dilluns, 22 d’agost del 2016

Cites


"No controles el que no és teu i no controlaran el que és teu, millor, comparteix el que tens i ells compartiran el que tenen."

"Per ser lliure primer tindrem que perdre els vicis, així ningú ens podrà controlar."

"Sort que no sóc famós, no sabria explicar qui sóc."

"Aprèn dels somnis."

"Tan sols trobaré qui só en els llocs més recondits de tot allò que forma part de mi, fins i tot tu que m'estàs escoltant ,Ambrosio."

"Puc perdre-ho tot, menys eixe "Ohh yeah"

"Deixa ballar els teus sentiments ,però sempre agafats de la mà de la felicitat."

"Quan caigues, alçat i dis-li al cel, somrient-li, que no et donaràs per vençut/da."

"Me perdí buscando ser una estrella y me paso el día al lado de la luna."

"Em vaig queixar i se'm queixaven, ara no em queixe però ells segueixen queixant-se'm."

"Sempre recordaré aquest moment que em fa cosconelles a la panxa."

"No busques aquella pinça que et subjecte de per vida, sinó la que no et deixe caure ara mateixa."

"Basa tu felicidad en algo que puedas hacer toda la vida."

"No hi ha res cert però tot és cert a la volta."

"Pensa que tot el que tens no ho té ningú, així que respecta-ho."

"Sujétame lo más alto que puedas, que no me quiero perder estas vistas."

"Escric, escric tot allò que en persona no se pronunciar."

"Ja parlarem diuen els muts, però jo si que tinc veu..."

"No canviaràs el futur per molt que penses en ell."

"Razoné lo hecho, pero hecho quedaba"

"No direm mentides, després d'acabar 2n de batxiller i selectiu trobe que no he aprés res de bo."

"Me voy a viajar por mundos pasados, ya que se que son unos de mis mejores momentos."

"No mentiré, en decirte que me hiciste sentir como Lon Hammond, Jr. de "El diario de Noa"."

"Siempre nos quedará Barcelona."

"Búscame que siempre me encontrarás."

"Deixa d'escriure la meua vida, imbècil."

"Viu la vida i somriuràs a la mort."

"No intentes fer-te tan sols un tatuatge, es impossible."

"Posa la teua voluntat el més a prop possible i utilitza-la quan el calga."

"Deixa'm seguir amb la meua festa i jo et deixaré de molestar per a la resta dels dies."

"Que fàcil és mirar sense observar."

"Quiero mostrarle al mundo mi arte, pero primero dime cual es mi arte."

"Dormir, tal vegada, un bé necessari."

"Somric, com sempre, però avui crec que cada vegada és més petita la meua cara."

"Tan difícil es la palabra amigo, que nadie entiende su representación?"

"Tal vez sea un gato solitario, pero y si me gusta?"

"Tindrem que deixar de dependre dels altres per començar a dependre de les nostres capacitats."

"Felicitat dona l'egoisme, però no perpètuament."

"Comprate un cambio de marchas."

"No canvies mai, crec que em va dir algú. Ho sent, la meua vida serà un canvi continu, en el que un no serà millor que l'altre, simplement serà un canvi més, fins trobar l'indicat."

"Qualsevol camí pot donar-te soledat, però no seguir-ne cap dona la pitjor de totes les soledats."

"No escribo lo que quiero, tan solo es lo que se manifiesta."

"Serà ardu, però excel·lent el colofó que obtindrem."

"Brindarem amb cervesa, per la cervesa."

"Dona igual qui sigues, la música sempre et transportarà a un món millor, deixa la música fluir per les teues dents."

"El meu desig és no perdre mai el desig del moment."

"Que no controlen tus pasos aquellos que no saben por donde anduvieron."

"Nuestra voz, que por culpa de no poder encerrarse, no retumba en los oídos de nuestros gobernantes."

"Qui diu que tan sols som un?"

"Ningú menja més que l'egoisme."

"La persona que més odies sempre seràs tu mateixa."

"Nadie nunca me explico las reglas de la vida."

"Nunca fui buen profesor de la risa."

"Otro nombre que me querían poner mis padres era Noel, suerte que no fue así, no me gustaría ser tocayo de un arrogante Gallagher."

"La música no siempre define a su autor."

"La suerte decide en todas las vidas."

