🌑

2n

Casi treinta años avanzando para darme cuenta que lo qué buscaba estaba donde empecé, que todo aquello que hice definió como soy ahora y ha guiado mis pasos hasta el día de hoy. Que guardar mis malos sentimientos desde pequeño hizo que ahora no comprenda gran parte de ellos, ni los buenos ni los malos, mucho menos saberlos expresar.

Obligado a mimetizarme con el entorno para sobrevivir, sin saber quién soy o qué soy. Con miedo a no agradar a los demás, sin levantar la voz y sin opinar de nada, me sumí en el pozo de la indiferencia. Una persona Sombra, detrás de quien sea, haciendo lo que sea, con sonrisas tímidas y siempre secundario. Segundo para todo, incluso para mi mismo, siendo más importantes los sentimientos de los demás que los inexistentes míos. Aún sigue siendo así, después de veintinueve años, en cualquier ámbito de mi vida, mi familia, mi pareja, el voleibol, mis amigos, mi trabajo. Siempre en la retaguardia, soportando pero no disfrutando, escondido, pero presente, sin queja alguna, pero sin ningún aporte tampoco. Y claramente no es mi entorno el que me relega a esa secundaria posición, sino yo mismo con mis inseguridades y mis miedos, sin dejar patente mis pensamientos ni ideas, sino acomodándome en el perseguir a los demás, nunca decidir y siempre acatar, cual soldado de primera y protegido con la vagancia de la elección. 

Bueno, me queda el consuelo de que después de seguir a grandes personas, el mimetizarme con ellas, me ha dado grandes experiencias y mejores personas a mi lado, que aunque no caminen a mi lado diariamente siempre me apoyarán y me echaran una mano con cualquier problema.

🗺

Ecuador

m'ini ❣️

Facilidades amor!

Le Coffre aux Trésors

 

Thé eau menthe

Marrakech, nou anys després…

 

Tant se val

DALL·E 2 x Cento: “A Men and a Woman, reading in the Fez Medina”

Escriure, fa anys que escric i anys que llig qualsevol cosa, des de novel·les negres, fins articles científics fins a notícies del cor… No hi ha res més gratificant que aprendre gràcies a paraules escrites, parlades no està mal, però escrites per una persona o varies, modificant tots els detalls per a transmetre exactament el que volen dir, això no té preu!

Amb tots aquests anys escrits mai m’he considerat un escriptor, quina bogeria, com si escriure et fera docte en l’art d’escriure. Però és veritat que ha estat el viure el que m’ha donat idees per a plasmar en aquest trosset de xarxa. Tot i això, escriure aquestes parauletes per aquí no és tant per crear una necessitat a la societat de viatjar o similars, sinó més bé de deixar la golafreria i eixir de casa, dona igual si és al parc del poble o a comprar a la botiga del costat, però fugir del món virtual, que n’és molt còmode i podries passar hores i hores allí, ho diu algú que ho ha sofrit.

També és veritat que per a viure tampoc és necessari eixir de casa, amb un bon llibre o un bon còmic també et pots transportar a un altre univers, completament diferent del teu dia a dia, però sí que encoratjaria a fer-ho fora de casa, allà on el sol calenta la testa i el vent pentina les idees. No ho faces per les xarxes, ni pels altres, fes-ho per tu i per la gent que et vol, que et veurà somriure i els ompliràs el cor de felicitat!

Arrivederci

Érase una vez…

València Bonica!

MTG Commander

 Diumenge de rams!

Una història

     Un pare, un germà, un tatuador i tres hores i mitja després…

Un plat tradicional, de centenars d’anys, a un trocet de terra del planeta amb ingredients cultivats, cuidats i engreixats amb el sol de llevant. Una recepta d’un pare, cuiner de primera, com els millors del planeta, amb una recepta millorada setmana rere setmana, per a una família de cuatre… (Vicent Avària Piris)

Un germà, il·luminat pel gust del plat, l’utilitza per a traures una tesis de la màniga, moltes hores de dibuix i dibuix a l’espatlla, amb una premisa per davant, mantindre la tradició com a lluita contra la globalització i explotació del nostre món… (Josep Avària Avària)

Un tatuador, de la terreta, compromés amb l’art i professional com ningú, amb la seua paleta de colors i la seua pistola per tatuar… (Sergi Adrover)

Jo, unint-los als tres per portar-ho a la pell durant tota la vida, fins que em cremen per mort.

Moltes gràcies als tres, pels vostres arts, un plaer dur-ho damunt de per vida!

Jo

Avui trenque un tabú, després de molt de temps, puje una foto meua on tan sols surt jo, perquè em veig ben guapot. 

Bon dia!