Festivaleando!

 

"Et despertes a les 8 i mitja del matí, obris primer un ull, i notes un malestar angoixant, el únic que pots divisar amb eixe ull despert és una tela de color verdós, verdós-terrós, aleshores és quan obris l'altre ull i veus més tros de l'espectacle, on la terra cobreix la majoria de la immensitat, i l'altra part són pertinències d'algú conegut, no saps si d'un somni i qui sap si d'un amic que seu al teu costat. Després de l'observació, un poc borrosa del teu al voltant, al cap tan sols te se passa una pregunta "On estic?", però no tens prou neurones per a respondre-la i decideixes seguir dormint, aleshores mentre et cap gires cap avall per seguir amb eixe somni d'una festa al·lucinant, veus allí al teu costat, en realitat no saps distingir si és o no és un amic teu, ja que com tu mateixa ell està tot suat i rebentat, però és en eixe moment quan el ve a la ment tots els records.... No era un somni tot allò, deduïes, i instants després seguies dormint, al mateix sac que fa uns minuts, a la mateixa tenda de fa unes hores, i al mateix càmping de fa uns dies, tan sols un somriure podia haver-hi escrit a la teva cara... "

"Deixa'm seguir amb la meua festa

i jo et deixaré de molestar

per a la resta dels dies."

                                                Un que vol més festa...

Ambrosio

I no la perdes...

Al vespre som, tan sols, tu i jo, pensant amb el mateix, rient-nos de tot allò que se'ns passa pel cap, somrient, per recordar temps passats on érem junts, on observàvem als altres creient-nos superiors per tindre'ns l'un a l'altre. També som nosaltres, tan sols, els que passem junts totes aquelles penes, que sí, ens fan forts l'un i a l'altre després d'havers-les superades tot junts, i trobe que sense tu, res hagués sigut possible, tu i jo tan sols...

Desperte i ets al meu costat, vaig al servei i vens amb mi, un poc incòmode la veritat, ja que no et desenganxes de mi ni per un instant, a més pareix que llegeixes el meu pensament, però saps que et dic, si no fos així com podria demanar-te després ajuda quan més la necessite (?), per això, d'una manera o altra m'estàs ajudant i ho respecte...

"Avui és un dia llarg i els núvols tapen el sol fent que aquí on jo visc, el sòl sigui gris i els colors, tants colors que hi ha aquesta la nostra societat, siguen tots apagats. Degut a l'avís de tempesta la piscina municipal d'aquí del meu poble és xapada, i tan sols queda sortir amb els amics, a gaudir de tot el que es puga fer a aquest dia, però ningú vol sortir ja que els fa por mullar-se i prefereixen quedar-se cara l'ordinador, ja sigui jugant, conversant o xafardejant... Jo avui no tinc ganes de fer tot això, tinc ganes de córrer per la muntanya, veure el cel, i reptar a eixe Déu que diuen que hi ha en el cel, per a veure qui aconsegueix guanyar avui. Veig que ell accepta el meu repte fent ploure excessivament, i duent la tempesta a governar a tota eixa espantada societat a través dels seus sorolls fots i contundents, en eixe mateix moment d'alt del cim de la muntanya, des d'on es pot veure cada racó del meu poble, jo sóc feliç, tal vegada Déu m'haja guanyat altre cop, ja que d'un bon refredat no em salva ningú, però he sentit per primera vegada la llibertat per les meves venes, i tot açò és gràcies a tu Ambrosio, tu que sempre em fas elegir el que realment vull i fas córrer la por de la meua ment."

"Posa la teua voluntat 

el més a prop possible 

i utilitza-la quan el calga."

                                               Un que mai perdrà la voluntat

Rebombori

Sueño mis sueños, el sueño perdido y los sueños en el aire, levanto la mano y toco las estrellas, bostezo de sueño, pero no encuentro mi sueño, encuentro la almohada y suena el despertador, me doy cabezazos contra la pared y se aparece mi sueño, pero el sueño me inunda y caigo redondo en el centro de mi mundo...

Al día siguiente despierto "¿Fue todo un sueño de sueños con sueño?"

No entiendo nada, pero lo entiendo todo, le doy vueltas a todo y lo encuentro todo, luego respiro, lo olvido y vuelta a empezar...

"Luna porque te ríes de mi??
Siento que algo despertó en mi
No se si es bueno o malo
Solo se que me gusta y lo detesto..."

                                                              Jordan Cortés

Apunts!

Bon dia, bon. Enyorança de temps passats, presents descontrolats i futurs perduts. Anem a deixar-ho tot a prop del foc, i començar a obrir els ulls, observar, contar i molestar. Veuràs un món creat milions d'anys i unes bèsties destruint-lo en menys de 2 segons, i eixos dos segons seran tota la teua vida, de la que no podràs escapar amb un suïcidi ni la que podràs millorar amb treball del dur, tan sols serà una vida més, la teua vida.