"Los montes más difíciles de sobrepasar son los pechos de una mujer."

"Puedo conformarme con lo que tengo y vivir feliz pero sin saber mis limites o arriesgarme a tener más y dejar que decidan mis actos."

"Los días en que mi borrachera es más gorda que una Gordon, es cuando debo ir a dormir pronto."

"Creer que lo que piensas actualmente es una teoría de tu vida, es una locura."

"Una persona tan solo necesita tiempo, dinero y amor para hacer cosas imposibles."

"Tú y yo somos como dos piezas de un rompecabezas, que encajamos bien, pero al avanzar nos damos cuenta de que no íbamos juntos."

"Tota droga te'l seu punt mental."

"Explota't."

"Entrem a la pista, vinga."

"No todo el mundo está reprimido, pero los que no lo están, están en sus casas tocándose los huevos."

"Alçat, lluita i deixa de fastiguejar!"

"Nadie es mejor que nadie, tan solo se complementan mejor con diferentes cosas."

"No faces ni puto cas a eixa veu que et diu que canvies, o intenta-ho."

"Res ens sorprèn, tot ens distrau."

"El ressò és com eixe amic cabró."

"Fes l'amor en roba i no perdis mai el punt misteriós."

"Tots som incommensurables."

"Pensa per tu mateixa i faràs feliç a més persones del que et penses."

"Todo me gusta, nada me contenta."

"Vull valorar-ho tot com abans, ser feliç."

"Els millors moments de la meua vida, quan m'alce i veig que el meu món de somnis no existeix."

"La vida no és com creus, però no és roín per això."

"La naturalesa un bé, però limitat i necessari, RESPECTA-LA."

"Cansa molt més no fer res, que estar tot el dia ocupat. MOU-TE!!."

"Llámame asesino por mis palabras, pues mato el tiempo de mi cabeza."

"Amor lleva todo esfuerzo."

"¿Que si llevan amor mis palabras? Claro que sí. ¿Como si no estarían aquí escritas?"

"La vida passa, i mentre ella passa, nosaltres estem ocupats no fent res? Els collons."

"Consumo luego coexisto con los demás."

"Tot està mal, però no t'ho faces més complicat tu, GAUDEIX."

"La informació excessiva és millor que res, però pensa que tal vegada tot el que hi haja en eixa informació pot ser tan sols el pensament d'un nen amb problemes de concentració."

"La CASA + gran que MAI, la MENT....TAMBÉ."

"Si tens un horitzó, al arribar o no trobar-te'l, tindràs que crear-te altre."

"Simplement ser feliç és més fàcil ser-ho, que pensar-ho."

"Que internet siga la teua biblioteca i tu el bibliotecari."

"Jo era el boig del poble, però mai ningú em va matar."

"La muntanya suportà totes les nostres rialles."

"La vida es un complemento, lo principal es pasarlo bien."

"No sé cuando nos tintaron el cielo de color azul, pero no quiero pagar los colores de esta libertad 'democrática'."

"Tanto queremos ver, que al final no observamos nada por miedo a equivocarnos."

"Controles el meu cap des de l'exterior, veu versàtil, però no aconseguiràs canviar allò que realment pense, fins que no me mates."

"No ens ensenyen a ficar-nos facilitats en aquesta vida plena de problemes?"
"La felicitat l'hem inventada i poca gent l'utilitza."

"De jóvens ens mengem el món i quan ens fem majors anem vomitant-lo."

"Per què ser? si tal vegada res siga."

"Quan un pensa que no és res, és per què realment el que vol és ser-ho tot."

"Açò és la mort de la mort i la nostra mort és la vida de la mort."

"Hi ha música que et dona ganes de seguir somniant."

"La música moltes vegades no fa falta que estigui acompanyada de veu per a que et parle."

"Bon dia, bon."
"Algún día seré tan raro que ni te darás cuenta de que soy yo y te daré la oportunidad de volverme a conocer."

"Entre dato i dato ens oblidàrem de que nosaltres formàvem part del dato."

"Mai ningú em va preguntar que volia ser de major, així que vaig decidir no ser res, tan sols somriure molt, volia ser un somriure amb potes."

"Hi ha escrits que mai moren."

"No sabía si quería quererla, pero su sonrisa me obligó."

"Bona nit Nit."

"No te aburras de soñar, a no ser que siempre sueñes lo mismo y lo odies."

"No et rigues mai del Karma."

"Mi subjetividad no es tu objetividad."

"Records de futur, els millors."

"Ningú sap el que amaga la NATURA."

"Aprendí a querer viendo cómo me querían."

"Bon dia per a tots, menys per a una, per a ella, més que bon dia."

"No queríamos escribirlo pero las palabras nos obligaron."

"Nunca fue un avance caminar, ya que nunca dejamos de mirar atrás."

"Que nadie nos cuente lo que podríamos haber hecho."

"Ya nadie escribe sobre el cielo, pues nadie lo ve des de su patio, ya que la ropa tendida cubre su vista."

"No hay casa nueva sin personas nuevas."

"Cuando el sol avanza las risas no dejan de llover."

"Las citas de los famosos se las inventan los fans." Albert Einstein"

"Fui andando sin mirar atrás y el pasado se puso justo delante."

"Bon dia vida, avui seràs tan puta?"

"Fins aquí tot el que necessite per oblidar-me dels meus problemes."

"No hi ha un primer amor si no hi ha més d'un."

"Si sueño no duermo, si no duermo no sueño."

"La diferència entre una persona culta i altra curta tan sols és d'una lletra, aneu en compte en com escriviu."

"No voy a seguir andando si el camino es llano, me gusta más si es esdrujulizo."

"Sin pies el camino sigue siendo recto y hacia delante."

"Sin morir puedes estar muerto y vivo podrías no estar viviendo."

"-¿Crees que eres importante en la vida de alguien?
-No soy importante en la mía, voy a serlo en la de otros."

"Volví sin apenas haberme ido."

"Ella és la meua Gata, jo el seu Gos."

"Nadie se quedará con mi casa, aunque no sea rentable, ya que mí casa son mis palabras."

"Ella porta els pantalons, la falda i el tanga, jo vaig despullat."

"Seré la xica lletja i tu la lesbiana amb mal gust."

"Facilitats"

"Nunca tuve tanta envidia del frío como anoche."

"La meua model més assenyada és la meua gata."

"Hay que ver que viendo no se observa."

"Perdiendo tiempo para avanzar en el futuro sin tener en cuenta que retrocedes en el presente al perder ese tiempo."

"Muero al saber que muriendo no dejaría de vivir."

"No gaudiria mai d'un silenci, si fos aquest, el que em digués t'odie."

"Tal vez te enfurezca de vez en cuando, pero sé que tú quieres que sea yo quien te enfurezca."

"Ja ho se, jo no tinc art, jo sóc l'art, i fins ací el meu ego."

"Sense pressa la vida es fa curta."

"Te enamoraste a primera burla."

"Hoy soñaré que sueñas conmigo."

"......Bo."

"Esta noche se nos acabó el tiempo de ser tristes..."

"Vota per a que no et boten!!"
"Gràcies per deixar-me aprendre de tots vosaltres."

"Suant ho he passat bé, tant al llit com a la pista."

"Intentarem dormir com dormen les preses."

"Sobrios de amor, la cama nos esperaba."

"No te quiero rica, tampoco vehemente, tan solo te quiero viva."
"Et veig demà al matí."

"Bona nit, demà menys."

"On estan els dies d'estiu on suar tan sols era sinònim d'estar passant-ho bé amb altra persona?"

"-Què és el que més t'agrada de la teua vida? i el que menys?

-Que no és tan sols meua."

"Ara tan sols camine."
"¡Hoy más que nunca, púdrete en el infierno Verano!"

"T'odie fastigós masclista!!"

"Còmode en el mar d'incomoditat."

"Mai és mal dia per a trencar un mirall."

"Hoy, mañana y siempre será sublime, y lo sabes."
"Aquesta nit no t'oblides de somriure."

"Sólo follaron mis palabras, pero el orgasmo lo tuve igual."

"Com vaig a tindre-li por, si farà de ma casa una fortalesa."

"Es verdad que los impulsos siempre aportan algo bueno."

"Gràcies per tot, M'encantes."

"Mai perdis la teua essència i aconseguiràs trepitjar tots els llocs del món."

"Quien un día se olvida que lo puede pasar bien, es que ya no tiene ganas de existir."

"Ayer pensé en dejarlo todo y empezar de cero, pero olvidé que cada día era un día nuevo."

