Petjada darrera petjada, deixes un rastre allà per on et mous, no tan sols de pels, marques, olors o miols, també de somriures.
També a la tarda quan amb una mosca s'et fa jas, o quan amb un ratolí, fet de tela amb tot l'amor de la teva àvia, no pots estar quieta i si fos de veritat aquest, amb una salpada teua, una famía de petitons ratolins s'haveren quedat órfes. Quan em dispose a sortir de casa i tu mioles amb ganes d'anar a coneixer altres semblants amb els que fer sodoma i gomorra o simplement per ferir-los de mort, quan intenten traspassar el teu rang d'atac. Els fils s'et fan un món per poder dominar-los però amb la constància i unes quantes esgarrapades pe'ls meus braços, acabes controlant-los. La teva afició per dur insectes vius a casa i jugar amb ells fins robar-li l'últim alé dintre del seu cos no és del tot bona, però algunes rialles si que apareixen, al igual que "pobre animalet" o "això és el món animal, els depredadors acaben amb les plagues".
Ja van 3 mesos a casa i dia a dia comprenc per que la gent te a semblants com tu a casa, tal vegada no t'importe molt tot allò que et rodeja, i si fos per tu esgarraparies tot al teu voltant buscant algo que es mogui i t'entretinga, però un és feliç tan sols observante.
"Un gat no és per sempre,
però al faltar no oblidaràs aquests moments
que et fan riure."
B.W
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada