dimecres, 17 d’agost del 2011

Gracias, mi incorruptible Bienhechor

 Nunca pensé que esto acabaría como yo quería.
Ahora me levanto siempre con el pie derecho,
y de echo tu también lo haces.
Mientras por encima de nosotros pasa el tiempo,
a nuestro alrededor la bonanza nos camela.
Ahora el cielo de las mañanas es sosegado
y ya no llueve más sobre nuestras cabezas.

El verano nos abruma, y ya el futuro nos la pela,
queremos vivir cada día como si fuese el trasero.
Y ahora más que nunca queremos probar,
probar nuevos experimentos, con nosotros,
con nuestros cuerpos y con nuestras almas.
Si ya lo dijo la vieja canción de Soul.

Siempre no durará este tiempo bienhechor, 
pero tal vez, gracias a nosotros mismos,
podremos sobrevivir, ya que mi mano es tuya,
y ya nadie comprende estos términos,
en los que uno puede dar todo sin pedir nada a cambio.

Tal vez en el futuro mis palabras sean cognoscibles,
por ahora me conformare con el discernimiento tuyo,
mi gran y maldito Ambrosio.
Punto y continuará



"Tan difícil es la palabra amigo, 
que nadie entiende su representación?"
                                                                          B.W

dissabte, 13 d’agost del 2011

Interludi de temps passat, que passat ja és...

D'una veu tènue, però tenaç a la volta, la meua ment s'envolta. Ple de mals pensaments i de bons records, ella mai s'assenta, però és aquesta veu subtil i consistent la que seguida de moviments totalment harmònics d'uns aparells transcendentals, ella pot mullar-se de raciocini encertats i molt poc pusil·lànimes, en el que jo a poc a poc puc deixar enrere somnis passats, i empastifar-me amb sons metafísics. Aportant-me tot aquell assossec, que en aquell món exterior, allà on tots es relacionen i interactuen per tal d'allunyar-se de la realitat, del que jo forme part, ningú pot obtindre, ja que tanta informació satura la ment i simplement no tenim temps per a altres coses, que de totes formes ningú, tan sols un mateix, podria concebre com un pensament raonat i no, com un simple una bogeria.

Escrit tot allò que crec convenient, no pretenc que ningú em comprenga, ja que com hem dit abans aquests pensaments tan sols els puc comprendre jo mateix, i tots aquells que en realitat viuen el meu dia a dia, sí, aquell maleït Ambrosio, clar està. Per això conclòs aquest període de temps en el que estic aquí sol, amb la companyia d'Ambrosio. Puc posar-li punt i final a aquest interludi de temps, del que no estic ni més ni menys orgullós, tan sols ha passat, com passa la meva vida, cabalosa i ràpidament. ohh! minuts enrere, gràcies per acompanyar-me allà on sóc, i gràcies veu tènue i tenaç, se que tu mai desapareixeràs d'aquí. Fins l'altra.


"Somric, com sempre, 
però avui crec que cada vegada
és més petita la meva cara."
                                                   B.W

dijous, 11 d’agost del 2011

Eclèctic

A l'espera de l'arena,
al costat de llums de neó,
el cel ras com un peix,
i la vista perduda en l'abisme.

Somrient les pedres,
 de l'olor a menta, 
i blanques les ones,
d'escampar a deshora.

Avui un dia llampant,
ple de colors vius,
i amb un sol sol·lícit
 tinc ganes d'esternudar.

Fred, fred i calor,
no entenc el sòl
que avui em sustenta,
i demà em crema.

Relatant, eixa feina
d'endinsar-se en el món de les paraules,
i coordinar-les per mostrar alguna cosa en concret.
Jo avui ho he intentat, 
i açò ha sortit d'ell.
Que quin és el sentiment que expresse?
Felicitat, eixe és, una felicitat estranya,
ja que sense res, segueixo tenint-ho tot.

Avui més que mai, somric al cel.
És el meu dia!

