforces aquest mes no cobraràs.

18-
-Pare, no era lo meu.
-I que es lo teu? Si portaves 10 anys sense fer res.

19-
-Vos acompanye en el sentiment.

20-
-Pare sé que la pèrdua de la mare es dura però no pots acabar així la teua vida.
-I... i.... que vols que faça?

21-
-Muy bien niñato, estás trabajando bien, te subiré el sueldo!

22-
-He estat a moltes relacions no vull que aquesta siga com les altres.
-Jo tampoc, Sofía.

23-
-Fill estic orgullós de tu, als 35 anys no es mala data per tindre un fill.

24-
-No podem pagar el lloguer Sofía.
-I que vols que faça jo? intenta-ho arreglar amb el propietari.

25-
-Tindrem que anar a casa el meu pare.
-Val si no queda altra opció.

26-
-Has trobat treball a algun lloc?
-Mmm! Anaaa que avui compleixes 5 anys!
-Si papà.

27-
-T'acompanye en el sentiment.
-Els collons! Vosaltres heu vingut ací per què és el que s'ha de fer sempre,no?
-Espera no te'n vages...

28-
-Fes molts amics val?
-El primer dia a l'institut, creus que li agradarà?

29-
-Tenim que escollir entre pagar la llum o l'aigua.
-No pagues la llum.

30-
-Manifestació dia 25 de Gener, vas a anar? es per els desnonats.
-Clar que aniré.

31-
-Corre corre, que venen en pistoles de goma.

32-
-Se alza toque de queda a las 20:30, nadie podrá salir de sus casas a esas horas, no nos hacemos cargo de lo que pueda pasar.

33-
-Tenim que defendre'ns.
-Com? si no tenim ni armes ni res.

34-
-Des de el colp d'estat dels militars ja no tenim ni menjar que emportar-nos a la boca.
-Per què tindria que voler independitzar-se.

35-
-Ana dóna'm un petó, vindré prompte.
-On vas pare?
-Tranquil·la tornaré prompte.

36-
-QUI COLLONS CREGUEU QUE SOU PER CREAR TOT AQUEST CONFLICTE?
-Señor te recomiendo que no alces así la voz.
-¿CÓMO PODÉIS DEFENDER UNA DICTADURA COMO ESTA Y ESTAR TAN TRANQUILOS?
-Si me vuelve a levantar la voz tendré que tomar represalias.
-PAPÀ!
-ANA ENTRA EN CASA!
-¿Señor que pretende hacer con esa pistola?
-Voy a acabar con esta mierda.
-Noooo! PAPÀ!

Cançó

Sí, anem a contracorrent
és el que se'ns passa per la ment.
Vaja bajanada,
acabaràs penjada.
  Muntanya rere platja
el cel avui és salvatge.
Ningú ens segueix,
 però nosaltres marcarem el camí.
Volem ressonar al infern.
Hi ha temps de sobres
per callar.
Segueix-nos i viuràs
el que no està escrit,
ni ho estarà.
No busquem nom
més bé veus
per seguir el ritme 
d'aquests acords.
La nit sempre ens acull,
voleu veure'ns?
Sempre estem entre focs,
cent si voleu ser precisos.

Amante invisible

Buenas tardes,

 a buenas horas

sigo el camino

ni recto ni ondulado,

más bien invisible y sin rosas.

La noche me acompaña,

y el sol es mi guía

mientras me masturbo.

 Le sonrío a la luna,

 que me sustenta.

Busco mi cielo,

¿donde está mi cielo?

La música me endereza,

-Por aquí no. -Por aquí sí.

 Y estornudo como un león,

 mientras hablo como un gorrión.

Mi cielo no es tu cielo,

dime, ¿Donde está?

La gente inventa,

yo sintetizo su invento.

Si saliera algo bonito, lo vendo

no por plata ni oro,

más bien por sus vocablos.

Amor

No voy a ser Franco. Me gusta mucho este país, este gobierno y el cielo nublado de hoy. Salgo a la calle y soy el más feliz, ya que este gobierno cada vez me deja más alucinado. Aprueban una ley para que puedan estudiar los mejores, tanto económicamente como académicamente, y encima estudiaremos al Señor, y si no te lo sabes bien no podrás entrar a estudiar a la carrera que te gusta. Quieren callar las bocas de esos que salen a la calle a quejarse, esa es mi favorita, os quiero. Van a aprobar una ley que hará que todos utilicemos los condones y que nos empeñará si se rompe, claro.

Y es que chicos y chicas, bueno las chicas que se retiren a la cocina, como dice mi libro favorito, "Cásate y sé sumisa", estamos saliendo de la crisis, como sabía yo que en dos años ellos podían hacerlo. Encima le dan dinero a los bancos para que no perdamos nuestros ahorros, pero ¿veis que país más honrado? Encima han hecho los toros patrimonio cultural, madre mía, que amor les tengo.