Aleshores dedica-la a fer el que vulgues en cada moment, sense pensar en repercussions ni històries, simplement el que desitges fer en eixe mateix moment. Tingues els braços ben oberts per rebre qui vulga la teua amistat i el cor seré per poder entendre el que en realitat vols. No et deixes influenciar i busca la teua pròpia felicitat, per molt complicada que siga.

"Hay más felicidad en dar que en recibir. "

Empieza a abrir los ojos, ya ha pasado la tormenta

¿Alguna vez te has sentido como una bolsa de plástico, a la deriva por el viento?
Queriendo empezar de nuevo?
¿Alguna vez te has sentido así, sentido tan delgado como el papel?
Como un castillo de naipes, un golpe de excavar.

¿Sientes que estas enterrado?
6 pies bajo gritos, pero nadie parece oír una cosa
¿Sabe usted que todavía hay una oportunidad para usted?
Porque hay una chispa en ti

Sólo tienes que encender la luz, y deja que brille
Sólo como los de la noche en 04 de julio

Porque querido, tú eres un fuego artificial
Vamos, demuéstrales lo que vales
Haz 'em ir "oh, oh, oh"
A medida que cruzan el cielo-o-o

Cariño, eres un fuego artificial
Vamos, los colores de su estallido
Haz 'em ir "oh, oh, oh"
Vas a dejar el 'em

Usted no tiene que sentir, como un desperdicio de espacio
Eres el original, no puede ser reemplazado
Si supieras, lo que te depara el futuro
Después de un huracán, viene un arco iris

Tal vez su razón por la cual todas las puertas están cerradas
Así que podría abrir una que le lleva a la habitación perfecta
Como un rayo, su corazón se fundirá
Y cuando llega el momento sabes?

Sólo tienes que encender la luz, y deja que brille
Sólo como los de la noche el 04 de julio

Porque querido, tú eres un fuego artificial
Vamos, demuéstrales lo que vales
Haz 'em ir "oh, oh, oh"
A medida que cruzan el cielo-o-o

Cariño, eres un fuego artificial
Vamos, los colores de su estallido
Haz 'em ir "oh, oh, oh"
Vas a dejar el 'em

Bum, bum, bum
Incluso más brillante que la luna, luna, luna
Siempre ha estado dentro de usted, usted, usted
Y ahora es el momento de dejarlo

Porque querido, tú eres un fuego artificial
Vamos, demuéstrales lo que vales
Haz 'em ir "oh, oh, oh"
A medida que cruzan el cielo-o-o

Cariño, eres un fuego artificial
Vamos, los colores de su estallido
Haz 'em ir "oh, oh, oh"
Vas a dejar el 'em

Bum, bum, bum
Incluso más brillante que la luna, luna, luna
Bum, bum, bum
Incluso más brillante que la luna, luna, luna.

Larga vida a la espontaneidad

Una vez mi abuelo me dijo: "Sigue el camino de las estrellas y siempre encontrarás la luna, rápido o lento, que más da, la cuestión es que la encontrarás. Las lunas tan solo mueren cuando se pierde la esperanza..."  Estas fueron sus últimas palabras que oyeron mis ya taponados oídos... 

[...]Un día de verano, note que la tierra me tragaba, me sudaban las manos y estaba muy torpe, no podía dejar de pensar y pensar, no me importaba ya nada, sabia que todo se desvanecía, hacía oídos sordos a todo y me daba igual que el mundo estallara en ese preciso instante...

La tarde se me echa encima, tengo muchos exámenes y necesito sacar muy buena nota para poder entrar a lo que "realmente quiero estudiar". (mentira, aun no lo se, pero es lo más fácil para mis capacidades) Pero hoy, hoy no tengo la cabeza centrada, veo una mosca y me paro a pensar si esa mosca tendrá hijos, un rayo de luz me da en el ojo y pienso si habrá vida fuera de este planeta. Demasiadas tonterías para tan poco tiempo, pero simplemente es que necesito tener la mente ocupada para no pensar en mi futuro...

Van cayendo las gotas de la lluvia por mi ventana y ahí estoy yo, observando como se baten en duelo para ver quien llega antes a la madera y la hinchan. Tal vez no es la mejor idea de todas estar un sábado por la noche viendo el patio de tu casa des de una ventana, pero hoy no llueve en el pueblo y quería que lloviese... aunque sea para ver quien gana.

Despierta, y vuelve a despertar, el silencio de la oscuridad es aterrador, no ves nada, no sabes lo que pasa a tu alrededor, tal vez dos mosquitos estén formando sus hijos por primera vez, y tu estas solo en una cama ,demasiado grande para ti, observando la oscuridad, esperando que pase algo para así poder dejar ya de una vez esta batalla de pensamientos, donde al final solo queda un charco de sangre y unos ojos cansados sin ganas de afrontar el día, siendo siempre demasiado largo [...]