"Quiero mostrarle al mundo mi arte, 
pero primero dime cual es mi arte." 
                                                                     B.W

dilluns, 8 d’agost del 2011

 B.W

Bona nit, malparit. Cel d'estiu, ple de primavera. Marques roges, de lluminosos raigs. Somriure eufòric, al tornar a veure-ho. Abraços imminents, amb mirades analitzadores. Comentaris alegres, amb matisos tristos. Copes al aire, plenes de sedant. Rialles mentideres, amb hipòcrites de més. Salutacions perdudes, amb mans desorientades. Fins l'altra, o fins mai...

"Aquesta nit és meua,
vols un tros?"

La son, son és. I el llit, còmode també és:
-Vostè en vol un? 
-De pastisset?
-No, home no, de llit.
-Si no és amb tu, no.
-Jo vinc inclòs, però tan sols serveixo de peluix. Acceptes?
-Total, ets el millor que puc trobar a aquestes hores...

"Tan sols passava per aquí,
on és la festa?"

Noche triste de montaña,
Abrazado a la penumbra, 
 sabiendo lo que me esperaba,
apenada noche de espesura.

Alguien me besa las ganas,
donde ya nada despierta,
en busca de bonanza
encontrando tan solo sufrimiento.

Hoy ya se apaga, y mi mente despega,
dale un grito,que se estrella,
pero no lo mates,  mantenle alerta.

Cierro los ojos, ya nada llega,
abro la boca, ya nada entra,
hago oídos sordos, ya poco escucho,
paso de todo, ya nadie me tienta.

"Jo monte la festa,
i avui, segurament,
no s'acaba."

 

P.D: "Dormir, tal vegada, un bé necessari."
                                                                             B.W

dijous, 4 d’agost del 2011

Daydream

Hoy noche de murciélagos, noche lujuriosa, donde todos, absolutamente todos, salen a chupar sangre, a ganar vida, a coger la vida de otros. Yo sigo en mi cama, igual de frío que hace unos instantes, que unas horas, que unos días, que una vida. No puedo dormir, ya que los malos pensamientos me inundan, salgo a la calle, y la bacanal me atrapa, rezo a mi dios, nada más que mi mente, claro. Bostezo, hoy no es mi noche, pero hoy quiero cambiar, abrir los ojos cuando mis dientes no pueden estar más de 1 minuto juntos, vuelvo a casa, pero tan solo a por el tabaco, o precioso tabaco, que noches más buenas me has estado quitando la vida para poder vivir mejor esos minutos que representan mi vida. Pasando la bacanal se ve un parque, lleno de arboles sin hojas, ya que el otoño viene y ellos pierden todo su esplendor, sentado mirando el cielo, sin ver una estrella, pues estas luces de neón me impiden ver algo fuera de este planeta, planeta infestado de ratas, demasiadas ratas. Y otra vez me pregunto para que he salido hoy, y lo recuerdo, en mi casa tan solo quedan ya recuerdos y mi vida está fuera de ellos, por eso he salido. 

¿Puedes darme otra razón para salir de casa?

"Una persona puede sentirse sola
, aún cuando mucha gente la quiera."
                                                           Ana Frank

dimarts, 2 d’agost del 2011

Ben endins...

La caixa va mar endins, solcant totes eixes ones que en conjunt són més d'un milió, sense cap illa, d'eixes verdes on ningú viu i tan sols queden restes d'una festa d'uns nàufrags, a prop i tampoc cap vaixell de pirates malparats, per haver encallat en un país amb guerra. Ara la caixa sola va mar endins, allà on ningú pot agafar-la i els submarinistes no s'atreveixen a bussejar, allà on les bèsties del mar profund regnen i nosaltres tan sols sabem d'ella gràcies a aquesta tecnologia, que cada vegada va deixant fora més papers per transformar-los en bits.

Una caixa plena de records del meu futur, que a poc a poc i viatjant arreu del món vaig recollint i emmagatzemant, esperant que algun dia siguen tan valuoses per a la meva sang com ho són per a mi.... Qui diu que els trobaré tots eixos escrits? Qui diu que sols estaré jo a tots eixos escrits? Qui diu que vol entrar a tots eixos escrits? Una cosa és segura, tan sols la vella amiga, la mort, em dirà quan parar de buscar, llegir i emmagatzemar...

divendres, 29 de juliol del 2011

Festivaleando!