"Perdimos el norte y nos olvidamos del sud..."

"Amb amfitrions així, anirem a visitar-te a l'infern si cal."

"Futur, corre que t'agafe!!"

"No sóc bo, però són bons els que em consideren bo."

"Els dies passen però la relació viu i somriu."

"M'encanta quan em tires pel sòl, és allí on t'observe més magnífica."

"Si vols somniar dolç, ves a dormir amb olor a xoxo."

"Porque la vida corre y el tiempo si que se acaba."

"Nunca me sentí tan solo como cuando me dijeron que no hacía falta."

"Poques persones m'importen més que els animals."

"Avui com mai seguirem els passos de l'aigua."

"Disfruta Bonita!"

"Cómo el Jorobado, en toda relación."

" Com si una part de mi desaparegués poc a poc..."

"Divide y vencerás decía alguien anterior a mí. No es verdad que David venció de un solo golpe a Goliat."

"Moltes gràcies per tot. Busca't, troba't i dóna'm el plaer de tornar-te a conèixer."

"Estudiar como método de vida." 

"Exacto" 

"Método ubuntu de vida." 

"El artista quiere tanto su arte que no sé da cuenta que está sólo." 

"Me gusta cuando me ignoras porqué estoy cómo ausente." 

"Olvidé que en las montañas rusas también hay que subir."

"Sóc una paperera emocional." 

"Ja ho vaig dir en el seu dia, quan n'estic feliç és quan més inspiració tinc." 

"Cómo te puede extrañar no poder dormir la víspera de una nueva aventura..." 

"Ayudar a la gente tal vez no mejore su vida, pero la tuya cambia por completo." 
"No me siento orgulloso de tener orgullo de ser modesto." 
"Hice que la pelota rodase pero no me di cuenta de que estaba vacía."
"El número dos com estil de vida."

B.W

divendres, 19 d’agost del 2016

¡Adiós enanos!

Después de menos de dos meses, me he dado cuenta de que lo mío no es estar con un grupo de niños. Niños que no entienden de ordenes ni de obligaciones, que su afán es ir primero de la cola, que no comprenden de amigos ni de enemigos, que los peligros de la vida no les produce ningún escalofrío. Yo no puedo encargarme de que veinte niños comprendan que tirarse piedras puede hacerles mucho daño, ya que yo era igual....

Por eso, dejo a la gente que decidió estudiarlo o amarlo, que se encarguen de explicarles como relacionarse, como jugar y como vivir, porqué estos pequeñajos me superaron y ahora mí odio puede llegar a ser irracional para muchos...

dimecres, 17 d’agost del 2016

Voleibol

Amb els jocs olímpics en curs, aquest estiu en el que més lliures tinc les nits, i els matins tan sols els utilitze per cuidar dimonis. Me n'he adonat que l'esport em faltava. Necessitava sentir els músculs contraure's per tornar a estirar-se, donant eixe cosconilles que de gelat son semblants al dolor, però amb el cos calent un pot arribar a gaudir d'elles.

Apart de gaudir de l'exercici físic i veure com tot d'una el cos es torna més resistent, fent així la ment inclòs més forta, ara torne a veure el voleibol com a part de mi. No se quina mala idea fou deixar-lo de banda. 

He passat tantes hores tocant de dits, d'avant-braç, al sòl fent una planxa, inclòs botant a la xarxa, ja siga per rematar o per intentar blocar. Ara, després de veure als jocs olímpics a la llegenda Brasil, a la avançada EUA, a la Russia conquistadora i a la Itàlia trencadora, veig en aquest esport un punt "d'ennarbolament endorfínic". (cap expressió millor per definir-ho)

dissabte, 13 d’agost del 2016

Que tingues bon dia

He passat més temps al seu costat que tot sol durant aquests dos anys. Ella formava part de tot en qualsevol dia. Cap preocupació, cap idea, cap novetat n'érem els primers en assabentar-nos-en. El dia començava amb un bon dia, i gairebé sempre acabava amb un bona nit. Es pot dir que estar casats era dir poc. Sense voler-ho el temps passava, i volent-ho, comprenia que cada vegada ella formava més part de la meua vida que tots aquells que havien compartit més anys al meu costat. També se'n pot dir que creava un certa angoixa, el pensar que pot ser eixa persona m'acompanyaria durant tota la vida, sabria que he fet, que faig, inclòs que faré. Però no feia por. 

Ara més distanciats i amb una visió més general de nosaltres mateixa, un es para a pensar i arriba a concloure que les persones necessiten evolucionar. Sorprendre's a ells mateixa. Investigar-se ben endins per aprendre, aprendre a ser feliç sense lligaments. Amb la distancia, un compren que aquella estima que t'impulsa a fer que l'altra persona se senta bé al teu costat, és també la que t'ensenya que l'altra persona vol ser feliç sense tu. I ara com mai, aprendre a disfrutar d'aquells moments en els que et conta lo bé que s'ho ha passat, i lo feliç que es troba. 


"Disfruta bonita!"
                      B.W

divendres, 12 d’agost del 2016

Sóc com l'aigua

Fou l'aigua la que em marcava el camí, dia  a dia, pas a pas. Ella corre, salta i s'escorre. Veure-la com avança endavant, sense cap barrera que la puga parar, sense cap rival amb la que mesurar-se. Des del naixement fins a la platja, tot riu lluita sempre per seguir el seu camí, si una pedra apareix, la bordeja o la sobrepassa, si una canya tapa la seua vista, simplement l'arrastra. Al arribar a la platja, ha de lluitar per fer-se lloc allí on tot roman, sobre vindre les marees i aguantar les onades. Avui dia, encara que Lee parlava d'altra qualitat de l'aigua, la seua interminable lluita també és un exemple a seguir.


"Avui com mai, 
seguirem els pasos de l'aigua."
                                       B.W

dimarts, 9 d’agost del 2016

Recordándonos

- Ella lucía un vestido blanco de seda, sus… su… era un centímetro más alta que yo, y le gustaba mucho la pasta, eso sí que lo recuerdo. Recuerdo que me encantaba su sonrisa, mostrando todos sus dientes, igual que en los anuncios, y… y ella… 
- Se hizo el silencio en la sala. - Muy bien señor Pons, hoy ha recordado un montón de cosas, después seguiremos con su pequeña princesa. Ahora Señora Roig, como es de costumbre, los nuevos deben intentarlo hoy también, como el señor Pons ha intentado describir su princesa inténtelo usted con el suyo.
 - Él… él era de piel negra… y… y tenía los ojos del color de su piel… eso lo recuerdo… mentira él era moreno, y tenía la espalda muy grande… Tenía el pelo largo… tan largo que me molestaba, aunque… más tarde se lo cortó… 
- Ella, ella… - Interrumpía el señor Pons. Ella besaba muy bien, mucho mejor que muy bien y siempre se quejaba por todo… 
 - Él… - Ahora la señora Roig. Él me quería tanto que me agobiaba, incluso tenía un tatuaje a la espalda… muy grande… - Se hizo el silencio en la sala después de un “Oh yo tengo uno” del Señor Pons… 

 ------------------------------------------------------------------
  Microrrelat per al I certamen literari "El Alzheimer y los recuerdos"

dissabte, 30 de juliol del 2016

Comparte tu vida

A día de hoy, el mundo entero comparte, vía digital claro está. Tal vez sólo compartan cuando lo pasan bien con los amigos, cuando viajan, tal vez alguien compartirá tan solo los momentos en los que esté triste y quiera que le escuchen. Es posible que alguien comparta sus ideas y se crea Shakespeare o Einstein. Hay gente que incluso comparte su día a día, cuando se levanta, que come, donde va, con quien, incluso su porqué...


No considero malo que la gente comparta, que aprenda de los demás, tan solo me inquieta la idea de que solo se compartan vía virtual, que esas personas no tengan alguien con quien compartirlo, diariamente y de palabra. Ya sea tu amigo/a, tu novio/a, tus familiares o incluso tu mascota, hay gente que te quiere escuchar y que quiere que les cuentes tus inquietudes o tus debilidades, que les sorprendas con tus ideas, incluso que les des miedo con alguna de tus ideas locas.



Por eso creo que compartir unas risas, unas lágrimas, o incluso una vida con alguien, siempre va a ser mucho mejor que tener cien amigos "Cara de libro" que te den un me gusta a tu publicación...





