Camines sense precaució,
però mai ensopegues
en cap incògnita
si tens energia,
ja que el temps
corre al teu favor.
Tic-Tac.
Tac-Tic.
No t'importa molestar,
encara que la majoria
no t'escolta.
Però jo a aquelles nits,
t'escolte i no puc pensar,
no puc pensar
i tampoc somniar despert.
Et necessitem,
ja siguis de Sol,
mental,
petit,
o gegant.
Encara que sense tu
vivim millor.
Tal vegada
si no fores creat,
tot seria més bonic,
o un caos.
Encara que
no
tots
diuen
que
sigui
pitjor.
Tan sols vull dir-te,
viu al teu ritme,
no t'acceleres,
si pot ser
alentit,
sobretot
quan
sóc
amb
les
persones
que
ESTIME.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada