dilluns, 26 d’agost del 2013

Jo seré la teva religió

Voy a empezar con una copla,
ni bonita ni fea
más bien, entretenida.

Susúrrale al viento,
si tú, Gorrión, 
que conoces el día y su colofón.

Ay! si ya hay.
Voy a mirar donde haya
más tiempo gastado
que por utilizar.

Ni minutos ni segundos,
tansolo versos,
que confunden las o's
con los sonidos.

Guapa y bonita eres tú,
mi amiga, la señorita Yu,
no eres coreana, ni japonesa
tan solo es usted
mi señora y ama.

Hay cielo en el infierno,
tal vez no para mi
ni para tí,
pero si para el sol,
que más que matar,
nos calienta la cabeza.

No confundas esto
con amor,
tan solo es un estropajo
para barrer tu odio.

Camina, o no
bebe, o no
observa, o no
drógate, o no
pero dejame respirar,
Honey.

dimecres, 12 de juny del 2013

Final!!

Nunca fue tan largo, tampoco tan cansado. ¿El que? Tal vez un camino empedrado, ni bonito ni tranquilo. Útil o inservible eso más bien lo dirá el tiempo. Pero no me quedo con lo visto o escuchado, tan solo dejo que fluya, como alas de águila, grandes y esplendorosas.

Y es que no hay camino más llano que el que uno se imagina, aunque más bonito es luchar y triunfar, que triunfar sin nudo o desenlace alguno. Mientras tanto el mundo avanza, tú, quieto como una vela dejas correr tu vida por la punta de tus dedos y en cada uno de ellos una nueva aventura te espera, impresionante puede ser, pero tan solo te quedaras plantado viéndolo pasar, sin poder interferir, ninguna vez.

No quise verlo, pero observé cada una de vuestras muertes, no llore en ninguna, por vosotros, tan solo derramé gotas de alcohol en el pub de la esquina 55. Comprendí que yo era el siguiente en partir, partir este bocadillo en tantos trozos como amigos perdidos.

Desde el suelo, un beso por todas esas aventuras vividas!

dimecres, 13 de març del 2013

Coexisteix amb els altres

Publicitat o propaganda, és igual la manera en la que te refereixes a allò que plena, de forma directa, cada cantonada d'aquesta societat.
Camines, dorms, escoltes música, menges, corres, descanses, allí també regna ella. 
Desapareixerà? Impossible. Augmentarà? Segur.

El problema no serà el no poder respirar per sentir tanta angoixa, tal vegada el problema més greu serà sentir-se sempre immers en aquest sistema, podrit o bonic, tant se val.

"Recordar-nos que hem de consumir,
 tal vegada el problema més gran 
d'aquesta societat actual."

dilluns, 18 de febrer del 2013

Pequeña realidad

Hastiado de narices
de avanzar sin caminar,
de acabar, sin génesis alguna,
de vivir en continua serenidad.

Girar solos lo hacemos bien,
más bien se nos da mal
avanzar mirando a los demás,
o más bien, acompañados.

Fácil es, intercambiar palabras,
difícil es, mover el culo a la calle.
No ya por nuestra poca avidez,
más bien no nos dejan.

Nos y os da igual saber como hacerlo mejor
no queremos/éis cambiar el rumbo
 de nuestras/vuestras desdichadas vidas.

Sueño de utopías mentales
plasmadas en papel eléctrico,
que nos invitan continuamente
a relegar aquello que llamamos realidad,
mucho te necesitamos.

divendres, 8 de febrer del 2013

Ja es veu felicitat als teus ulls


El vigor de caminar,
i de no perdre'ns en les cantonades
es part de la descripció
d'allò que considerem viure.

Fàcil, difícil, intermedi,
tant se val.
El fonamental és, 
estar despert a l'avui.
El endemà el deixarem,
si pot ser de postres, millor.

Ens empastifarem de ritmes,
i ja res tindrà sentit.
Veure'm el passat com una rialla,
i el vigent, l'olorarem.

Somriure rere mirada
feliços seguirem sent,
encara ho deixem de banda.

Tal vegada buscar
 sigui el nus de la historia,
 i mai trobar el desenllaç
 faci més divertida la vida.

divendres, 25 de gener del 2013

Porrat de Sant Blai

Fuegos por el cielo, y que más da si estalla bien o estallas tu. Una voz sutil te nombra cada explosión y tu el puño tienes más tenso que tu miembro en un sábado o domingo. No se trata de cualquier  festividad, más bien una lid, pero no del LIDL.

Todo el mundo anda, nadie camina, en el sentido más estricto de las palabras, estas, son diferentes, al menos en mi cabeza. Ellos llevan velas, pero no creo que sean de barco, creo que son calientes.

Luego nos empachamos de antisépticos, no por matar microorganismos sino para notar que nos matamos poco a poco, porqué, yo al menos, no quiero vivir una vida centenaria. "High five" tras "choca esos cinco", ya nada nos contiene. Alguien busca y busca pero estas palabras solo tienen sentido en un punto de vista, el mio. La cuestión es que todo el mundo lo repite, día si y otro también.

Armónicamente el ritmo del viento a veces es más bonito que lo que podemos escuchar, pero nuestro cuerpo no está bien domado, tal vez sea por tener el miembro con cabeza propia. La noche sigue y sigue, todo el mundo en la calle incluso los rorros. 

Más tarde, la noche ya llega a su propio colofón, el cuerpo lleno de bebida, la mente desgarrada y el cuerpo impotente. Pero la lengua no para, no para. Será que estamos en el punto agradable del guateque, y es que así es la vida, un momento detrás de otro, ninguno mejor que otro sinó todos complementarios y nunca uno debe ser tu principal.

"La vida es un complemento,
  lo principal es pasarlo bien."
                                                          C.A

dilluns, 21 de gener del 2013

Un bon dia al cim d'una muntanya molt alta


 Aquesta historia va d'un 
, que un dia
 i amb els seus 
, van anar a
 una
.
 no sabien com s'ho passarien,
 però al 
 de tot fou la millor 
  que farien en la seua vida.

dissabte, 19 de gener del 2013

Injustificat


La matina m'esperà, 
el vespre no es tan lluny,
 i les tenebres ja vindran.

Fou al matí, 
quan començà
la conflagració.
I fou tan curta,
que ho rememore confusament.

A la tarda ja és dispar,
escolte i escolte, però res sento.
Percepció si posseeixo,
tal vegada el que no aprecie
siga el lapse intermedi.

La nit no romandré igual,ho sé.
També sé que ventura seguiré tenint,
desigual i bonica serà,
encara que res passe.

dijous, 10 de gener del 2013

Viu a compàs!

Aquest any he superat els meus problemes amb la enveja, la ira, la supèrbia, la mandra, l'avarícia, la luxúria, i la golafreria.

Ara sóc jo qui decideix quan tinc fam, son, ganes de passar-m'ho bé, de ser el amo del món, de tindre alguna cosa nova, tindre gelosia d'algú.

Així, aquest missatge és per dir-vos que sense vosaltres no podria haver-ho aconseguit.

Per cert us desitjo un feliç fin d'any 3012 i un gran hivern de 3013.

Recorde molt bé del vostre nom i encara que jo no et caiga bé, tu m'has ajudat.

Seguirem així fins que les sangs es dilueixin en el cos d'un nen.

Desengany

Mai fou tan lliurada la demora,
 ni tampoc tan intensa.
No posseïa cap horitzó,
i tal vegada, fou la clau del enigma.

Nocions darrere nocions, 
cap encertada, o tal vegada,
el íntegre si fora ben pertinent.
No aconsegueixo esclarir-ho.

Per aconseguir un peculi,
he fet tot allò que més arrere deixe escrit.
 El trencaclosques mai ha quedat tan obert com actualment,
però se almenys que el meu ha sigut liquidat.
Res més.

"Si tens un horitzó, al arribar o no trobar-te'l,
 tindràs que crear-te altre."
                                      C.A

divendres, 18 de maig del 2012

Capitalismo

"Tot avança.
Res ni ningú para."

L'infern acull als més col·lectivistes
mentre els més continuistes salten i salten.
Mentre tant nosaltres,
aquells que no elegeixen camí marcat,
gota a gota comprimits acabem.

Davant d'un dilema som,
i només veiem els extrems,
ja que de tot parlem.

Al carrer ens deixen sortir,
però com a nens petits, 
tan sols poques hores
o apallissats serem.

Ningú medita conscientment
que és injust i diabòlic
aquell sistema que compra les nostres ments
i les deforma al seu arbitri.

El carrer ens crida, però tothom vol menjar,
la por ens corromp i alarma.
Tal vegada no sigui 'llibertat'
allò que necessitem,
o almenys no aquesta...

"No se cuando nos tintaron el cielo de color azul,
 pero no quiero pagar los colores de esta libertad 'democrática'."

diumenge, 13 de maig del 2012

Pensar

 Dia rere dia la testa es dobla i s'exprimeix, com si d'un "apretó" de mans entre dos nens petits. Aquella jornada que la mollera no ens arriba fins els peus, aquell mig matí que no hi ha temps ni per fer una ganyota de entretinguts que podem estar, aquell precís instants que te dones conter de que estàs mirant al cel sense tindre cap pensament al cap, aquell és el moment que el enteniment para, descansa, reposa, s'acomoda, "dorm" per dir-ho d'alguna manera. Passant a un lloc més decoratiu d'allò que anomenem ésser humà podem observar que a la part dels peus, turmells i cames(en general) es troba com més disgregat, més "escampat", com si d'un servici, diumenge a la matinada, del pub del poble es tractés. Passant a un lloc més ample i amb dos recolzaments llargs on les xiques tenen dues bones raons per alçar-se cada matí, podem també contemplar i podem analitzar que es troba menys rígid, menys emmidonat i inclús més RELAXAT. I ja, passant al plat fort de la nit, si observem la fisonomia de la nostra faç veiem que aquesta es troba envaïda per un somriure més gran que de normal i és que pensar no ens fa gens pròspers i inclús és podria dir que ens fa desventurats. 