"Porque la vida corre 
y el tiempo si que se acaba."
                                   B.W

diumenge, 17 de juliol del 2016

Poséeme

La cogí por la cintura, para acercarme violentamente a su cuerpo. Ella suspiró por la sorpresa, para acabar colgando de mi cuello y reposando sobre mi pecho. No hizo falta decir ni una palabra, para empezar a besar su cuello terciopelado. Empezó a poner los ojos en blanco, para disfrutar del momento. Mis manos bajaron poco a poco hasta su culo respingón, para empezar a subirle ese vestido de seda que tanto le gustaba. Ella suspiró, para añadir un cómo me pones. Se cogió de mi espalda con todas sus fuerzas, para sentirse deseada. Mis manos tocaron su espalda frágil, para empezar a acariciarla. Ella me quita la camisa con prisa, para notar mi cuerpo caliente y acercárselo al suyo. Ella me llena de besos el cuello, los pectorales y los hombros, para luego intentar quitarme los labios a mordiscos. Le quitó el sujetador deprisa, para contemplar sus pechos empitonados. Beso uno de ellos y después empiezo a morder el otro, para dejar que sus manos empiecen a buscar mi culo por dentro del pantalón. Ella empieza a quitarme el pantalón y yo su pequeño tanga, dejándonos al descubierto, para acabar pasando una hermosa noche....


dimarts, 12 de juliol del 2016

Ahora ellos me leen

Aprendí de mis hijos que en las noches más oscuras, leerles un cuento les relajaba, y durante las tardes más calurosas les costaba seguir la línea del cuento. Ante todo, ahora que ya tienen doce años y no quieren que les lea, aprendí a leer sus expresiones, y todo esto gracias a leerles cada día un cuento diferente. Había noches que sabía que estaban cansados, les leía uno de sus cuentos de superhéroes y se iban a dormir con una sonrisa por boca. Otras estaban tan tristes que preguntándoles al día siguiente si les había gustado, entrelazaban sus pensamientos y el cuento formando una de las historias más dramáticas jamás escuchadas. A día de hoy, ellos escriben a diario su vida para después contármela a modo de cuento y me encanta pensar que leerles a diario les haya hecho más observadores. Para que puedan contemplar la vida como realmente lo merece, y conseguir que la creatividad surja de su interior mejorando así cada día de su vida.


--------------------------------------------------------------------------------
Microrrelat per al certamen internacional de microcuentos "Leer(te)"  de Cerezo Ediciones

dimecres, 6 de juliol del 2016

M'encanta el teu somriure!

Viatjar i tornar a viatjar. Les hores cara el finestral del autobús o amb els ulls closos intentant dormir pot ser se't fan eternes, però si saps qui t'espera a l'eixida d'aquell bus, no hi ha cap hora que et sobre...

Al arribar allí, pareixia un poble abandonat, amb els carrers buits i jo tot sol, amb tot el necessari per passar un gran cap de setmana, i per meitat de la carretera. No em sorprenia no entendre la gent del meu voltant, però se'm feia estrany escoltar aquell accent que tant m'agradava.

Ja prop de la nostra llar per uns dies, em vaig sentir com si estigués al passeig germanies però amb cares completament desconegudes. El millor per relaxar els peus tollits de 10 hores de viatge fou el petit riuet que arribava fins una gran font, on mullar els peus i sentir l'aigua gelada netejar els peus, amb l'olor a formatge, fou un goig de Déus.

Dintre del nostre petit dúplex, amb tot el necessari per no necessitar ni sortir d'ell, la migdiada no la vaig poder perdonar, esperant-la a ella i somniant en poder abraçar-la ja de una. La mitja tarda s'acostava i allí l'estació de trens, eixos 10 minuts esperant-la si que se'm feren eterns, més inclòs que les 10 hores de bus. Però al veure-la, amb la motxilla carregada, com si se n'anés de casa, com sempre que ix de viatge, els ulls se'm ficaren a brillar, i n'estic segur que les pupil·les se'm dilataren el màxim possible. L'abraçada durà poc comparant amb el que m'hagués agradat tindre-la entre els meus braços. però preferia anar al nostre niu per a poder gaudir de la seua mirada tan sols per a mi.

Allà al niu, ploràrem, riguérem i sobretot somréiem, després de casi un mes podia tornar a dormir abraçat a ella i tot malson desapareixia de la meua ment. No volia que acabés mai aquell cap de setmana que semblava més bé un somni.

A la França com ja n'estava clar, provàrem els crêpes, i gaudirem del postureig de fer-se fotos enlloc, creant uns records per poder vèncer a la puta memòria oblidadissa. Res havia canviat en nosaltres, com si el temps no passés, amb dos seguíem tinguent les mateixes costums i pareixia que mai havèrem deixat de viure junts.

Per això, ma petit, espera'm allà que jo tornaré per gaudir tots dos de nosaltres.

T'estime i gaudeix-t'ho que t'ho mereixes.


dissabte, 25 de juny del 2016

El sopar d'aquella nit...

Els pèls despentinats i greixosos, la gola aspra i el cap enubolat... Despertar allà mig dia i no recordar ni on eres,  tan sols podia ser conseqüència d'una nit que inclòs acabà per transformar-se en dia. Veient com el Sol amaneix per l'est i ens cega eixos ulls cansats, després d'una nit plena de vida, de vida compartida.

No erem tots allà sopant i molt menys al acte que ens nombrà graduats, però la festa se la pegàrem com si tots estaguèssim allí, com al "Sopar d'aquell dia", disfrutant dels somriures, compartint licorets i gaudint d'allò que li diem vida...






"Els que visqueren la nit,
avui no els fa falta
que els enalteixca
amb boniques paraules, 
ja que la nit fou massa bonica."
                                       B.W

dissabte, 11 de juny del 2016

Bon voyage ma petit

Després de traspassar la barrera dels 24 mesos, un posa la mirada enrere per recordar tant la introducció, com el nus d'aquesta història...

Tot començà amb les xarxes socials, l'amor per escriure i l'hedonisme pur. Encara erem dos universitaris, on la vida adulta ens parava molt lluny, les 6 del matí era una hora apta per estar parlant cara la pantalla, inclòs cantant Sopa de Cabra dins del cotxe que tant ens a aguantat. 

Perseguírem els dies per a que no acabaren tan prompte, buscant petons i abraçades, descobrint cadascuna de les cantonades noves, tant del nostre cos com dels nostres caràcters. En poc de temps l'estima aparegué davant de nosaltres i era tan gran que ni la persona més gelada del món la podria esquivar....

Buscàrem maneres i maneres de passar el temps junts, i les trobàrem, i tant que si. Cada vegada hi havia més moments a la nostra vida on tots dos plegats compartíem vida. No hi havia aventura que, encara que no férem junts, no ens donàrem l'oportunitat de col·laborar donant el nostre veredicte i la veritat, mai havia viscut tant com aquests dos anys.

Com a tota història, no tot havia de ser bonic, però no per això dolent. L'enuig formà part de molts dies, inclòs perdre la noció de la comunicació per la seua culpa. No fou agradable ninguna de les vegades la veritat, però si he de traure alguna cosa positiva d'aquests dies, és el fet de poder conèixer-nos més enfons, aprendre dels nostres prejudicis, per a dia a dia millorar la relació, i així ha estat...

En relativament poc de temps ens embargà la idea de conviure junts, i encara que a primer cop d'ull donés una mica de por, els mesos ens ensenyaren que la por es una cosa que s'ha de vencer per tal de viure aventures junts. Els bons dies de bon matí, les abraçades a mitja nit, inclòs la calor que emet el meu cos a tothora.... Tots ells formaren part dels millors mesos que hem passat junts, i clarament tindrem que repetir, allà Madrid o Barcelona, qui sap...

Altra cosa que recalcar d'aquesta història fou els viatges per tal de conèixer la desconeguda Espanya. Ja sigui a poblets com Confrides o grans ciutats com Cuenca, o inclòs les capitals del nostre país, a tots ells han regnat els somriures. Viatjaria amb tu fins a la fi del món per tal d'observar com tot explota davant de nosaltres, similar al Club de la Lucha de Fincher...

Ara els quilòmetres ens separaran una estona curta però dura, ja que no podré molestar-te totes les nits abans de dormir, i no podràs valorar els meus 'exquisits' manjars. Encara així, se que aquesta aventura serà gratificant i reconfortant per a tu, i al tornar cadascuna de les aventures viscudes, ompliran tant la meua com la teua vida...

Tan sols hem queda acomiadar-me mon petit....

Gràcies per tot, i gaudeix de la vida amb un somriure per boca.


T'ESTIME!

Ara uns pocs records...















´