Pero todo eso ya es historia, ya que como mi abuelo me dijo, seguiré el camino de las estrellas y  dejaré que esa luna rubia cenizo llegue cuando menos me lo espere.

"Siempre nos quedará Barcelona."

Bon vent de ponent...

Despertar un dia a les 12 del matí, mirar per la finestra i notar eixe aroma d'estiu i veure com els rajos de sol arriben fins el teu llit dient que avui fa dia per a poder viure. T'alces del llit i ensopegues amb l'ordinador, recordes que a la nit vas tindre que deixar-lo al sòl per que ja era molt tard i estaves massa cansat per alçar-te, et poses les xancletes i mentre pixes encara amb els ulls mig tancats, pots veure't a l'espill i observes que tens un somriure a la cara[...]

Surts al carrer i mentre tot el pega voltes, penses i tornes a pensar.... Tot m'està anant bé, que he fet jo per merèixer tot açò? De veritat tinc tot açò jo? Puc tancar els ulls mentre al meu cap tan sols ressona una veu tènue i massa dolça que em diu.. "Only love is all maroon". I sí, trobe que m'excedeix, al pensar que tot em va bé, però es que tan sols puc pensar en que no he perdut el meu TOT, en que el meu tot segueix aquí al meu costat....

I ara tan sols queda tornar-te a veure....Tornar a notar la teua suau pell...Tornar a escoltar-te dir eixes paraules que tant m'agraden, a cau d'orella....I és que et necessite més que a res en aquest món...

"Me voy a viajar por mundos pasados,

ya que se que son unos de los mejores 

momentos de mi vida."

                                              C'n'A

Per últim...

Para una noche triste tan solo necesito escuchar la más linda voz retumbar esas palabras tan bonitas dedicadas a mi, con las que puedo seguir soñando y dejar de lado los malos ratos y los malos momentos, por eso y todos los momentos pasados tan solo me queda decirte que JE T'AIME MON AMOUR!

"Búscame que siempre me encontrarás."

                                                             Para ti mi amor

Pasen y vean hoy muere mi Roedor

La luz se apaga, ya nada tiene color.

Una desazón me corroe por mi interior,

mientras todo da vueltas a mi alrededor.

Luego soy yo el que se siente roedor.

Cúbreme con tu manta, hoy es sábado.

Empiezo a pensar que algo me queda por pensar.

Dame de comer, aun no he comido nada.

Razoné lo hecho, pero hecho quedaba.

Viernes noche, el amanecer más bonito.

¿Que hoy no tienes droga para mí?

Dormir no puedo si a ella no siento, 

la noche es larga y yo la quiero. 

No me quedo de pie, a ver si me hundes,

prefiero la cama y que me golpeé mi lluvia.

Cada vez menos sueños, más pensamientos,

buscame en otro lado, yo ya no me sustento.

Empieza la función,¿No querías una ración?

Hoy es de acción, y alguien ríe un montón,

debe ser el actor, que le bañaron con una flor.

Tan solo queda el final, menuda tensión.

Fue una inmolación. Ya no ríe tanto el señor...

"La vida son las vacaciones de la muerte

,aprovéchalas, sólo hay unas."

Sin duda mi mejor trago...

Cada noche me detengo, me pongo ligero,

y me meto entre sábanas y sueños.

Busco lo que todo hombre detesta,

sabiendo que son utópicos, mis pensamientos.

Parado frente mosquitos y arañas,

dando vueltas a mi habitación entera, 

que es donde residen mis entrañas

llenas de osadía y descaro.

Llevame contigo donde quiera que vayas,

no se van a comer mi obstinación

mientras me dejes buscar entre cervezas y tapas.

Sigo mi camino inédito con tacto,

buscándote entre callejones y peldaños,

no me empujes al abismo, allí no he perdido nada,

tan sólo dame 5 euros o conviértelos en agua.

Pierdo el norte buscando el sur, 

pero cato mi norte mostrándote el antártico.

ven y aclarame todo cuanto sepas que estoy sobrio,

y dime que es una fantasía lo que quiero.

Dejame con todo, pero dime que no soy nada,

esto es mi sueño y ya me espero cero,

voy a disfrutar del cielo,

ya que tu sigues a mi lado

mientras me digas que aun llego.

"Valorar lo que se tiene, 

es tener realmente la felicidad."

                                            Lukar

Toca'm l'espatlla que em fa mal per la teua absència

Unes flors per a una flor

Revolució de sentiments agafats de la mà de la felicitat, on el cel i l'infern es separen i on els estels més bonics del món surten de festa...