Bueno chicos, chicas seguid trabajando, este es el mejor país del mundo, lo dicen los amigos de Montoro, los internacionales. Viva mi país y mi gente, os quiere, un incondicional.

Derrota

Hi havia una vegada

 

que volien

 

una

 ,però una

 

 els va

 

a anar per un altre

 

 i acompanyar-los.

No anaven a la

sinó a

 

 

per a que la 

 

poguera

 

.Al 

 

li

 

la

  

, i per això van tindre que 

 

.Més tard, la

 

no parava de 

 

, i després de 2 hores de

el

 

 es va

, més curt del que volien els

 

 i amb

Bonica

Camine i camine, entropesse i no entropesse. Observe i més tard tan sols mire. Estudie i de ves en quan menge alguna cosa. Dorc i un moment després somnie despert. Nade i quan me done compte m'ofego. Em bec una cervesa i al dia següent una mistela. Pinte ma casa i sense voler acabe pintant els meus pensaments. Deixe la llum encesa mentre llig i al moment tan sols tinc la llum del meu cap encesa. Me masturbe i volent m'escórrec per tot arreu. Jugue a algun esport i sense més ni menys intente lligar. Mire el mòbil i com si res el rebente al sòl. Observe les noticies però aquesta vegada no la rebente, simplement m'imagine com estrangularia a la majoria dels polítics. Escodrinye manges i vull tindre els ulls igual de grans que els protagonistes. Isc de festa i per primera vegada en ma vida no escolte reggaeton.

"Visc i per això somric."

el Animal que Nunca te Ansia

Fuiste grande,

también pequeña,

pero a mi lado

simplemente fuiste tú.

Te dejaste ver,

pero nunca entender.

Escuchamos nuestra piel

pero ella no quiso hablarnos.

Reímos y lloramos,

simplemente disfrutamos.

Nos fumamos los días a pares,

y sin querer se nos acabaron.

Muchas palabras nos unían,

y tal vez sólo fueron palabras.

Aunque recuerdo muy bien tu olor

y también tus besos.

Nos estudiamos a fondo,

y cuando nos dimos cuenta

ya todo estaba dicho,

así que decidimos cerrar el libro.

Nunca quise hacer copla

de aquello que olvidé decir,

aunque bueno un nunca

nunca significa para siempre.

No deseo volver a poseerte,

tan solo saber que compartimos

tiempo y risas.

Hasta siempre.

Make me feel better

Well, Time, is a period of disintegration of bodies, but you can accelerate this process or not. which are you choosing? if you drink, smoke, do drugs, we already know that you have chosen, but if you don't do any of this, done you this process faster? Or you've slowed down this? 

Also what happening about other things? Foods, drinks or your work. You think that's good? You don't know what you say. 

I've already chosen my way, but this isn't the same as yours.

You choose without thinking so much. xxx

I know that feel

 It isn't my nightmares

rather just my pains.

I don't need a miracle,

maybe a boost.

I started at the end,

and I skipped the beginning.

you want to know it?

I won't write this part.

Just know that isn't beautiful,

but you want to continue?

I will show you

the depths of my soul.

hot day, wet afternoon,

silence and more hush.

I haven't body,

neither awareness.

sweat without sweating,

cry without mourn,

shout and anyone can hear me,

sing and I can't listen me.

Capvespre a Marrakech

Era un capvespre, el sol ja no hi era, i el sòl tampoc ens sostenia, així que va decidir desaparèixer. Érem allà on l'aigua ens tapa per complet, surant, lluny de terra, a prop de nosaltres mateixa.

Miraves cap a l'oest veies aigua, miraves cap a l'est i el mateix, al nord i al sud tan sols es veien gavines, també aigua clar. Tan sols nosaltres, a la divisió entre el mar i el cel, on el blau és el color preferit.

Hi havia un grup de musulmans, no sabien que feien allí però volien tocar terra, maleïen al cel, preguntant-se que feien allí. També estevam els meus amics i jo, sabíem per què estàvem allí, però pareixia que cada vegada ho recordàvem menys, nosaltres jugàvem al voleibol utilitzant les ones de xarxa i els taurons d'arbitris.

Un dels musulmans, el més petit, es va acostar fins a nosaltres i amb un paquet de mocadors, ens deia, "five dirhams" , "five dirhams". Nosaltres dèiem "no, no, thanks!", després s'aproximava un dels majors i ens oferia "Water 10 dirhams, juice orange 4 dirhams" nosaltres tornàvem a rebutjar-ho i seguíem amb el voleibol.

Més tard apareixia en casa, mirant per la finestra després d'una bona migdiada, fent com si fumara, i deia "Que collons he somniat avui?" Tornava a adormir-me.