Un Bosc de Paraules I - 2n

A la matinada, sense obrir els ulls i amb els raigs enlluernant les parpelles, no volem despertar, volem seguir en aquell somni en el que ningú estima per benefici i ningú odia per venjança. Allà la tortura animal no és cultura ni art, els arbres creixen fins tocar els dits del cel i les muntanyes sempre son peludes i sense espurnes. Les xemeneies tan sols trauen fum quan les cases son gelades i ja ningún animal sofreix per desapareixer. Nosaltres cuidem la terra com si fos un nen petit i d'ella utilitzem tots els beneficis que ens ofereix, inclús de vegades és més important la terra que el nostre propi descedent, ja que sense ella sabem que ningú més quedarà.

Ja és mig dia i els ulls son closos, però és hora de despertar, despertar i veure allí on realment vivim,  on no tot és tan bonic, però això ens dona més ganes de treballar, lluitar per aconseguir-ho.

Un Bosc de Paraules I - 1r

Li agrada l'aigua, a la Terra.

Li encanta el Sol, al Sòl.

L'adob ecològic enamora, a les Arrels.

Les sals minerals sorprenen, a la Natura.

Els nutrients complauen, a les Tiges.

Els insectes conviuen, amb les Plantes.

I els seus excrements sustenten, a les Fulles.

L'aire net i pur espavilen, a les Flors.

Que la clorofil·la circule colora, els Fruits.

Els animals famolencs ajuden a la reproducció, dels Arbres fruitals.

Al igual que el vent, a les Flors.

Sense abelles, 

moriríem en 4 anys,

va dir un tal Albert.

Sense fruits,

les vides mancarien de Dolçor.

Sense Hortalisses,

el verd abandonaria

els nostres Cossos.

Sense arbres,

les muntanyes estarien Nues.

Sense flors,

el dia a dia seria Inodor.

Sense fulles,

les pel·lícules del creacionisme,

serien per a Majors de Edat.

Si plantarem arbres,

li agradaríem a la Natura?

Si embrutarem menys,

li agradaríem als Animals?

Si cuidarem el sòl,

ens ho agrairien els Insectes?

Si tinguérem cura amb el foc,

les muntanyes plorarien menys?

Si deixarem d'accelerar el Canvi Climàtic,

 l'Antàrtida riuria més?

Si hi hagués respecte cap a Espècies amb Protecció,

la biodiversitat ens estimaria?

Es clar,

tot funcionaria millor,

si entre

 els humans,

els animals,

les plantes,

i el planeta en si,

convisquérem,

com si d'una família es tractés.

I no poder obrir els ulls

Eixa mirada riallera

amb mossegades de llavis,

acompanyades de caricies malsonants,

i una mica de llengua pels llavis.

Un petó  al coll i altre i altre,

un sospir massa llarg i

els ulls blancs.

Unes mans agafant-me l'espatlla,

esgarrapant-me-la,

pressionant-me-la,

estirant-me-la.

Uns llavis furiosos,

com a gossos de presa,

buscant una llengua espantadissa

per la brusquedat de l'espenta.

Uns ulls oberts,

buscant els meus lòbuls

per fer-los seus,

inclús si es per la força.

Unes mans despulladores,

que llevant la roba

 son totes unes expertes.

Uns llavis húmeds

que et besen per tot arreu,

i marquen cada lloc per on passen.

I la mirada fixa,

buscant allò que més desitja,

besant-la,

xuclant-la,

envoltant-la sobre la llengua en si

per finalment tornar a la

mirada fixa.

Ja sense roba,

es gita cap per amunt,

et mira, t'obliga a mirar-la,

i amb mirades persuassives,

em toca,

i la nit es fa llarga

i ja ningú ens pot dir

que la nit no és nostra.

Acabarem

La vesprada enlluerna, 

ben entrada ja l'hora de sopar.

Sentat allà on no et tapen els núvols

es fa més difícil cada dia,

i la roba ja ens sobra.

Les cares enlleganyades

arriben ja fins a mig dia,

i ja pocs miren el rellotje.

El roig destaca més del que deuria,

i el tostat no es un extrany entre la gent.

Les reds estan plenes de cames depilades,

així com també de palmeres,

però destaquen els somriures i el got a la mà.

Les nits no son apagades i els carrers no els lleven,

així com els matins la sombra casi mai regna.

 La veritat, comença altra vegada,

i altra vegada em despedeixc dels llibres

sabent que no els tornaré a obrir aquests.

"Hola."

Suor

 

I tornar a suar, sentir que no tens alé, que tens els cabells pegats a la testa, que ningú vol olorar-te les aixelles, que tens els musculs encesos, la cara roja i la vista nublada. Vull això i durant una temporada, que no hi haja res més en que pensar a part de quina serie vas o qui guanya. Que els somriures siguen per parar a respirar i que la pilota puje i jo amb ella. No entenc el moment en el que deixàrem el esport en un pla secundari i el nostre cos s'infestà de greix....

"Suant ho he passat bé, tant al llit com a la pista."

                                                           B.W

3 setmanes

Com comencen gairebé totes les histories,

el cel aquell dia era blau i els pardals cantaven.

Jo mirava endavant i tan sols veïa colors i res de males cares,

començava una nova experiencia,

on la nova gent reia i jo somreia.

Allí el meu cap tan sols pensava una cosa,

pot ser tot tan bonic?

Participàrem en una recreació del passat,

amb un toc d'amarg present,

on les rialles i la vergonya s'entrecreuaven.

Viatjàrem pels nostres sentiments i vegèrem patrimoni savi,

també ens aparegué l'angoixa de la ignorància,

sobretot a mi.

Més tard, com tota història,

la realitat ens tornà al present,

allí les flames de la bogeria

cremaren allò que molts consideren com a casa,

l'infern aparegué com a nus d'aquesta història,

i nosaltres, a diferencia d'una bonica historia d'aventures,

erem impotents, observant i maleïnt a aquells que manen.

Però aquesta història no podia acabar mal,

i aquestes 3 setmanes acabaren amb

una vetllada on el fred gela,

i la gent no és important,

tan sols tu i jo,

unes copes de més,

i unes paraules tendres i dolces.

Avui sòc aquí,

finiquitant aquestes 3 setmanes,

esperant per demà veure un canvi a la meua terra,

però sobretot esperante a tu,

Bonic i Esplèndid Amor.

De Parecidos Parece que Habla....

Ayer fui a comer a mi restaurante favorito, allí la Oveja Esquilada me acercó la carta, yo le dije si aún tenían de jefe al Lobo Verde, su respuesta fue darme un Paraguas, aunque no lo acepté. Nos dejaron a mí compañera Cisne Blanco y a mi con la carta del día, que era la misma de siempre, ella me comentó que quería una Hamburguesa de Vidas Vacías, y también una Roja Despedida para beber, yo fui un poco más lejos y me decanté uno de Omega 3 Vivo y Plástico, y para beber Transparente Rojo. También decidimos coger un poco de Patatas de Sudor Agrícola como tentempié, mientras tardaran con el resto. Cuando vino la Oveja Esquilada a apuntar lo que queríamos, nos sorprendió gratamente, ahora parecía un Perrito Mono, y a parte de pedir nuestra cena le dimos un poco de Verde para que meneara un poco la Cola. Estuvimos allí esperando como Dos Suspiros de Miradas Perdidas, y vino otra de las Ovejas Esquiladas, pero que parecía un Gatito Rechoncho, para traernos las bebidas y nuestro tentempié, no queríamos gastar Verde y mientras se iba el Gatito Rechoncho, volvió a Oveja Esquilada. Nos terminamos el entrante y allí apareció nuestras Presas, eran tan Apetecibles y Coloreadas que no nos dimos cuenta de que la tercera Oveja Esquilada ahora parecía un Dulce Osito de Peluche, y también al irse despareció. Intercambiado gestos de Felicidad Edulcorada nos terminamos nuestras Presas y también nuestras Rojas, estuvimos allí hasta la media noche, yo le decía que estava hermosa, y ella decia lo mismo de mi, su León Dorado. Decidimos irnos de allí sobre la una de la madrugada y allí estaban las tres Ovejas Esquiladas, ahora limpiaban el suelo por la Inundación que ellas provocaron, y que nosotros no paramos con su Paraguas.

El Cisne Blanco y yo, el León Dorado, ahora estabamos en la cama, ella se puso el pijama, yo simplemente me quité la ropa, ella me habló de que el Lunes tenía mucho trabajo, y sin quererlo estabamos durmiendo, yo me levanté a media noche y con el Espejo de la habitación pude ver otra habitación, allí estaban dos Ovejas Esquiladas, una Durmiendo y la otra Desvelada.

No deixaré per demà el que puga dir avui

....i el camí donarà pel sac, al igual que ja va donar pel sac als nostres avantpassats. Tal vegada la plutja sempre enpastife els nostres nassos i plene els nostres llavis fins no poder ni respirar, inclús davant dels tsunamis demagogs de l'elit, tan sols podrem riure. Veurem passar gent davant de nosaltres, la criticarem, la odiarem, la maltractarem, i deixarem per més endavant allò que realment ens mana la societat fer, però acabarem fent una part, que tal vegada destrueixca els nostres pensaments, o els amague darrere d'una cortina de tela roja, com si d'un teatre de Broadway es tractés, i allí darrere, com a nens petits, els nostres pensaments estaran castigats cara la paret, i tal vegada a ells si que els ploga més que a nosaltres. Somriurem als més inútils i inclús els afalagarem, deixarem les males cares per a l'espill de bon matí i eixa gent que ens compren millor. Mai donarem per concloses les nostres feines, inclús afegirem unes quantes més, i tan sols durant certs moments podrem dir que viure així val la pena, i será quan vegem que sense cap motiu, eixes persones que estan al nostre costat i nosaltres mateixa, somrieu, com si vulguessiu que els núvols sobriren com a Moises diuen que se li obriren els mars, i no tan sols per riure d'altres o penjar una foto a eixes xarxes enredades, sino per poder soltar tot allò que amb el dia a dia la societat ens obliga a callar i tragar. Ja que el poder abraçar eixa persona que t'acompanya dia, i nit també, com si de nens enamorats es tractés, i poder plorar de risa mentre ella es mofa dels teus cabells, inclús buscar allà on mai haveu estat per fugir, serà ja part d'eixe somni que tothom busca, però que ningú accepta com a somni, però jo sí.

 "Mai seria el cel tan blau

 si nosaltres no vulguessim que així fos."

                                                                 B.W

LA HOBBITERA

Apareciste hace cinco años, yo ya tenía los pelos de un famoso cuyo nombre odio, primero nos brindaste tu inmensidad para dejar nuestros recuerdos y nuestros olvidos. Con el tiempo dejaste hueco para celebrar el nuevo año e incluso los días que el pueblo alberga más gente. Poco a poco nos ofreciste tu energía para disfrutar de la cultura, sobretodo de la americana, muy a mi pesar. Nadie te pidió que nos acomodases en las noches más cansadas, pero tú nos lo pusiste delante de nuestras pieles, y lo disfrutamos como niños. Cada día  que pasaba, nos dabas más tiempo para compartirlo con esos putos chinos de la creatividad, y hace menos de un año, nos pediste que te arreglasemos, nosotros no hicimos como algunos con el Going Merry y decidimos seguir nuestro camino contigo. Ahora seguimos riendo a tu lado y encima te llenamos de vida, arañazos y maulidos...

"Acompañanos otros años más."

B.W

Que ens hem foradat?

No tengo la altura adecuada, tampoco sus pelos ideales, y mucho menos su deseado rostro bonito. Mis ojos no dilatan sus pupilas y mis músculos dejan mucho que desear. Mi ignorancia no es nada que elogiar y ella lo sabe. Razonando no la impresiono, tampoco la seduzco. En la cama no soy ningún tigre y actractivamente no soy Brad Pitt. Escribiendo tal vez la sorprenda, pero para nada es como su querida Rowling. Aunque... Al menos.... Ella quiere que sea yo, el que esté a su lado cuando enferme, cuando quiera pasar el dia cara el televisor y le acompañen unas palomitas, sobretodo quiere que sea yo el que la abrace antes de dormirse, e incluso le gustaría  reir conmigo, aunque siempre acabe riendose de mi...

