diumenge, 14 de febrer del 2016

Destrúyelo

Hoy mi madre se ha hecho un nuevo corte de pelo, está un poco extraña, ya que ahora le puedo ver sus preciosas cejas oscuras. La verdad es que le para fenomenal. Le resalta sus ojos y pómulos. Aunque, su sonrisa parece un poco decaída y eso que cuando sonríe esta guapísima. Voy a tener que ir a hacerla reír, haciéndole cosquillas, como ella me hace cuando estoy cansada y quiero hacer una siesta. Ella está sentada en el sofá mirando una serie de médicos. Le cierro los ojos, pero me quita las manos rápidamente y se queda fijamente mirando la tele. Puedo ver cómo sale una chica que lleva un pañuelo parecido al de mi madre, en la cabeza. Ahora intento hacerle cosquillas debajo del brazo, pero enseguida me quita la mano y ni siquiera se ríe, no lo entiendo. Me pongo delante de ella y le empiezo a decir “¿Qué te pasa mamá? Quiero que te rías, estás muy seria. Y tú me dijiste que siempre hay que reír”. Ella se tapa los ojos y yo pensaba que se estaba riendo pero vi como caía una lágrima por debajo de sus manos. Entonces me enfadé con ella y le quité las manos, para decirle: “Mamá, yo no sé qué te pasa, pero o sonríes ahora mismo o te castigo sin salir de tu habitación una semana.” Ella de pronto me abraza fuerte y empieza a reírse como nunca, y le oigo decir: “Gracias hija, gracias por hacerme reír hoy también.” 

-----------------------------------------------------------------
Microrrelat per al concurs de micro/cuentos "La Batalla contra el Cáncer."

dijous, 11 de febrer del 2016

Buenos días

La desperté con un beso entre sus nalgas desnudas, y ella gimió, pidiendo unos minutos más de sueño. Empecé a darle pequeños mordiscos en su cintura, erizando sus perfectas nalgas y pasando la lengua entre sus partes más sensibles. Ella con los ojos aún cerrados empezó a levantar su cintura…

----------------------------------------------
Microrrelat per al III concurs de microrrelats eròtics EDICIONES DE LETRAS

dimarts, 9 de febrer del 2016

Hoy

Com ja he dit suficient vegades, aquest mes de Febrer, es un mes feliç i lliure, però de vegades tan lliure que acabe plenant els dies amb feina inverosímil però molt gratificant. El simple fet de llegir durant 3 hores seguides, per acabar alçant el cap i vegent que ja és de nit; Fer tot l'exercici necessari per cremar tots els dolços i licorets que has ingerit durant els nadals i Gener, que clar, sempre hi ha restes per un mes; O aprofitar per veure les sèries que portes endarrerides i comprovar que ho havies d'haver vist abans, clarament.

Amb tot i això, he disfrutat dels dies, i cadascún d'ells m'ha portat al llit per la nit tant cansat com un nen petit després del seu millor partit de Voleibol...

"Ayer pensé en dejarlo todo
 y empezar de cero,
 pero olvidé que
 cada día
 era un día nuevo."
B.W

dimarts, 2 de febrer del 2016

Febrer Gloriós

Fa uns anys quan la capital, de la nostra infestada Comunitat Valenciana, formava part dels meus dies quotidians i els semàfors en roig eren el temps més lliure que tenia, vaig batejar el mes de Febrer com un dels millors mesos del any. La veritat es que en l'àmbit estudiantil el mes de Febrer, i amb ninguna mala noticia a l'espatlla, es l'alliberació de 5 ardus mesos on tot tu dona voltes a la vida d'estudiant, ja siga amb l'estudi, les hores lectives o el simple fet de estar a la cafeteria fent unes birres amb les companys de classe...


Aquest Febrer de 2016, no comença diferent, amb un porrat al poble que em va parir i criar amb els anys; amb la possibilitat d'oblidar els 5 mesos anteriors; i amb la mirada posada a la creació d'un projecte final de grau d'on poden ixir moltes coses interessants, al meu pareixer clar esta.




"Per això, Feliç FEBRER."
                              B.W

dimecres, 27 de gener del 2016

Porrat de Sant Blai II


Fa temps, per aquestes dates, vaig fer una crítica amb sabor agre-dolç del porrat, on l'agre era la part més religiosa del porrat, així com també la societat que es reuneix en eixe entorn mostrant cara de felicitat quan tal vegada no siga així (on de vegades em puc incloure, per desgràcia) i utilitzar l'alcohol com deshinibidor expert. Per l'altra part, la dolça, feia una reflexió sobre el moment nocturn amb la gent embriagada i les converses, de vegades inconcluses, però gairebé sempre amb un somriure, pel simple fet de compartir pensaments que, gràcies als licorets, afloren de cadascú de nosaltres.

A dia d'avui i amb la festivitat apropant-se, segueixc pensant amb l'aspecte negatiu de la religió i la falsedat humana, així com els efectes de les drogues legals, l'únic que he aprés a comprendre i respectar mitjament, tal vegada gràcies als consells d'una molt estimada companya de vida, és que, tal vegada la religió siga tan roïn com molts diuen, però gràcies a ella, la nostra terra té un gran patrimoni cultural, de tradicions i material, que sense la religió segurament no s'havera conservat o inclús no s'havera creat (que és pitjor), i això m'infundeix un poc de respecte a la institució, encara que tot i així segueixc rebutjant-la.

Per altra part, tal vegada per l'edat, maduresa o com cadascú vulga mirar-ho, també he aprés a respectar a totes eixes persones que han col·laborat amb la creació del porrat. Ja que observant-ho detingudament hi ha molta feina i amb les aportacions de tot el poble crec que s'ha conseguit crear un porrat on molta gent disfrutarà i podrà enriquir-se gratament.

Per aquestes coses, i mai deixant de banda la diversió nocturna, volia aportar mig gramet d'arena (podria haver fet més, clar està) amb aquest escrit sobre el NOSTRE porrat de SANT BLAI, i convidar a tots aquells que no tinguen clar si vindre, per a disfrutar d'allò que moltes persones d'aquest poble, inclús de fora, han creat dia a dia amb el seu esforç.


Salut i VISCA SANT BLAI de POTRIES.


P.D:Aquí teniu alguns enllaços de informació sobre el porrat i sobre el relat citat anteriorment:

Event al FB: Event

Programació a la web de POTRIES: Programació

Relat citat: Porrat de Sant Blai

Enhorabona i gràcies a tots els col·laboradors per fer de Potries un poble més gran i unit que mai. 

dissabte, 23 de gener del 2016

Respetándote

….nunca respeté las opiniones de los que me rodeaban. En ese entonces, creía que cualquier palabra que me fuese mal sonante me daba el derecho a recriminárselo, incluso intentaba humillarlo con arduas palabras. Hoy, sólo en este banco, pasando libretas a señoras que siempre me recuerdan como mi abuelo las cortejaba en su juventud, me siento mal por todos aquellos a los que menosprecié, ya que ellos tan solo me mostraron su opinión y yo los aplasté con una falsa opinión, para sentirme superior…

------------------------------------------------------------
 Microrrelat per al II certamen de microrrelats "Valors Humans" de Letras como Espada

divendres, 22 de gener del 2016

Confío

A lo largo de los años he conocido mil y una personas, todas ellas diferentes, tanto en pensamiento como en aspecto. No conozco la opinión de ninguna de ellas, incluso dudo de las más íntimas, pero una cosa tengo clara, no he callado ninguna de mis opiniones, por mala que esta fuese, por eso tal vez me haya ganado más de un enemigo. Aunque la verdad, gracias a eso, puedo saber que ellos tienen una férrea opinión sobre mí, la cual no sé si es mala o buena, sin embargo, sé que los que me quieren, me quieren por como soy y no por como ellos creen que soy. 

------------------------------------------------------------------
Microrrelat per al III concurs internacional de relats curts 'Chavalétras' de Letras como espada

Disfruta'ls

...I fou al complir 23 anys quan, ella sola, s'adonà que ja estava feta tota una dona, de cap a peus, passant pels malucs i també pels pits esbelts. No fou difícil, ja que durant aquests 23 anys ella havia vist com les seues metes s'anaven complint, inclús havia trepitjat una mitja dotzena de països, on clarament la seua essència captivaria més d'un cor, i qualsevol cervell que escoltara el seu latent seny. Ara duia mil plans al cap, i encisaria qualsevol que escoltara algun d'ells, i el simple fet de formar part d'un d'ells et donava per pensar que ets una persona afortunada...

"Mai pergues la teua essència i conseguiràs 
trepitjar tots els llocs del mòn."
                                                   B.W

 

dimecres, 20 de gener del 2016

Vuela

No hubo despedida,
tan solo una llamada corta
con silencios largos.
No la volví a ver,
pero sabía que era lo mejor,
ahora no estaría nublado todos los días.
Ella tal vez lloraría unas noches,
pero la quinta noche
saldría a la calle a comerse el mundo,
como hacía antes de casarnos.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------
Poesia per al V concurs de Poesia Lliure "Versos en el Aire" de Diversidad Literaria

dilluns, 11 de gener del 2016

Micra

Hem disfrutat amb tu tant com hem volgut, inclús més del que tu volies. Així que gràcies de part de tota la familia Avaria.

















diumenge, 3 de gener del 2016

No vull un 2016 per oblidar el 2015

I ens deixarem portar per allà on el nou any ens vulga portar, intentant obrir totes les portes possibles i tancant aquelles innecesaries. Intentarem complir mil promesses, com per exemple, llegir més, fer més ejercici o inclús somriure més. Algunes d'elles es veuran complertes durant aquest any, altres les deixarem per al següent, però tan sols tenim una cosa clara, no oblidarem tot el que ha passat el any passat...







 /