-Clar home, pren seient.
-A veure... no se com explicar-ho.. jo... la meua dona..
-Bueno, et veig unn poc perdut, fare jo unes preguntes i a veure si traem algo en concret. Vosté creu que serveix per a algo a la seua dona?
-Jo? sí, clar, per assumir les seues males hores.
-Tan sols?
-Sí, no se que et pareix extrany, si no les assumeixc jo qui les te que assumir, vosté? La meva sogra? Els amics de la meua dona? Si és ningú dels que he dit ni jo els que les assumim, ho assumiria ella i jo això no ho vull.
-Bueno... Passem a altra pregunta, encara que relacionada. Per a què et serveix ella a tu?
-Per a alegrar-me el dia.
-I com te'l alegra?
-Doncs un dia quan no tinc ganes de fer res i ella em fa la punyeta i altre quan es riu de mi.
-No creu que això és un poc masoquista,vosté?
-No, la veritat és que no està gens mal.
-Bueno aleshores que feu junts?
-Nosaltres? Sobreviure a aquesta merda de societat on és més important arribat a un objectiu que el simple fet de caminar fins a algun d'ells.
-Vosté m'està tornant boig. Diga'm quin és el problema entre vosaltres dos!!
-Bueno jo no tic cap problema, tan sols volia saber si podia ajudar-me a trobar la meua dona, es que està buscant un llibre de com fer pizzes congelades per a regalarme'l i riure's de mi, i no la trobe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada