Somni lleuger

5 de la mañana,

el sol no vino, 
el sueño se fue.

Yo con ojeras,
el cielo nublado,

y los gallos sin cantar.

No hay más sueños,

no se olvidaron de venir,

simplemente no vinieron.

No les culpo de sus actos,

sólo que sin ellos

me quedo vacío,

por dentro y por fuera.

Pensé en escribirlo,

y el sueño me escribió a mi.

No es fácil de entender,

pero me encantó el resultado,

no por qué era yo el manipulado,

más bien por qué alguien

quiso utilizar mis dedos,

para bien o para mal,

eso lo decides TÚ.

Si demà no hi fos aquí

Al matí, no som res, deixalles de la nit o cendres d'un fènix, així que no tenia altra cosa que pensar que en una hipotètica situació de la meva vida, utòpica clar.

La situació és aquesta, que desitjaries si te digueren que al san demà moriràs? no és fàcil, tal vegada si pugés desitjar tot el que volgués, demanaria seguir visquen, però si no fos possible, quin seria el meu desig? Tal vegada fer feliç a tota la gent que estime, però tal vegada aquest desig siguen més d'un, així que dec pensar en altre. Tal vegada eradicar les desigualtats al món, però seria aquest estable? No ho trobe, com diu alguna, està mal dit.  Convertir-me en ànima i poder vagar pel món seria bon desig, però veuria tots els que estime morir i tal vegada això no siga l'indicat. Bo anant-me'n per les rames, com sempre, trobe que el geni aquest no aguantaria tant o tal vegada seria jo el que morira abans de desitjar-lo, així que aquí va el meu desig:

Mai ser oblidat, deixar empremta a aquest món, que tot aquell que alguna vegada m'ha estimat o que ho fa actualment, em recorde amb un somrís a la cara i mai plore per mi, sense excuses, tal vegada he estat un poc egoista, però que més em dona? sóc mort i etern.

"Mai ningú em va preguntar que volia ser de major,

 així que vaig decidir no ser res, tan sols somriure molt, 

volia ser un somriure amb potes."

                                                                                   B.W

Persona Abierta, Con Ombligo

Mai deixares res per fer,

encara que així, s'acabà tot.

Tampoc deceberes,

tal vegada, inclús, il·lusionaves.

Encara sols fora al nadal

i als dinars paellers,

et necessitàvem a la nostra vida,

per seguir veien-te,

 eixa calba de més de 20cm,

 i el somriure d'orella a orella.

Mai ningú podia odiar-te,

i tal vegada, ningú podia 

no aprendre al teu costat,

amb la teua sabuderia gegant,

 però no més que el teu cor.

Fou un matí rar,

i avui després de uns anys,

ho recorde confusament,

però se que vaig deixar de veure el cel,

per culpa de les llàgrimes.

Sempre estaràs al nostre endavant, per saber que volem seguir lluitant. 
Allà on haja anat la teva ànima serà ben rebuda.
 Fins sempre!

Bestial!

Tarda rere tarda, pensem que, si hi ha sol radiant i sòl per suportar-nos, aquell dia és bo. Però com he dit abans és trist guiar-nos per allò que tenim baix dels peus o d'alt del cap, aleshores, vaig decidir crear la meva nova forma de definir un bon dia. No seria ple de roses ni d'arc-iris, així com tampoc ple de calaveres i el color negre regnant per tot arreu. Havia de ser completament.... RAR, que no tinguera explicació...

Per dur a terme el meu fi, vaig tindre que buscar algú RAR, buscava i buscava, tots eren igual, copies de copies, cadascuna més mal que l'altra, però ningú RAR. Aleshores vaig desertar de seguir amb el pla de buscar eixa persona. Dies després fent el de sempre, a la pantalla bova de sempre, aparegué una emoticona i altre i altre, no sabia que passava però aquestes caretes felices me marcaven un camí que ja havia deixa't de costat... No semblava RAR, però analitza-ho i veuràs ho era.

Somnis rere somnis d'una nit amb l'ama d'eixes caretes felices, ens rebentava els esquemes, i arribà el dia colofó. Aprenguérem que una obra de teatre pot ser dramàtica i feliç a la volta, que l'euro d'Europa no podia pagar els somriures amb els préstecs, que el cel no era bonic sempre però que si te fixes bé, tal vegada aparega una lluna inesperadament, que sense roba els cossos són bonics fins i tot sense voler ser-ho, que la nit no era el més important d'aquell dia...

mai ningú ens ensenyà com tocar els nostres cossos però tal vegada el tocàrem millor del que pensàvem. No per què ens donarem plaer durant tota la nit, tal vegada per què sabíem que ho necessitàvem, ambdós cossos i ambdues ànimes.

no s'acabà la nit, se la menjarem sencera... igual que la següent i la següent i la següent, ja que un anell de no compromis sempre cap al dit gorrí, però mai al anular.

"Una noche nos pareció poco

 por eso dejamos que nuestros sueños

 lo recordaran siempre. "

#dato

Nit rere nit, pensava que la nit sempre era curta ja que se podien fer moltes més coses que dormir i somniar en el teu món preferit, per això deixava que passaren els minuts entre ullades i música. No era gaire bé no tindre ganes de dormir, més bé eren ganes de viure, buscar i trobar-se a un mateixa. 

Per tot això, vaig arribar a la conclusió que el cel obscur, estrellat i amb una lluna, que apareix a deshora, era tan important com el fet de tindre algú en qui compartir-ho. No es que necessitara a la millor persona del món per a fer-ho, sinó alguna que se riguera de les meves idioteses i que no s'escandalitzara si se feien les 5 del matí i tenia son.

 Volíem beure i ho férem, tal vegada no per a oblidar el passat, sinó per crear un futur, tampoc molt d'alcohol però si beguda de la pròpia collita, com ens deien els avis. Volíem somriure i, en els moments en els que no ens pegàvem, ho fèiem. Volíem veure art i sense voler el crearem. Volíem passar la nit en vela i acabarem somniant a deshora. Volíem conèixer-nos i tan sols s'escoltaren els nostres llavis.

No ens agradava la idea de que allò tan sols fora un somni d'una nit, per això deixarem en el aire que l'última vegada que ens veuríem no seria aquesta, no perquè ens ho varem passar bé, què sí, sinó perquè sabíem que ens ho podíem passar millor.

"Entre dato i dato ens oblidarem

 de que nosaltres formàvem part del dato."

                                                         B.W

Le petite mort

¿No es triste que el cielo sea azul en nuestros mejores días y negro con brillantes en nuestras mejores noches?

La verdad es que nunca asociaría un color a la felicidad, para así poder estar feliz siempre, pero si eligiera algún color, sería el rojizo que se le pone a cualquier persona cuando le ofrecen una noche desenfrenada y sabe que quiere vivirla. Y pintar el cielo con risas invisibles y sudor transparente. 

Después notar que el cielo está más cerca, o incluso que formas parte de él. Ahora entiendo por qué dicen los franceses "le petite mort" y por qué los religiosos quieren ir tanto al cielo. Tal vez me digan que hago apología al terrorismo pero yo quiero ir a ese cielo.

 

Yo soy una zanahoria persiguiendo tu conejo

Mai fou tan fàcil sospirar,

tan sols era feina de les lletres,

deixant-les emanar entre llençols

i rebuscar-les nuets.

No ens veiem mai la faç,

però entenem que està somrient,

no per goig, 

més bé per plaers mundans

que algun dia podrien passar.

Sense donar un pas enrere,

callem allò que volem escriure,

i escrivim allò que volem dir. 

 Buscant aquell pebre que compartir,

no per riure ni imaginar,

tal vegada per beure

un del altre i tots dos del làtex.

Apagant els motors

i per caldejar l'ambient,

regale un somrís

a tota aquella persona 

que entenga les lletres

escrites al meu cel.

Deutschland

1

Estornudo tras estornudo, aprendo que las sonrisas ni se crean ni se destruyen, sólo se transforman de positivo a negativo o viceversa. Aunque también hay algunas personas que se pasan toda la vida en nulo, sin mostrar un ápice de vitalidad, andando por caminar y comiendo por cagar. No es que odie a esa gente, más bien no comprendo por qué su mente tiene el interruptor en off o por qué simplemente no tienen uno.

Pero más importante es que una diga que se pasó toda la vida en positivo o en negativo sin saber siquiera el significado de estas.

2

No quiero ir al cielo si allí está lleno de gente buena, prefiero la nada y disfrutar del silencio, leyendo mis pensamientos y susurrándole a la oscuridad que la odio tanto como a mi mismo.

Y más tarde divagar por mi mente para así crear un universo lleno de laberintos que me mantengan ocupado toda la eternidad.

Aunque a alguien le sorprenda, todos queremos ir allí donde yo digo, ya que en la vida luchamos y luchamos para ganarnos a pulso esta utopía real.

Neu per tot arreu

Hui vos contaré un viatget que férem a les grans muntanyes de Espot Ski, prop d'Andorra. Fou allà el 2010 per Febrer, ací la comarca La Safor no feia gaire fred, com sempre, però allí d'alt, com era d'esperar, ens moríem de fred.

Aquest viatge ja era la segona vegada que anàvem, i tots sabeu per què vam repetir. El primer dia fou el millor, ja que arribàvem allí, ens portaven a per tot el equipatge per poder esquiar, veiem aquelles muntanyes blanques com els núvols d'estiu, que li donaven un toc perfecte al dia. Més tard després de pujar amb el telecadira fins allí d'alt i escoltar la xarrada dels professors i esperar al monitor, ens tiraven per aquella pista verda, la més fàcil de totes, i se'ns quedava curta, però la gaudíem com a nens petits.

Una cosa que odiàvem d'aquest viatge era el menjar, que deixava molt que desitjar, però després d'una jornada d'esquí dura, s'ho menjàvem tot com si no haguéssim menjat en una setmana. Per contra, el millor d'aquest viatge, apart d'esquiar, era la festa que es muntàvem en les habitacions, que fins i tot ens portàvem un joc que nosaltres el vam batejar com a la "oca borratxa", no fa falta que done molts detalls per a que s'entenga de que tractava.

Recorde que totes les nits, un grupet de nosaltres  se disfressava amb el primer que trobava per l'habitació, ja siga papereres, calces, edredons, coixins, de tot.

Després d'esquiar vos puc contar com era cadascuna de les pistes, però vos parlaré de les millors, les roges i les negres. Recorde que una que fèiem sempre era una  roja que baixava fins al hotel i que hi havia trossos on hi havia bots, m'encantava. Ara el millor que ens va passar en una pista d'esquí, va ser quan pujàvem per primera vegada a una negra amb un tele-arrastre, que el nostre amic Tomas, anava d'avant de nosaltres i se va caure del tele-arrastre però se va quedar enganxat amb l'esquí al tele-arrastre i va estar uns 150 metres arrastrant-se pel camí, nosaltres no podíem parar de riure i a més a mitat camí es va desenganxar i va tindre que pujar una negra a peu, tot un show.

Altra cosa que em va agradar molt va ser quan vam anar a un poble del costat i el poble estava tot nevat, m'encantava veure el carrer blanc i els sostres de les cases blanques, pareixia tot tan celestial.

I res aquest va ser el nostre viatget, que esperem repetir-lo prompte.

Eoooo

Hielo,

yo soy buen florero.

Fuego,

yo no me mantengo entero.

Miedo,

yo no me rebelo.

Sueño,

yo no tengo esmero.

Risueño,

yo voy y me meo.

Dueño,

yo controlo tu anhelo

Cielo,

yo te miro y pienso.

Senos,

yo os miro y sueño.

Vaquero,

yo me quito el sombrero.

Madero,

yo me meto con tu acento.

Veneno,

yo te bebo y me muero.

Ego,

Yo me quiero.

Dedo,

yo tengo tu dinero.

Puedo,

yo no tengo miedo.

Eco,

yo no te comprendo.

Banquero,

yo quemo tu dinero.

Cero,

yo seré tu opuesto.

Marinero,

yo voy a ver el cielo.

Estupendo,

yo nunca pierdo.

Mujeriego,

yo voy primero.

Tabernero,

yo me compraré un cervecero.

Acero,

yo te doblo entero.

Viejo,

yo aguantaré tu tiempo. 

Malta i sa malta!

 

Liquidats tots els exàmens del batxillerat, i més d'una amb el títol baix del braç. Era el 2011, i érem una dotzena, o més, de xics i xiques, d'uns 18. El nostre destí era Malta i la seua festa, en concret St.Julians, a primera línia de la platja i de la festa.

El viatge començava bé, ja que teníem un bon hotelet, encara que vam fer poques hores allí dins. El primer que vam fer en arribar allí va ser veure la platja, que era de pedres petites i a alguns li molestava, però per a mi millor que les d'arena de per ací. També vam veure que teníem davant de nosaltres tots els pubs i la zona de copes, per lo tant de luxe, menys per als que volgueren descansar.

La primera nit del viatge va ser una de les millors, en la que vam veure tot allò, una festa bestial, i a més l'alcohol estava més barat que per ací, per lo tant el "pet" va ser bonic. Això de que tot fora més barat que ací va ser una alegria per a molts, la veritat.

Per no anar detalladament en cada dia, un bon resumet del que vam fer en general, vindrà bé.

Provarem les caximbes de per allí, alguns que altres entraren als prostíbuls de per allí, un dia vam anar a Comino a passar el dia a les seues platges perfectes, però congelades. També vam anar a fer busseig amb un guia, tot un amfitrió. Vam anar a visitar La Valletta, la capital de Malta, i un dels últims dies vam anar a una festa en un vaixell a mitat del mar mediterrani, en el que alguns se'n passaren amb l'alcohol i altres tan sols se marejaren del vaixell.

La veritat es que Malta es molt bon lloc per a celebrar el final dels estudis, però millor és anar acompanyat de bona companyia. Vos ho recomane sempre.

Atlas i els seus Berbers

Fou allà al matí, quan el sol eixia per l'est i la majoria dels marroquins dormien, ja que el dia anterior havien fet vida per la nit, pel Ramadà. Nosaltres 6 sense més ni menys decidirem anar a un poble on s'apreciara més la vida dels marroquins i no aquella ciutat, Marrakech, massa transitada per turistes.

Després de lluitar amb els marroquins per trobar un preu assequible per anar a Ouarzazate, emprenem camí amb un 4x4 i ben atapeïts. A mitat camí el marroquí ens recomana canviar de ruta, ja que el

Ouarzazate era similar a Marrakech i decidim anar-nos-en on ens diu, un poble de carretera i després pujar per el Atlas fins un poble berber, passant per una cascada.

Després de acordar el que ens costarien els dos dies per allí, emprenem camí cap al gran Atlas. Amb les motxilles a l'esquena i algun que altre en Crocs per sabates pujarem aquella gran muntanya, en la que si algú se queia se podia oblidar de no trencar-se alguna cosa. El guia anava com "Pedro per sa casa", ningú li aguantava la marxa, i a més ningú podia dir-li que anara més lent per què ningú parlava Francès ni Marroquí. Vam tindre sort que el guia estava experimentat, ja que a un dels xicons se li van trencar les anses i ell li va fer un arreglo amb la camisa.

Després de 2 o 3 hores,  van començar a anar per pla i veien els primers animals, com cavalls o cabres, i lluny l'anhelada cascada, que pensàvem que seria més gran, però igualment estàvem contents.

En arribar el primer que férem es banyar-se en l'aigua purificadora i congelada. i com els seus pares els van portar al món. Més tard meravellats de les vistes al seu al voltant, mentre el guia resava, els xicons van fer una de les millors mig diades de sa vida, amb pendent i pedres però la millor.

A mitat tarda teníem que anar anant cap al poble berber ja que per la nit no podrien guiar-se. Hora i mitja després arribaren al poble on passarien la nit. Allí tot el món se'ns quedava mirant, érem estranys i pocs entendrien que fèiem allí. No hi havia llum als carrers, era un vertader poble berber. Allí ens prepararen el sostre de sa casa per poder dormir, com si fórem els seus millors invitats.

Per berenar ens portaren te de menta, que ja li havíem pillat el gust en aquell país, i pa amb mantega i melmelada, que bo estava. Hi havia una cosa curiosa, va passar un nen amb una cabra remugant i més tard van poder veure al nen amb els trossos de cabra per poder menjar. Per sopar ens portaren cuscús i altra vegada te.  Allí en plena obscuritat, fumaren tranquil·lament i tots parlant de que allò era el millor que havien fet al viatge. 

Al dia següent tingueren una guerra amb les mosques i amb el sol. Ens portaren el esmorzar als 5 minuts de despertar-nos, estaven ben preparats. També podíem veure com els nens matiners i curiosos ens miraven d'amagats i un dels xicons va decidir donar-li a un nen un tazo d'equips de futbol, el nen es va ficar a riure i a córrer a mostrar-li-ho als amics.

Després de passar el matí allí tocava tornar cap a la transitada Marrakech, però amb una experiència més que mostrar-li al món, com estem fent ara.

No voldríem que passara

S'escolta un tret, després un altre. Al moment cau un cos desplomat i el temps que tarda en tancar-li-se els ulls al desplomat, ell pot observar la seua vida passant a 1000 hores per segon.

1-
-Ei mamà d'on venen els nadons?
-Això que t'ho explique el teu pare.

2-
-Ei per què no ens fem una cabanya?
-On?
-Allí als horts

3-
-Sa....Saps que ets molt bonica?
-I tu molt lleig buagh, quin fàstic

4-
-Joder que bona està aquesta tia, me faria sempre palles en aquest vídeo!!
-Oooh si!

5-
-Ja tinc el batxillerat ara a la uni.
-Vinga, que t'invite a unes birres tio.

6-
-Saps que t'estime moltíssim?
-I jo a tu.

7-
-Ves-te'n a la merda, ves-te'n en aquella tia.
-Ho sent.

8-
-Vols que tornem a follar?
-Clar que si, tinc condons de sobra.

9-
-Un brindis per ell, que es el seu aniversari.
-N...no no que ja porte 10 xupitos de cassalla.

10-
-Ja tinc aquesta carrereta.
-Tu on vols treballar?
-Jo crec que per ara no vaig a treballar, me'n vaig a viatjar.

11-
-Konnichi wa!
-Hi!

12-
-¿Guapetón quieres un trabajito? 20 pesos
-No se yo...
-Venga, que soy experta.

13-
-Hahahahaha que collons això volies dir
-hahahahaha com pega aquesta maria.

14-
-Oye boludo no te metas con mi amigo eh!
-Tranquilo él es el que ha empezado.
-A mi me la trae floja.

15-
-¿Dónde crees que vas? Siempre viajando.
-No quiero volver allí.

16-
-Fill meu!! quant de temps sense veure't
-Sí pare.

17-
-Xe! xicon si no t'esforces aquest mes no cobraràs.

18-
-Pare, no era lo meu.
-I que es lo teu? Si portaves 10 anys sense fer res.

19-
-Vos acompanye en el sentiment.

20-
-Pare sé que la pèrdua de la mare es dura però no pots acabar així la teua vida.
-I... i.... que vols que faça?

21-
-Muy bien niñato, estás trabajando bien, te subiré el sueldo!

22-
-He estat a moltes relacions no vull que aquesta siga com les altres.
-Jo tampoc, Sofía.

23-
-Fill estic orgullós de tu, als 35 anys no es mala data per tindre un fill.

24-
-No podem pagar el lloguer Sofía.
-I que vols que faça jo? intenta-ho arreglar amb el propietari.

25-
-Tindrem que anar a casa el meu pare.
-Val si no queda altra opció.

26-
-Has trobat treball a algun lloc?
-Mmm! Anaaa que avui compleixes 5 anys!
-Si papà.

27-
-T'acompanye en el sentiment.
-Els collons! Vosaltres heu vingut ací per què és el que s'ha de fer sempre,no?
-Espera no te'n vages...

28-
-Fes molts amics val?
-El primer dia a l'institut, creus que li agradarà?

29-
-Tenim que escollir entre pagar la llum o l'aigua.
-No pagues la llum.

30-
-Manifestació dia 25 de Gener, vas a anar? es per els desnonats.
-Clar que aniré.

31-
-Corre corre, que venen en pistoles de goma.

32-
-Se alza toque de queda a las 20:30, nadie podrá salir de sus casas a esas horas, no nos hacemos cargo de lo que pueda pasar.

33-
-Tenim que defendre'ns.
-Com? si no tenim ni armes ni res.

34-
-Des de el colp d'estat dels militars ja no tenim ni menjar que emportar-nos a la boca.
-Per què tindria que voler independitzar-se.

35-
-Ana dóna'm un petó, vindré prompte.
-On vas pare?
-Tranquil·la tornaré prompte.

36-
-QUI COLLONS CREGUEU QUE SOU PER CREAR TOT AQUEST CONFLICTE?
-Señor te recomiendo que no alces así la voz.
-¿CÓMO PODÉIS DEFENDER UNA DICTADURA COMO ESTA Y ESTAR TAN TRANQUILOS?
-Si me vuelve a levantar la voz tendré que tomar represalias.
-PAPÀ!
-ANA ENTRA EN CASA!
-¿Señor que pretende hacer con esa pistola?
-Voy a acabar con esta mierda.
-Noooo! PAPÀ!