"Tal vez te enfurezca de vez en cuando,

 pero sé que tu quieres que sea yo

 quien te enfurezca." 

B.W.

 

I si no obrira mai més la boca?

No hi ha lletra per al silenci,

tampoc per al soroll ensordidor.

Però de vegades un silenci aporta, 

aporta més que una imatge,

que a la vegada, 

val més que 1000 paraules.

Tan sols els colps d'ullada,

els moviments de les nostres celles,

els llavis plens,

i la llengua enllejidora.

Ni tan sols Iglesias plenaría tant l'ambient

com un silenci.

Es veritat, tal vegada sigui el nostre subjectivisme,

però qui millor que nosaltres mateixa,

per interpretar allò que observem.

No vull més "T'estime",

si a canvi perguera aquests silencis,

No vull cap paisatge bonic,

si a canvi no trobe silencis allí.

No vull cap rialla, 

si a canvi els silencis no enpastifen els meus oïts.

No vull cap paraula,

si el silenci es present.

"Mai gaudiria tant d'un silenci,

si fos aquet,

el que em digués t'odie."

                                              B.W

No et dic que no

Despert, sense lucidesa, però desvetllat.

Feliç, sense somriure, però amb ulls brillants.

Observant, sense excesiu detall, però conscient.

Caminant, sense extenuació, però musculant.

Parlant, sense escoltar, però callant.

Escontant, sense parlar, però respectant.

Estudiant, sense perdre el sur, però avaçant.

Conduint, sense veure els perills, però evitant-los.

Besant, sense excitació, però traspassant sentiments.

Abraçant, sense agobiar, però calentant.

Somrient, sense soroll, però envaït per la felicitat.

Rient, sense llagrimes, però cansant les galtes.

Plorant, sense sentit, però lliberant.

Espiant, sense motiu, però com a iaia.

Estornudant, sense escopir, però trencant timpans.

Estimant, sense demostrar-ho, però sense parar.

Lluitant, sense horari, però escalant.

Jugant, sense millora, però somrient.

Escrivint, sense moments, però sense parar.

San o no San?

Ke Algunos Kaigan Kuando Mis Abuelos Dan Duro Al Follar, Asusta Kuando Kaen Amnésicos.

Los Osos Rugen Intensamente, Mientras Estudias Y Esperas Rugir Similar.

Sin Un Perro Estás Riendo Sólo Una Buena Mañana, Antes Reías Intensamente, No Asustado.

Íbamos Zarpando, Aunque Llores.

Los Absolutos, Mucho Odian Dioses Anteriores.

Lucir Amores.

Dime Obras Risueñas, Importantes, Asquerosamente Neoclásicas.

Las Abuelas Hablan, Ahora Buscando Intensamente Tu Atención, Con Ideas Obscenas. Nunca Respondas Ó Jamás Amarás.

Muy Cabreado Estarás, ¡Niño Rata Obedécele Estúpido!
 

Quan un T'estime significa més que Amor...

Quan despertes, obris els ulls, observes que ja has dormit suficient però encara no entren els rajos de llum per la petita finestra de l'habitació tan inmensa, veus que entre la foscor tan sols veus la forma de les coses del teu voltant, intentes tancar els ulls per seguir dormint almenys fins que es faja de dia, dones voltes sobre tu mateixa per trobar el punt ideal, inclús quan arribes a adormir-te segueixes moven-te buscant la millor forma per a dormir, i de sobte sona el rellotje del móbil, anunciant que ja fa uns minuts que els galls han despertat meitat dels poblerins, ara que ja sabies que estaves dormint i ni un pel del teu cos es movia...

Però de sobte, mentre dormies de costat cara la paret, unes mans calentes i uns gemits de son, se't posen per l'esquena, notes com el seu alé et posa la pell de gallina de la nuca i les mans agafen en força el teu pit com si no vulguesin que desapareixqueres, i ahí estàs tu amb els ulls més closos que mai esperant que no sigui veritat que ha sonat l'alarma, i esperant que eixes mans es quedin amb tu més temps, i tornar a escoltar eixe T'estime de mitja flama, amb el que comences el dia millor que mai....