"Tot està mal, però no t'ho faces 
més complicat tu. Gaudeix."

dimecres, 9 de maig del 2012

Comportament

"La vida passa, i mentre ella passa
 nosaltres estem ocupats no fent res?
 Els collons."

Nosaltres els peribles. Aquells que s'alcen d'allò més apressats que altra cosa. Que cuide'm els nostres posats. Inclusivament les nostres peces de vestir són totalment semblants. Les nostres ganyotes totes són anàlogues. Les nostres aficions, totes semblants, anar al cinema, jugar a futbol, veure la televisió, dormir. I després diem que no fem res..  Ens trobem en un "for" (bucle), en el que aquell que surt, es tragat per la tempestat de injuries i malsonants d'aquells que s'aferren a girar i girar...

Algun exemple, dialogats(clar) :

-1-
Era un dia solejat d'Abril, amb bon temps i pot ser inclús massa calor, un grup d'amics es troben al pub d'un xicotet poble...

- Amic 1: Avui fa una calor ¡Que "tetorras"!. -Diu mentre passava una xicona amb molt bon veure.
- Amic 2: I tant que si... - Diu un que mig dormia de la calor.
- Amic 3: Sí, si a eixa si que la fitxava jo pal meu equip de nanos, quina Davantera! -Diu rient-se
- Amic 4 (rient-se): Sí sí sí! Ni la del Madrid.
- Amic 2: Que podem fer hui? -Diu desperesant-se.
- Amic 3: Podríem anar a jugar a futbol! allí a les escoles.
- Amic 4 (entusiasmat): Sí sí sí! Tinc ganes d'anar a jugar a futbol!
- Amic 2: Si vam anar ahir...
- Amic 1: Bo, però podem tornar a anar!.
- Amic 2: Jo em quedaria en casa...
- Amic 3: Tu es que eres un "perro"!!
- Amic 2: Ho se..

Després d'un silenci incomode, apareix Amic 5 i els 4 amics el veuen de lluny.
- Amic 1: Mira mira ja ve el Pepito, mai ix de casa, però hui s'avorria i per allí ve.
- Amic 2: Puff.. que pesat és, sempre parlant de la natura, Ai la natura!
- Amic 4: Massa estrany és...
- Amic 5: Iee Xics! Bon dia!
- Els quatre amics a l'uníson i alçant el braç - heee...
- Amic 5: Aquesta vesprada podríem anar a fer espàrrecs,no? i ens els sopem a casa meua els 5, m'ha dit ma mare que es temporada.
- Amic 2 (pensant): Mira'l, ja està altra vegada.
- Amic 4: Jo vull "MacMerda" pa' sopar!
- Amic 1: A mi el llépol...
- Amic 3: Quina animalà dius! Calla va!
- Amic 5 (pensant): Joder, no m'agrada el "MacMerda"...

Eixe dia l'Amic 5 es va quedar sense anar a fer espàrrecs, per contra, va anar al "MacMerda", encara que volia moltíssim fer-los.

dissabte, 21 d’abril del 2012

Ser Feliç

Més fàcil que pelar un cacauet,
més difícil que sumar 2 més 2.
Més fàcil que obrir un meló,
més difícil que multiplicar 3 per 3.
Més fàcil que somriure, 
més difícil que fer una redacció.
Més fàcil que engegar un televisor,
més difícil que fer una tesis doctoral.


Simplement ser feliç és més fàcil ser-ho que pensar-ho.



¿QUIÉN ME HA ROBADO EL MES DE ABRIL?
COMO PUDO! SUCEDERME A MI!


"Sonríe aunque te duela el corazón
Sonríe aunque se esté rompiendo
Cuando hay nubes en el cielo, te las arreglarás
Si sonríes en medio de tus miedos y tristeza
Sonríe y quizá mañana
Verás el sol salir brillando para ti

Ilumina tu rostro de felicidad

Oculta cada rastro de tristeza
A pesar de que una lágrima siempre puede acercarse
En esos momentos debes de seguir tratando
De sonreír ¿Que caso tiene llorar?
Te darás cuenta de que la vida vale la pena
Si sonríes

En esos momentos debes de seguir tratando

De sonreír ¿Que caso tiene llorar?
Te darás cuenta de que la vida vale la pena
Si sonríes"