 
"Et despertes a les 8 i mitja del matí, obris primer un ull, i notes un malestar angoixant, el únic que pots divisar amb eixe ull despert és una tela de color verdós, verdós-terrós, aleshores és quan obris l'altre ull i veus més tros de l'espectacle, on la terra cobreix la majoria de la immensitat, i l'altra part són pertinències d'algú conegut, no saps si d'un somni i qui sap si d'un amic que seu al teu costat. Després de l'observació, un poc borrosa del teu al voltant, al cap tan sols te se passa una pregunta "On estic?", però no tens prou neurones per a respondre-la i decideixes seguir dormint, aleshores mentre et cap gires cap avall per seguir amb eixe somni d'una festa al·lucinant, veus allí al teu costat, en realitat no saps distingir si és o no és un amic teu, ja que com tu mateixa ell està tot suat i rebentat, però és en eixe moment quan el ve a la ment tots els records.... No era un somni tot allò, deduïes, i instants després seguies dormint, al mateix sac que fa uns minuts, a la mateixa tenda de fa unes hores, i al mateix càmping de fa uns dies, tan sols un somriure podia haver-hi escrit a la teva cara... "

"Deixa'm seguir amb la meua festa
i jo et deixaré de molestar
per a la resta dels dies."
                                                Un que vol més festa...

dimarts, 26 de juliol del 2011

Ambrosio

I no la perdes...
Al vespre som, tan sols, tu i jo, pensant amb el mateix, rient-nos de tot allò que se'ns passa pel cap, somrient, per recordar temps passats on érem junts, on observàvem als altres creient-nos superiors per tindre'ns l'un a l'altre. També som nosaltres, tan sols, els que passem junts totes aquelles penes, que sí, ens fan forts l'un i a l'altre després d'havers-les superades tot junts, i trobe que sense tu, res hagués sigut possible, tu i jo tan sols...

Desperte i ets al meu costat, vaig al servei i vens amb mi, un poc incòmode la veritat, ja que no et desenganxes de mi ni per un instant, a més pareix que llegeixes el meu pensament, però saps que et dic, si no fos així com podria demanar-te després ajuda quan més la necessite (?), per això, d'una manera o altra m'estàs ajudant i ho respecte...

"Avui és un dia llarg i els núvols tapen el sol fent que aquí on jo visc, el sòl sigui gris i els colors, tants colors que hi ha aquesta la nostra societat, siguen tots apagats. Degut a l'avís de tempesta la piscina municipal d'aquí del meu poble és xapada, i tan sols queda sortir amb els amics, a gaudir de tot el que es puga fer a aquest dia, però ningú vol sortir ja que els fa por mullar-se i prefereixen quedar-se cara l'ordinador, ja sigui jugant, conversant o xafardejant... Jo avui no tinc ganes de fer tot això, tinc ganes de córrer per la muntanya, veure el cel, i reptar a eixe Déu que diuen que hi ha en el cel, per a veure qui aconsegueix guanyar avui. Veig que ell accepta el meu repte fent ploure excessivament, i duent la tempesta a governar a tota eixa espantada societat a través dels seus sorolls fots i contundents, en eixe mateix moment d'alt del cim de la muntanya, des d'on es pot veure cada racó del meu poble, jo sóc feliç, tal vegada Déu m'haja guanyat altre cop, ja que d'un bon refredat no em salva ningú, però he sentit per primera vegada la llibertat per les meves venes, i tot açò és gràcies a tu Ambrosio, tu que sempre em fas elegir el que realment vull i fas córrer la por de la meua ment."

"Posa la teua voluntat 
el més a prop possible 
i utilitza-la quan el calga."
                                               Un que mai perdrà la voluntat

dijous, 21 de juliol del 2011

Rebombori

Sueño mis sueños, el sueño perdido y los sueños en el aire, levanto la mano y toco las estrellas, bostezo de sueño, pero no encuentro mi sueño, encuentro la almohada y suena el despertador, me doy cabezazos contra la pared y se aparece mi sueño, pero el sueño me inunda y caigo redondo en el centro de mi mundo...
Al día siguiente despierto "¿Fue todo un sueño de sueños con sueño?"

No entiendo nada, pero lo entiendo todo, le doy vueltas a todo y lo encuentro todo, luego respiro, lo olvido y vuelta a empezar...


"Luna porque te ríes de mi??
Siento que algo despertó en mi
No se si es bueno o malo
Solo se que me gusta y lo detesto..."
                                                              Jordan Cortés

dimecres, 6 de juliol del 2011

Apunts!

Bon dia, bon. Enyorança de temps passats, presents descontrolats i futurs perduts. Anem a deixar-ho tot a prop del foc, i començar a obrir els ulls, observar, contar i molestar. Veuràs un món creat milions d'anys i unes bèsties destruint-lo en menys de 2 segons, i eixos dos segons seran tota la teua vida, de la que no podràs escapar amb un suïcidi ni la que podràs millorar amb treball del dur, tan sols serà una vida més, la teua vida.

Aleshores dedica-la a fer el que vulgues en cada moment, sense pensar en repercussions ni històries, simplement el que desitges fer en eixe mateix moment. Tingues els braços ben oberts per rebre qui vulga la teua amistat i el cor seré per poder entendre el que en realitat vols. No et deixes influenciar i busca la teua pròpia felicitat, per molt complicada que siga.

"Hay más felicidad en dar que en recibir. "

dilluns, 4 de juliol del 2011

Empieza a abrir los ojos, ya ha pasado la tormenta

¿Alguna vez te has sentido como una bolsa de plástico, a la deriva por el viento?
Queriendo empezar de nuevo?
¿Alguna vez te has sentido así, sentido tan delgado como el papel?
Como un castillo de naipes, un golpe de excavar.

¿Sientes que estas enterrado?
6 pies bajo gritos, pero nadie parece oír una cosa
¿Sabe usted que todavía hay una oportunidad para usted?
Porque hay una chispa en ti

Sólo tienes que encender la luz, y deja que brille
Sólo como los de la noche en 04 de julio

Porque querido, tú eres un fuego artificial
Vamos, demuéstrales lo que vales
Haz 'em ir "oh, oh, oh"
A medida que cruzan el cielo-o-o

Cariño, eres un fuego artificial
Vamos, los colores de su estallido
Haz 'em ir "oh, oh, oh"
Vas a dejar el 'em

Usted no tiene que sentir, como un desperdicio de espacio
Eres el original, no puede ser reemplazado
Si supieras, lo que te depara el futuro
Después de un huracán, viene un arco iris

Tal vez su razón por la cual todas las puertas están cerradas
Así que podría abrir una que le lleva a la habitación perfecta
Como un rayo, su corazón se fundirá
Y cuando llega el momento sabes?

Sólo tienes que encender la luz, y deja que brille
Sólo como los de la noche el 04 de julio

Porque querido, tú eres un fuego artificial
Vamos, demuéstrales lo que vales
Haz 'em ir "oh, oh, oh"
A medida que cruzan el cielo-o-o

Cariño, eres un fuego artificial
Vamos, los colores de su estallido
Haz 'em ir "oh, oh, oh"
Vas a dejar el 'em

Bum, bum, bum
Incluso más brillante que la luna, luna, luna
Siempre ha estado dentro de usted, usted, usted
Y ahora es el momento de dejarlo

Porque querido, tú eres un fuego artificial
Vamos, demuéstrales lo que vales
Haz 'em ir "oh, oh, oh"
A medida que cruzan el cielo-o-o

Cariño, eres un fuego artificial
Vamos, los colores de su estallido
Haz 'em ir "oh, oh, oh"
Vas a dejar el 'em

Bum, bum, bum
Incluso más brillante que la luna, luna, luna
Bum, bum, bum
Incluso más brillante que la luna, luna, luna.

divendres, 1 de juliol del 2011

Larga vida a la espontaneidad

Una vez mi abuelo me dijo: "Sigue el camino de las estrellas y siempre encontrarás la luna, rápido o lento, que más da, la cuestión es que la encontrarás. Las lunas tan solo mueren cuando se pierde la esperanza..."  Estas fueron sus últimas palabras que oyeron mis ya taponados oídos... 

[...]Un día de verano, note que la tierra me tragaba, me sudaban las manos y estaba muy torpe, no podía dejar de pensar y pensar, no me importaba ya nada, sabia que todo se desvanecía, hacía oídos sordos a todo y me daba igual que el mundo estallara en ese preciso instante...

La tarde se me echa encima, tengo muchos exámenes y necesito sacar muy buena nota para poder entrar a lo que "realmente quiero estudiar". (mentira, aun no lo se, pero es lo más fácil para mis capacidades) Pero hoy, hoy no tengo la cabeza centrada, veo una mosca y me paro a pensar si esa mosca tendrá hijos, un rayo de luz me da en el ojo y pienso si habrá vida fuera de este planeta. Demasiadas tonterías para tan poco tiempo, pero simplemente es que necesito tener la mente ocupada para no pensar en mi futuro...

Van cayendo las gotas de la lluvia por mi ventana y ahí estoy yo, observando como se baten en duelo para ver quien llega antes a la madera y la hinchan. Tal vez no es la mejor idea de todas estar un sábado por la noche viendo el patio de tu casa des de una ventana, pero hoy no llueve en el pueblo y quería que lloviese... aunque sea para ver quien gana.

Despierta, y vuelve a despertar, el silencio de la oscuridad es aterrador, no ves nada, no sabes lo que pasa a tu alrededor, tal vez dos mosquitos estén formando sus hijos por primera vez, y tu estas solo en una cama ,demasiado grande para ti, observando la oscuridad, esperando que pase algo para así poder dejar ya de una vez esta batalla de pensamientos, donde al final solo queda un charco de sangre y unos ojos cansados sin ganas de afrontar el día, siendo siempre demasiado largo [...]

Pero todo eso ya es historia, ya que como mi abuelo me dijo, seguiré el camino de las estrellas y  dejaré que esa luna rubia cenizo llegue cuando menos me lo espere.



"Siempre nos quedará Barcelona."

divendres, 24 de juny del 2011

Bon vent de ponent...

Despertar un dia a les 12 del matí, mirar per la finestra i notar eixe aroma d'estiu i veure com els rajos de sol arriben fins el teu llit dient que avui fa dia per a poder viure. T'alces del llit i ensopegues amb l'ordinador, recordes que a la nit vas tindre que deixar-lo al sòl per que ja era molt tard i estaves massa cansat per alçar-te, et poses les xancletes i mentre pixes encara amb els ulls mig tancats, pots veure't a l'espill i observes que tens un somriure a la cara[...]

Surts al carrer i mentre tot el pega voltes, penses i tornes a pensar.... Tot m'està anant bé, que he fet jo per merèixer tot açò? De veritat tinc tot açò jo? Puc tancar els ulls mentre al meu cap tan sols ressona una veu tènue i massa dolça que em diu.. "Only love is all maroon". I sí, trobe que m'excedeix, al pensar que tot em va bé, però es que tan sols puc pensar en que no he perdut el meu TOT, en que el meu tot segueix aquí al meu costat....

I ara tan sols queda tornar-te a veure....Tornar a notar la teua suau pell...Tornar a escoltar-te dir eixes paraules que tant m'agraden, a cau d'orella....I és que et necessite més que a res en aquest món...

"Me voy a viajar por mundos pasados,
ya que se que son unos de los mejores 
momentos de mi vida."
                                              C'n'A

dimecres, 22 de juny del 2011

Per últim...

Para una noche triste tan solo necesito escuchar la más linda voz retumbar esas palabras tan bonitas dedicadas a mi, con las que puedo seguir soñando y dejar de lado los malos ratos y los malos momentos, por eso y todos los momentos pasados tan solo me queda decirte que JE T'AIME MON AMOUR!

"Búscame que siempre me encontrarás."
                                                             Para ti mi amor