Que ja feia temps que no...
-Tocava la teva pell, amb les meues mans tremoloses,
-Escoltava el teu somriure descontrolat,
-Sentia els teus llavis pegats als meus,
-Notava el teu cos nu junt al meu després de fer l'amor,
-Dormia abraçat a un somni,
-Notava l'aigua gelada recorrent els nostres cossos fosos, 
-T'agafava de la mà fortament, notant que mai vaig a perdre't,
-Veia una preciositat tan de temps al meu costat,
-T'acaronava els cabells,
-Sentia les meues mans per la teua espatlla,
-Escoltava un "Bon dia" dels teus llavis,
-I t'escoltava tocar, mentre la teua veu ressona al meu interior,
-Somreia d'aquesta manera,
-Escoltava un T'estimo dels teus llavis,
-Compartíem roba,
-Em despertava a mitja nit, i pensava que era el més feliç del món,
-M'abraçaves per l'espatlla, mentre jo tancava els ulls,
-Veia al mosso del poble,
-Menjava al costat d'una princesa,
-O ballàvem tu agafada del meu coll i jo de la teua cintura,
...I ho trobava a faltar


Revolució de sentiments agafats de la mà de la enyorança, on l'infern és cada vegada més a prop i on els estels més bonics del món cada vegada els veus més lluny...


P.D: Espere que prompte canvien aquests sentiments Amor...

Esplaiant!

Com si d'un miratge es tractés,

tens sed i estàs cansat,

un toll d'aigua clara al teu davant,

tan sols són 10 metres més,

descansa un moment,

i arranca amb un sprint,

observa-ho bé,

el que tu desitges,

cada vegada més a prop,

ja pots olorar-ho,

sentir el sòl mullat,

pots notar com s'evapora...

Arribes, i sí, un miratge,

el Sol t'ha fet una mala passada,

s'ha rist de tu, però no pots odiar-lo,

ja que cada dia que surts al carrer

si ell és present i ressonant,

pots somriure com si fores un nen....

"No hi ha res cert però tot és cert a la volta."

Espai lliure de pensaments...

Ja vaig dir una vegada que... 

"Escric, escric tot allò que en persona no se pronunciar.
Aprendre'm a parlar, diuen els muts,
però jo si que tinc veu..."

 

Avui seguirem amb aquest incís que, degut a la felicitat de la que gaudeixo, oblide temporalment...

La meva veu ofegada per icones i senyals, deixa de ser polifònica per tornar-se aspra i seca, de la qual aquells pardals ,que busquen la harmonia en tots els sentits, fugen, i allà on vaig es queda tot buit, ni el fem fa acte de presència, i per tant aquelles paraules pronunciades, com a tot buit, deixen d'escampar-se i finalment desapareixen[....]

Busque en un calaix aquells verbs, que doten d'acció els meus fets i que els duen a un temps passat, futur o present, alguns adjectius que discriminen o enlairen tot allò que observe, i tots els adverbis necessaris per a que tot el món situe el meu espai al seu davant [....]

Ara ve quan la meva ment desapareix, i deixa tota la feina a la improvisació. Com si es tractés d'un joc de nens, hi ha que ajuntar tot allò relacionat i crear aquell bosc ple de bellesa que jo busque. Però tot allò que manca de sentit comú, perd la seua gràcia, i observe que tan sols és el meu cap qui entén allò escrit i descrit [....]

Pot ser siga necessari un aclariment de tot allò exposat aquesta vegada, però està clar que no serà ni la primera ni la última vegada que els meus pensaments plasme per a aquell que mai deixa d'escoltar-me, en els meus laments i en les meves alegries [....]

Bye², See you soon

1r escrit

"El escritor quiere escribir su mentira 

y escribe su verdad." 

                                                         Ramón Gómez De La Serna 

Adorm-te, que tens son...

La nit m'acaça i la lluna ja vol anar a dormir,
sol al llit, el cap una quadra i el cos un drap.
Ressona en l'horitzó una veu dolça i tranquil·la.
Que fas?
Els ulls com a plats i les pupil·les ben obertes,
la sang calenta i el cos gelat,
el cap en marxa i les ovelles que no paren de saltar.
On eres?

Les hores passen, però els minuts m'esperen,
el sol desperta i sol segueixo,
que avui la princesa no m'ha visitat,
que avui no he tingut temps de eixos 7 somnis,
que avui he vist massa foscor...
Que et passa?

Tan sols és que estic sol,
aquesta nit tan sols m'acompanye jo,
en aquest viatge avorrit i llarg,
sense ningú qui em somriga,
sense ningú qui m'abrase...

Oi! que és llarga la nit sense viure tot allò que desitges que passe?

"Mi insomnio y soledad

arrebatan mi coherencia."

                                         Julio Ricardo Zuna